Resultats de la cerca
Es mostren 14954 resultats
índex d’acetil
Química
Nombre de mil·ligrams d’hidròxid de potassi necessaris per a neutralitzar l’àcid acètic obtingut per saponificació d’un gram de mostra d’oli o greix acetilat.
L’índex d’acetil o el seu equivalent, l' índex d’hidroxil indiquen la proporció de funcions alcohol no esterificades que existeixen en un oli o greix i són valors característics d’aquests La determinació pot fer-se per diversos mètodes, les etapes bàsiques dels quals són l’acetilació del greix amb anhídrid acètic, l’aïllament del producte acetilat i la saponificació Si la determinació és feta sobre un greix i sobre els seus àcids grassos, és possible de deduir-ne la quantitat de monoglicèrids i de diglicèrids presents
cilindre

cilindre
Matemàtiques
Cos limitat per una superfície cilíndrica i dos plans paral·lels que la tallen.
Les superfícies intersecades en aquests plans són les bases , i la distància entre els plans, l’altura del cilindre Els segments de la superfície cilíndrica entre les dues bases que són parallels a l’eix de la superfície són les generatrius Si els plans són perpendiculars a les generatrius és un cilindre recte , si no, és un cilindre oblic Si hom talla un cilindre per un pla no parallel a la base aconsegueix un cilindre truncat Si les bases d’un cilindre recte són dos cercles, és un cilindre de revolució
celacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos crossopterigis marins i d’aigües salabroses, bentònics, grossos, recoberts d’escates cicloides.
La boca no té maxillars, i les dents són còniques La bufeta natatòria, dorsal, té les parets ossificades, i la cavitat cefàlica és, en gran part, obliterada per teixit conjuntiu Hom creia que aquest ordre s’havia extingit al Triàsic, fins que el 1938 hom descobrí una espècie vivent, el celacant o latimèria Latimeria chalumnae , de l’Índic africà D’aleshores ençà han estat trobats més exemplars pertanyents aparentment al mateix gènere o potser a un altre d’afí, Malania , la qual cosa confereix a aquests peixos el caràcter de fòsssils vivents
bé parafernal
Dret
Bé propi de cadascun dels cònjuges al temps de celebrar-se el matrimoni i els que per qualsevol títol adquireixin després de contret, mentre que no formin part del dot o de les institucions dotals.
La llei 8/1993, de 30 de setembre, presenta una sèrie de modificacions en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges No es parla de béns parafernals referint-se als béns propis de la muller, sinó que aquests seran privatius, tenint la mateixa consideració que els béns privatius del marit En cas de dubte respecte al caràcter dels béns de la muller, hom presumirà que són privatius En cas d’adquisició feta a títol onerós per un dels cònjuges durant el matrimoni, si la contraprestació procedeix de l’altre cònjuge, hom presumirà l’existència de donació
Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles
Història
Senyor de la baronia de Bellpuig, tercer fill de Ramon de Cardona-Anglesola i de Pinós i de Caterina de Centelles.
La seva poca edat en esclatar la guerra civil 1462 li estalvià de participar en la revolta dels seus germans grans Hug i Guillem contra Joan II Morts aquests darrers 1463, la branca comtal del llinatge reeixí a conservar la baronia de Bellpuig, confiscada al germà gran, per a aquest infant, que més tard es casà amb Castellana de Requesens 1466 Mort molt jove, la seva vídua, ajudada pel clan reialista dels Cardona-Requesens, reeixí a conservar Bellpuig per als seus descendents, contra els drets de la vídua d’Hug i els seus fills
Fritz-Joachim von Rintelen
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència Das philosophische Wertproblem ‘El problema filosòfic dels valors’, 1932, Dämonie des Willens ‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947 i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart ‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’,…
Narcís Ferrer i Budoi
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es doctorà en cànons i es llicencià en lleis a Cervera El 1835 fou designat rector de Castelltort Solsonès, però molt aviat s’incorporà a les forces carlines Fou vocal de la Junta Superior Governativa de Catalunya, dita després Junta de Berga Tingué un paper destacat en la destitució del comte d’Espanya com a capità general carlí del Principat i en el seu assassinat afirmà haver-lo acompanyat fins a Andorra i en publicà unes suposades declaracions de culpabilitat Per la seva implicació en aquests fets hagué de deixar el ministeri sacerdotal
Esteve
Història
Fidel de Carles III el Simple, fill de Gomesind, net d’un altre Gomesind i besnet del got aprisiador Sunvild.
Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus
Berenguer Guifré
Cristianisme
Bisbe de Girona (1052-93).
Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís
batalla d’Anglaterra
Història
Militar
Nom donat als enfrontaments entre la RAF i la Luftwaffe que es produïren al cel britànic durant la Segona Guerra Mundial (del 10 de juliol al 31 d’octubre de 1940).
Com a preludi de la invasió de Gran Bretanya, els alemanys iniciaren una sèrie d’atacs aeris i bombardejaren els principals aeròdroms, ports i centres industrials Els britànics, dirigits pel mariscal de l’aire Dowding, aconseguiren, amb la meitat de forces, d’abatre un gran nombre de bombarders alemanys Des del 15 de setembre, Alemanya canvià de tàctica i el seu objectiu foren les grans ciutats i, concretament, Londres Aquests esdeveniments feren fracassar l’intent d’invasió i causaren 1 733 baixes entre els bombarders alemanys i 915 entre els caces britànics