Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Pont antic de Ceret
Situació Les restes d’aquest pont es troben al mig de la llera del riu Tec, al nord-oest de la vila, al meandre que descriu el riu entre l’estació del ferrocarril i el pont del tren Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 57″ N - Long 2° 44′ 25″ E Venint del Voló per la carretera D-115, cal travessar el pont modern sobre el Tec i continuar en direcció a l’estació del ferrocarril Abans d’arribar-hi, a mà dreta, cal prendre un trencall que condueix prop del riu Història No es coneix fins ara cap menció documental d’aquest pont, però és segurament anterior a l’anomenat Pont Major, encara intacte,…
Sant Martí de Serradui (la Pobla de Roda)
Art romànic
Es tracta de l’església que compartí la parroquialitat del terme amb Santa Maria de la Feixa L’any 1209 N’Amiget “ capellan Sancti Martini ” signà com a testimoni un instrument ovarrès relacionat amb l’abadia de Vilacarle Els bisbes de Roda-Lleida en tingueren la jurisdicció espiritual i la provisió de la rectoria fins el 1309, moment en què Ponç d’Aguilaniu cedí tots els drets episcopals al prior de Roda, Ponç de Casserres, en canvi d’altres béns cosa que confirmà el 1312 Després, el sagristà de Roda, com a rector principal de Serradui, tingué cura de Sant Martí i del santuari de la Feixa…
Castell de Bardaixí (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
A la vall de Bardaixí s’originà l’important llinatge ribagorçà dels Bardaixí, que sobresortí en especial a la fi de l’edat mitjana Al principi del segle XII trobem ja esment de Ximeno Fortuny com a senyor de Calassanç i de Bardaixí, que devia ser fill del cèlebre Fortuny Dat i de Beatriu de Ribagorça Mentre que a la meitat d’aquest segle figuren Pere de Bardaixí, fidel del comte Arnau Mir de Pallars Jussà i dels Erill Berenguer de Bardaixí, que donà a Sant Victorià d’Assan heretats a Santa Maura, Celias, el Vilar i Senz i Guillema de Bardaixí, casada amb el senyor Roderic d’…
Castell i poble de Calmella
Art romànic
El lloc de Calmella surt documentat els anys 853 ipsas Calmezelas i 929-935 Calmicella El 959 hi ha un esment del lloc de Sant Feliu en relació amb l’església del lloc, i el 1011, de la parròquia Sancti Felicis Calmedelli Jaume I el Conqueridor va autoritzar la construcció del castell de Calmella per un privilegi de l’11 de maig de l’any 1250, a favor d’Arnau de Montescot fill de Beatriu d’Oms, senyor d’Omsi de Calmella Les restes d’aquesta fortificació és possible que fossin prop de l’actual església Sant Feliu Cal tenir present, però, que a l’entorn d’aquesta església, en especial als…
Friedrich Gennrich
Música
Musicòleg i filòleg alemany.
Estudià filologia romànica i musicologia a Estrasburg i París 1903-10 Ensenyà a la Universitat de Frankfurt 1927-64, on fou professor titular des del 1934 Després que tot el seu material i la seva biblioteca haguessin estat destruïts durant la guerra, fundà dues colleccions privades, la Musikwissenschaftliche Studien-bibliothek Biblioteca d’Estudis Científics, 1946-65 i la Summa Musicae Medii Aevi 1957-67, les quals inclouen uns quaranta volums, tots escrits i editats per ell També collaborà en publicacions i diccionaris d’àmbit internacional El seu principal interès fou la poesia secular i…
Societat Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Entitat creada el 1969 a Castelló de la Plana, amb l’objectiu de publicar textos catalans antics, continuant la tasca d’altres iniciatives anteriors, com l’Acció Bibliogràfica Valenciana.
Presidida per Adolf Pizcueta, en foren socis fundadors, entre d’altres, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Martí Domínguez, Francesc de P Burguera, Joaquim Maldonado, Manuel Broseta i Àngel Sànchez i Gozalbo De vida també efímera, com les seves predecessores, publicà, en acurades edicions facsímils, acompanyades en alguns casos de la corresponent transcripció, un bon nombre d’obres valencianes del final de l’Edat Mitjana i principis de la Moderna, com la primera part de la Crònica de Pere Antoni Beuter 1971, a cura de J Fuster el Regiment de la cosa pública 1972, de Francesc…
Francesc Cortiella i Òdena
Historiografia catalana
Medievalista i mestre.
Vida i obra Inicià la seva carrera com a professor d’ensenyament primari, passà al secundari i finalment a la universitat Es doctorà el 1980 a la Universitat de Barcelona amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana , publicada el 1984 a Tarragona És autor, sol o en collaboració, de diverses monografies locals del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà Història de Vilaverd 1982, Història de la Pobla de Mafumet 1986 i Història d’Alforja 1986 També ha elaborat les guies sobre Vilaverd 1980, Perafort 1982, La Secuita 1982 i Renau 1982, de la collecció “La Medusa” de l…
The Supremes
Música
Grup vocal femení, un dels més importants dels EUA els anys seixanta.
Diana Ross, Florence Ballard, Mary Wilson i Barbara Martin es presentaren com The Supremes l’any 1960, tot i que el grup començà a ser congut un any després i sense Martin The Supremes aconseguiren cantar una mescla perfecta de pop i soul que els obrí les portes a les audiències blanques i de classe mitjana dels EUA, fins aleshores de difícil accés per a un conjunt afroamericà En la discogràfica Motown tingueren bons compositors que les feren famoses amb peces com Stop in the name of love , You can’t hurry love , Come see about me o Nothing but heartaches L’any 1967 la formació…
Pro Cantione Antiqua
Música
Conjunt vocal masculí britànic especialitzat en música antiga, fundat el 1968 per Mark Brown, Paul Esswood i James Griffet a Londres.
En funció del repertori, el conjunt inclou un nombre variable de contratenors -entre quatre i quinze-, als quals ocasionalment s’associen instrumentistes Des dels inicis, els fundadors decidiren que Pro Cantione Antiqua havia de ser una agrupació formada per solistes, ben establerts en la seva professió, on cadascun d’ells tingués experiència d’actuar en grup Els seus membres han participat en els principals enregistraments d’obres de JS Bach, GF Händel, MA Charpentier, C Monteverdi, J Haydn i H Schütz, i han actuat com a solistes convidats en cors com el del King’s College de…
Musica enchiriadis
Música
Tractat teòric del principi del segle X atribuït al monjo Hucbald de Saint-Amand.
Aquesta atribució, però, és conflictiva Sembla fora de tot dubte que fou escrit al voltant de l’any 900 en alguna regió del nord o de l’oest del territori franc Se’n conserven més de quaranta còpies manuscrites, fet que demostra l’àmplia difusió que tingué durant l’Edat Mitjana Molt sovint apareix formant un sol volum amb altres tractats, com l' Scolica enchiriadis La seva importància històrica rau en el fet que dona les primeres descripcions detallades de la música polifònica L’autor del tractat es refereix a l' organum i n’explica el funcionament a partir del moviment parallel…