Resultats de la cerca
Es mostren 8740 resultats
Christopher Albert Sims

Christopher Albert Sims
© Princeton University
Economia
Economista nord-americà.
L’any 1963 es llicencià en matemàtiques a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1968 en economia i fou professor ajudant fins el 1970, que passà a la Universitat de Minnesota Posteriorment ha exercit la docència a les universitats de Yale 1990-99 i Princeton des del 1999 Especialitzat en econometria i macroeconomia, la seva aportació principal és la dels models dels vectors autoregressius, a través dels quals hom defineix la interdependència entre sèrie temporal múltiples Pel disseny d’aquest model li fou atorgat el premi Nobel d’economia l’any 2011, que compartí amb Thomas John…
Joan Mateu i Martínez
Economia
Comerciant i promotor comercial.
Fou un dels impulsors i cofundadors de la Fundació Barcelona Comerç, una organització creada l’any 2000 amb la finalitat de defensar el comerç de proximitat davant la irrupció de les grans superfícies i dels centres comercials, i de la qual era president des de l’abril del 2009 Aquesta organització s’articulava a través dels anomenats eixos comercials , que agrupaven el petit comerç en diverses zones de la ciutat Mateu era també representant d’un d’aquests eixos, el de Sant Andreu, on havia regentat una botiga de regals Impulsà diverses iniciatives com ara Comerç al carrer, les passarelles…
Raimon Bonal i de Falgas
Sociologia
Sociòleg.
Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres collectives Autor d’una…
Eduardo Úrculo Fernández
Pintura
Pintor basc.
Resident des de petit a la localitat asturiana de Sama de Langreo, de jove treballà com a ajudant de topògraf en una mina, però hagué de deixar aquesta feina perquè contragué una malaltia pulmonar A través del còmic i la illustració es despertà la seva vocació artística i des del 1959 visqué uns quants anys a París El 1967, arran d’una exposició sobre l’art pop americà, quedà captivat per aquest corrent L’obra pictòrica d’Úrculo es caracteritza pels seus temes, gairebé convertits en icones culs femenins, vaques, etc A partir dels anys vuitanta, el motiu més característic foren uns particulars…
Karl Kraus
Literatura
Escriptor austríac.
D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista Eine Krone für Zion , ‘Una corona per a Sió’, 1898 Fundà el periòdic Die Fackel 1899, publicat i dirigit per ell fins a la seva mort Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes Sprüche und Widersprüche ‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts , ‘Nits’, 1919, i també d’assaigs Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país Literatur und Lüge , ‘Literatura i mentida’, 1909 Die Sprache , ‘El llenguatge’, 1937 Denuncià també el règim penal, la hipocresia sexual…
Matías Yáñez
Teatre
Nom de l’empresari teatral conegut com a Matías Colsada.
De jove creà les seves orquestres i companyies de teatre, i durant la República fundà el Circ Alegria, amb el qual estigué de gira per l’Estat espanyol durant set anys Durant la Guerra Civil de 1936-39 feu actuacions musicals pels cafès i participà en una companyia de teatre d’aficionats Posteriorment assumí la gestió del Teatre Principal de Saragossa L’any 1946 fundà la primera companyia de revistes, i fou quan popularitzà, a través d’una falca radiofònica, la frase las alegres chicas de Colsada L’any 1954 s’installà a Barcelona, on comprà el Teatre Apolo i regentà, entre d’altres, el…
compensació
Tecnologia
Operació que té per objecte eliminar les variacions d’isocronisme de pèndols i volants degudes a diferències de temperatura ambient.
Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell amb dos metalls de…
brúixola d’aliada

Brúixola d’alidada
Física
Geografia
Brúixola equipada amb una alidada, generalment d’ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.
L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb la ullera, mentre que els índexs…
emmotllament

Procés d'emmotllament d’una fulla de plàstic
© Fototeca.cat
Tecnologia
Operació de donar la forma desitjada a una matèria per mitjà d’un motlle.
En el cas dels metalls, hom empra el sistema d’emmotllament per colada Per a l’emmotllament de plàstics, hom pot emprar diversos sistemes l’emmotllament per compressió , en el qual el material es fon per l’acció de la pressió i de la temperatura el motlle és escalfat i pren la forma del motlle, l’emmotllament per transferència , on la fluïdificació del material és aconseguida abans d’entrar al motlle, la resta del procés essent igual a l’anterior, l’emmotllament per injecció, en què hom impulsa, per mitjà d’un èmbol, el plàstic fos a través d’un bec i el fa entrar en un motlle refrigerat, l’…
calamarsa

Grans de calamarsa
Meteorologia
Grans de glaç, transparents o translúcids, de menys de 5 mm de diàmetre, procedents de la condensació del vapor d’aigua atmosfèric.
Si els grans són d’un volum més gros, és anomenada pedra Quan en temps tempestuós es formen cumulonimbes, al seu cim, que acostuma a estar sempre a temperatures per sota dels 0°C, es formen capes de partícules de glaç els falsos cirrus , que en caure a través del núvol tempestuós determinen una congelació ràpida i compacta de l’aigua sobrerefredada, que dona lloc a la formació dels grans de calamarsa Els grans de calamarsa transparents provenen de la congelació de gotes de pluja o de volves de neu mig foses, mentre que els semitransparents o translúcids provenen o bé de grans de neu…