Resultats de la cerca

Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d’art, ha estat professor de belles arts a la Universitat de Barcelona Exposà per primera vegada el 1972 Inicialment, desenvolupà experiències conceptuals, però després arrelà en la pintura i el grafisme Acostuma a disposar figures ben definides —sovint antropomorfes— sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent L’any 1995 se li feu una exposició retrospectiva al Palacio del Sástago, de Saragossa, que recollia treballs dels darrers deu anys Fou escollit per a la mostra “Arte Español de los 80 y los 90” al Museo Nacional Centro de…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona i en diferents estudis de publicitat de Barcelona, Madrid i Alemanya Fortament influït pel grafisme suís en la seva primera època, derivà cap a una illustració surrealista i màgica propera al treball dels illustradors nord-americans Pel juny del 1964 rebé el premi anual de l’Art Directors Club de Nova York A partir d’aleshores collaborà com a illustrador i paginador a revistes de renom internacional, com Elle , Lui  i d’altres de nord-americanes Especialista en la illustració de portades de llibres d’autors de terror i fantasia, recollí moltes de…

Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…

Fou cavaller, i després noble Criat, mestre-sala i conseller del rei, el serví a Sicília El 1493 fou nomenat lloctinent general de Mallorca, amb amplis poders per a pacificar les bandositats, administrar justícia i promoure una política de redreç econòmic De caràcter autoritari, la seva gestió topà amb la protesta dels oficials reials, que l’acusaven d’extralimitar-se en les seves funcions, i també amb la dels estaments privilegiats, afectats per les mesures contra les bandositats i a favor dels forans endeutats, per la creació d’una comissió de redreç 1495 i per l’aplicació de…

Fou fundat el 1931 durant la presidència de Pere Sala, després d’haver estat durant un any una secció del club degà de Catalunya, la Unió Esportiva Santboiana El primer partit el jugà el 10 de maig de 1931 contra l’AE Joventut El 1933 constituí el seu primer terreny de joc a Cornellà Això permeté millorar el nivell de l’equip, que fou subcampió de Catalunya 1933, 1934, i pogué jugar els primers partits internacionals Durant la Guerra Civil el camp fou parcellat i venut Fins el 1947 l’entitat no reprengué l’activitat esportiva El 1966 inaugurà un nou camp al carrer de Sant Jeroni…

Fou fundat el 1922 com un equip de futbol, però amb el temps ha tingut seccions d’altres esports El 1923 s’inscriví a la Federació Catalana de Futbol i després del parèntesi de la Guerra Civil es tornà a federar el 1947 La temporada 2012-13 militava a primera catalana, la categoria més alta assolida mai Juga al camp municipal i té diversos equips de futbol de base Té seccions d’atletisme 1976, voleibol 1976, tennis 1997, handbol 1978, hoquei sobre patins 1982, patinatge artístic sobre rodes 1982, futbol sala 1988, pesca esportiva 1991, petanca 1991, excursionisme 1992, trial en…

Fou fundada l’any 1978, amb el nom de Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada, per un grup de mestres i pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família que concebien l’esport i l’educació física com una part important en la formació de les persones Té equips masculins i femenins de bàsquet, arts marcials, bàdminton, natació, futbol sala, gimnàstica rítmica i patinatge artístic en diverses categories Disposa de les installacions dels centres esportius municipals Sagrada Família, Can Caralleu i Marítim, l’Esportiu Claror i el poliesportiu de Llinars del Vallès Organitza la Milla…

Situació Vista general de les ruïnes d’aquesta petita casa monàstica bastida sota una bauma i aspecte interior del seu absis ECSA - F Tur El conjunt de l’antic monestir de Sant Andreu de la Quera és situat en una balma que domina el pas del riu Segre, en el lloc conegut com la Quera Vella Mapa 35-10216 Situació 31TCG812915 Per a arribar-hi, cal agafar el camí que surt davant del càmping anomenat la Quera, en el quilòmetre 141 de la carretera de la Seu d’Urgell a Puigcerdà després d’uns tres quarts de forta pujada i d’haver travessat el torrent, s’arriba a unes feixes abandonades, sota mateix…

Situació Torre mestra de la fortalesa, de planta circular i base atalussada ECSA - J Bolòs Les restes de l’antic castell són a la part alta de la població de Pilzà, la qual és situada al cim de la serra del seu nom, a 905 m d’altitud, dominant tota la vall del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TBG921589 Per a arribar-hi cal agafar la carretera N-230 de Benavarri a Lleida Un cop fets uns 9 km aproximadament, cal desviar-se per un camí asfaltat, a mà esquerra, que al cap de 2 km mena directament a Pilzà JBP-JBM Història El castell de Pilzà va ésser conquerit a partir del conveni del 5 de setembre…

Entre els masos i els castells, amb característiques de fortalesa i a la vegada de cases residencials, hi havia arreu del país les domus o cases fortes, anomenades així sobretot a partir dels segles XII i XIII Inicialment, hi predominava l’aspecte defensiu i per això són anomenades turres , fortitudines i fins castra , bé que aquests eren petites fortaleses, estratègicament situades, però sense terme propi ni jurisdicció i integrades dintre els límits d’un castell termenat Més tard, sobretot en època del gòtic, prevaldrà el nom de domus i en algun cas el d’“estai” o “stadi”, amb el sentit de…