Resultats de la cerca
Es mostren 2474 resultats
Xatrac comú
El xatrac comú Sterna hirundo és fàcil de veure a la primavera i a l’estiu, sobrevolant les platges, amb el bec dirigit cap avall, i llançant-se a l’aigua fins a cabussar-s’hi i sortir-ne amb algun peix o qualsevol altra presa Es distingeix dels altres xatracs per les dimensions no sobrepassa els 35 cm, l’enforcadura exagerada de la cua i, sobretot, pels colors del bec, negre a l’hivern i vermell viu a la primavera i a l’estiu, com aquesta parella en cria, procedent del delta de l’Ebre Els xatracs són ocells gregaris i crien en colònies Xavier Ferrer La població reproductora de la península…
El rossinyol del Japó
Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…
La vida a la mar i el continent antàrtics
La mar antàrtica no tan pletórica com s’havia cregut La recerca sobre la composició dels microorganismes del plàncton antàrtic es pot dir que va començar a mitjan segle XIX amb les observacions de Christian Gotfried Ehrenberg 1795-1876 i Joseph Dalton Hooker 1817-1911 sobre les diatomees recollides durant l’expedició de l’“Erebus” i el “Terror” 1839-43, sota el comandament de James C Ross 1800-62, en la qual Hooker va participar com a naturalista Entre aquells anys i el principi del segle XX, diverses expedicions van recollir mostres de fitoplàncton En general, però, s’utilitzaven xarxes que…
el Paradís
Caseria
Caseria i zona residencial del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), prop de la costa, al S de la desembocadura del riu de Sella, on s’estén la platja del Paradís, que ha esdevingut un petit nucli turístic.
el Molar
Despoblat
Despoblat del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), situat al sector més meridional del terme, prop del límit amb San Fulgencio, al vessant septentrional de la petita elevació dita serra del Molar
(75 m alt.), a ponent de la Marina.
Fou fundat el 1730 pel marquès d’Elx, però no prosperà per la manca de salubritat del lloc
Benimantell

Municipi
Municipi de la Marina Baixa, a la vall de Guadalest, en un terreny molt muntanyós, accidentat al sud per la serra d’Aitana (1 285 m) i a l’est per la serra de la Xortà (1 218 m).
L’agricultura ocupa únicament el 23% de la superfície total i aprofita els sectors plans situats entorn del poble i a les valls de Guadalest i del barranc de l’Arc Predomina el secà 768 ha sobre el regadiu 104 ha els conreus més estesos són el de cereals 60,7% de l’àrea conreada, seguit del d’ametllers 15%, oliveres 13%, conreus d’horta 6,4%, garrofers 3% i vinya 1,9% La propietat de la terra és molt repartida, i predomina el règim d’explotació directa 82% de la superfície conreada Hi ha ramaderia d’ovins La minva demogràfica iniciada el 1900 s’ha accelerat a partir del 1950 28% del 1950 al…
Llíber
Llíber
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al Marquesat, a la vall de Xaló, on el riu de Gorgos rep el barranc del Cau i ha format amb els seus al·luvions el pla de Llíber, compartit amb el terme de Xaló.
La resta és accidentada per materials cretacis prebètics de la penya Roja, al N, i la lloma Larga i el tossal del Cau 726 m alt, al S Més de la meitat del terme roman inculta —pinar i garriga—, però el pla i els encontorns suporten 1008 ha de conreus de secà, un 30% de les quals és dedicat a la rotació cerealícola tradicional, un 27% a vinyes raïm de balança i panses i la resta a ametllerars i garroferars El regadiu de peu gairebé no cobreix 1 ha Hi ha hagut una llarga emigració cap a diversos indrets, la qual l’últim decenni ha anat vers França El poble 357 h agl 2006, lliberans 274 m alt s…
el Masserof
Caseria
Caseria (5 h diss [1960]) del municipi de Xaló (Marina Alta), situada al S de la vila, a la vall del barranc del Masserof, afluent, per la dreta, del riu de Gorgos, que davalla de la serra de Bèrnia.
Era una antiga alqueria islàmica que Jaume II donà, el 1325, a l’almirall Bernat de Sarrià
marquesat de Cabra
Història
Títol concedit el 1875 al coronel de família valenciana Martí Belda i Mencía del Barrio (Còrdova 1815 — Madrid 1882), diputat per Montilla i Cabra (Andalusia), ministre de marina, president del congrés de diputats i governador del Banco de España.
Els medis aqüífers granulars
Els medis granulars sorres, graves, conglomerats i gresos poc cimentats són els que presenten millors condicions per a emmagatzemar i transmetre aigua Per aquest motiu, la reconstrucció paleogràfica dels medis sedimentaris on ha tingut lloc la sedimentació detrítica, a més de la repartició de les fàcies litològiques, és d’un gran interès hidrogeològic per a conèixer amb aproximació suficient la geometria dels aqüífers, així com la distribució dels paràmetres hidràulics que els caracteritzen Si bé en els dipòsits recents Holocè i Quaternari això és relativament fàcil, mitjançant la informació…