Resultats de la cerca

Estudià piano i teoria al Conservatori de Madrid 1928-30 i composició amb Manuel de Falla i Rodolfo Halffter Compaginà els estudis musicals amb la collaboració en el diari madrileny "El Sol" El 1939 emigrà a Santiago de Xile, on treballà al Conservatorio Nacional i a l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile Fundà 1945 i edità la "Revista musical chilena" Fou director de l’Instituto de Investigaciones Musicales des de la seva fundació el 1947 Publicà articles per a "El Mercurio", nombrosos assaigs sobre la música xilena del segle XX i el llibre La creación…

Es formà al costat de Piero Vettori, i s’interessà per la música de l’antiga Grècia Les seves investigacions i els seus escrits foren molt influents a l’origen de la monodia acompanyada i de la primitiva òpera Entre el 1567 i el 1573 escriví el tractat De modis musicis antiquorum libri IV , que s’ha conservat manuscrit i en el qual es descriuen per primer cop els modes grecs o tonoi També publicà el llibre Discorso sopra la musica antica e moderna Venècia, 1602 Entre els anys 1572 i 1581 mantingué una correspondència molt interessant amb Vincenzo Galilei i altres membres de la…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu oncle, el compositor Georg Lindner Posteriorment cursà estudis universitaris a Königsberg, on, després d’obtenir el grau de mestre en filosofia el 1647, fou professor d’humanitats i història en la universitat d’aquesta ciutat Dedicat a l’ensenyament, fou un reputat professor que exercí fins a vuitanta-tres anys Escriví nombrosos poemes, drames, tractats de retòrica i comentaris sobre autors llatins És autor també d’un llibre de teoria musical titulat Dissertatio musica, exhibens analysin harmoniae Orlandi di Lasso 1664 Compongué algunes…

El 1681 fou admès com a arpista de la capella de música de la catedral de Toledo Fou autor d’un important tractat d’acompanyament titulat Compendio numeroso de zifras harmónicas para harpa de una orden, de dos órdenes y de órgano El llibre s’organitzava en tres parts, de les quals només es van publicar les dues primeres Madrid, 1702 i 1704, respectivament Bé que dedicat especialment a l’arpa diatònica i cromàtica, també s’estenia als altres instruments polifònics, seguint l’habitud hispànica del segle XVI Per la seva organicitat i modernitat, aquesta obra és considerada pels…

Passà a Menorca gran part de la seva vida en actiu Fou president de l’Ateneu de Maó vg Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó 1931-36 i vicepresident de la subcomissió de monuments històrics i artístics de Menorca Sobre aquesta illa publicà algunes monografies històriques El Colegio de Artillería en Menorca 1917 i El desastre de 1798 Pérdida de la isla de Menorca 1922 A banda d’altres obres literàries, és també autor del llibre Servicios prestados por el Cuerpo de Artillería en el sitio y defensa de Tarragona en 1811 1912, i de l’opuscle Consideraciones menorquinas sobre…

De durada relativament curta, la seva intenció era definir la tonalitat de l’himne que seguidament havia de cantar la congregació Quasi sempre, la melodia del coral és ornamentada i presenta un acompanyament polifònic, sense ser dens ni escindir les frases del coral mitjançant interludis Els exemples més importants de preludi coral es troben en Das Orgelbüchlein 'Petit llibre d’orgue' de JS Bach, que en conté quaranta-cinc També alguns autors dels segles XIX i XX continuaren escrivint-ne J Brahms, M Reger o H Distler, entre d’altres El terme és usat de vegades com a sinònim de…

Fundat el 1935 a Barcelona per Josep Maria Lamaña, del 1957 al 1972 fou dirigit per Enric Gispert i posteriorment per Romà Escalas 1972-79 Després de la seva dissolució, els seus instruments i la documentació musical passaren a formar part del fons del Museu de la Música de Barcelona Com a pioner en la difusió de la música catalana medieval i del Renaixement, el grup actuà en els principals festivals musicals d’Europa i dels EUA Efectuà diversos enregistraments, per a ràdio i televisió, amb una important discografia posteriorment reeditada Entre les seves gravacions cal destacar l’emblemàtica…

Fundat el 1952, nasqué com a secció de la Unió Excursionista de Catalunya Posteriorment se n’escindí Té una secció d’alpinisme i escalada anomenada Grup d’Escalada i Alta Muntanya GEAM i seccions de muntanya, espeleologia i orientació Disposa d’escola de muntanya i organitza cursos de diferents especialitats Organitzà algunes edicions de la Copa Catalana d’escalada, en la qual participaren escaladors reconeguts mundialment També organitza excursions de baixa i alta muntanya Juntament amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet publicà el llibre De la UEC al Club Muntanyenc 50 anys d’…

El 1986 competí en ciclisme de carretera amb l’equip Cirsa Tres temporades més tard debutà com a corredor de bicicleta tot terreny amb la Penya Ciclista Nicky’s El 1991 fou campió de Catalunya i guanyà diverses mànigues de la Copa d’Espanya de BTT Deixà la competició el 1995 per dedicar-se als esports d’aventura El 1998 fou campió del món de raids d’esports d’aventura i posteriorment s’integrà en l’Extrem Team, equip guanyador de la Copa del Món d’aquesta especialitat 2000, 2001 Juntament amb la seva companya d’equip, Mònica Aguilera, és autor del llibre Raids, la aventura del deporte 2001

Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període