Resultats de la cerca

Fou gramàtic a l’escola de la cort de Carlemany i amic d’Alcuí Nomenat patriarca d’Aquileia per l’emperador, n'obtingué privilegis per a la seva seu Participà en la lluita contra l' adopcionisme i deixà un Libellus sacrosyllabus contra Elipandum Elipand de Toledo , tres llibres Contra Felicem Fèlix d'Urgell i un Liber exhortatorius , com un espill de prínceps per al marcgravi Eric del Friül Intervingué segurament en la introducció del filioque en el Credo Excellí com a missioner dels àvars La seva festa se celebra el 9 de febrer

Favorable als caps de la Marsella secessionista, després de l’assassinat de Casaus 1596 es posà al costat dels dirigents imposats per Enric IV Edità les obres de Belaud de la Belaudièra 1595, que féu seguir pels seus propis poemes La barbolhada i L’antonada inèdit La seva poesia, caracteritzada per la verbositat i l’habilitat, no té, però, gaire volada

Germà i successor d’Esteve III, cercà l’ajut de la cort franca de Pipí el Breu, el qual no secundà del tot la seva política antilongobarda i, sobretot, antibizantina contra l’exèrcit de Ravenna El descontentament dels aristòcrates romans fou causa d’una revolta després de la seva mort La seva festa se celebra el 28 de juny

Fill d’una família de comerciants perpinyanesos Carmelità, el 1379 era provincial de l’orde a Nàpols El papa Climent VII el nomenà bisbe d’Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387 Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques el 1390 gestionà el casament de Violant d’Aragó amb Lluís II, duc d’Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d’oposar-se a…

Franciscà, defensà la postura més observant dintre l’orde Acusat d’illuminisme, no fou sinó després de mort que Joan XXII condemnà la seva Postilla super Apocalypsim 1326, juntament amb les doctrines dels espirituals Les seves 118 quaestiones in secundum Librum Sententiarum el colloquen entre els millors mestres franciscans

Eclesiàstic, fou beneficiat de la seu de València i succeí Francesc Vives com a mestre de capella de Sogorb 1771-79 Autor de Domine ad adjuvandum , d’un Beatus vir , un Laudate Dominum i de diversos Magnificat , obres que són en llur majoria per a veus i acompanyaments instrumentals També escriví l’obra Alegóricos métricos 1768 Posteriorment compongué un Miserere a vuit veus 1776, un Dixit Dominus 1787 i diversos villancicos , composts entre el 1771 i el 1786, entre els quals destaca Qué belicosos ecos 1786

Fill de Francisco José Orellana, dirigí els diaris barcelonins Diario Mercantil i Diario del Comercio Escriví una Historia popular de la marina de guerra española 1886

Collaborà amb Cortés en la conquesta de Mèxic i fou el seu defensor a la Península El 1530 li fou concedida la conquesta i el poblament de les terres compreses entre el Marañón i la governació dels Welser Veneçuela Fundà San Miguel de Pavía 1531, remuntà l’Orinoco amb l’intent d’arribar a Eldorado, però fou fet presoner a Cubagua Morí durant el retorn a la península Ibèrica

Segon comte de Tyrone i nebot del darrer rei —Shane O'Neill— d’aquesta contrada Lluità contra els anglesos per la llibertat de l’Ulster i, aliat amb Castella, reeixí a fer insurgir Irlanda sencera 1598-99 Els anglesos, reforçats, el venceren, i el 1603 se sotmeté El 1607 hagué de fugir d’Irlanda El seu nebot Owen Roe O'Neill ~1590-1649 serví trenta anys els reis de Castella i intentà, endebades 1642-46, de vèncer els anglesos a l’Ulster

Mestre de capella del Collegi del Corpus Christi, el 1676, i l’any següent, de la seu de València De la seva obra conservada destaquen un Dixit Dominus , a dotze veus, Tota pulchra , a quatre veus, i un Lauda Jerusalem , a deu veus Els seus villancicos –més de dos centenars– tenen acompanyament d’arpa, d’orgue o de violí i instruments populars Autor dels oratoris El hombre moribundo 1702, El juicio particular 1703 i Oratorio sacro de la pasión de Cristo Nuestro Señor 1706, que són probablement els primers oratoris escrits als Països Catalans