Resultats de la cerca

La primera edició, apareguda el 1857, comprenia un poema pròleg i cent poemes numerats i distribuïts en seccions subtitulades aquesta aparença de composició premeditada, però, fou feta a posteriori els poemes foren escrits ocasionalment en el decurs de setze anys El títol —ideat, sembla, per un amic del poeta, que havia pensat en Les Lesbiennes i Les Limbes — contribuí a provocar el procés que li fou incoat per obscenitat el mateix any que hom processava Madame Bovary Baudelaire i el seu editor foren condemnats a una multa i sis dels poemes foren prohibits El 1861 n'aparegué una segona…

Els seus fills Sebastià 1929 i Martí Vergés Cadena 1931 s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins Els Quatre Gats 1939-45, el Poble Espanyol de Montjuïc 1940-58 i Can Jorba 1949-63 Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults La guerra de la Independència , Batalla Naval , L’enderrocament de l’Infern , etc El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any…

Fill d’un violinista, la seva família es traslladà als EUA el 1929 Després d’estudiar a la Juilliard School de Nova York 1932-34, treballà en orquestració, arranjaments i bandes sonores Fou també professor d’orquestració i composició, entre d’altres, a la Universitat de Columbia 1945 i a la Juilliard School 1947 El 1946 estrenà la seva primera obra important, la simfonia en si bemoll, que incorporava elements del blues i del jazz Del 1957 al 1980 exercí la docència al Bennington College Vermont Els anys cinquanta, les seves obres adoptaren una orientació més avantguardista,…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…

Estudià filosofia a l’Emmanuel College de Cambridge Començà la seva carrera com a reporter i columnista en els diaris The Manchester Guardian i The Observer , per dedicar-se posteriorment de ple a la literatura Entre les seves obres teatrals destaquen especialment la comèdia Noises off 1982 i el drama històric Copenhagen 1998 Ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el London Evening Standard a la millor comèdia Alphabetical Order , 1977 Make and Break , 1980 Noises off i a la millor obra Benefactors , 1984 Copenhagen , 1998 Democracy , 2003, el Tony a la millor…

Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo” El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires Hi collaborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” 1877-1903, que dirigí Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo també va escriure la lletra…

Fou deixeble d’ACasella Inicià la seva activitat com a compositor el 1945 amb Sonatine monodique Fou un dels fundadors del grup Zodiaque 1947-50, que reivindicà la tradició popular i el cant pla enfront del serialisme i la influència germànica Elaborà, al marge de Messiaen i de les diverses escoles franceses, un llenguatge personal en el qual tenen un fort protagonisme els elements tradicionals andalusos, provinents del seu entorn familiar Posteriorment, incorporà també formes antillanes, del jazz i de la tradició musical xinesa i japonesa Sovint inclogué en les seves obres…

Treballà d’actor a la ràdio i amb el Theatre Guild, abans d’entrar a formar part, els anys 30, del Group Theatre, on pogué començar la seva carrera de dramaturg i oferir el millor de la seva producció El 1935, a Broadway, es representaven quatre de les seves obres Waiting for Lefty , basada en la vaga de taxistes de Nova York, Till the Day I die , sobre els incidents d’un comunista a l’Alemanya nazi, Paradise Lost , la degradació produïda per la depressió econòmica dels anys trenta que desemboca en una rebellió social, i Awake and Sing , la seva obra millor segons la crítica, en…

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital…

Fill d’Honorat Noguera, professor i compositor de música, mort el 1890 Estudià enginyeria de camins, però no exercí, i es dedicà a la música Amic de Felip Pedrell, escriví un notable treball titulat Memoria sobre los cantos, danzas y tocatas de la isla de Mallorca 1893 Fou un dels fundadors 1890 de la Capella de Manacor, a la qual dedicà la seva obra coral Himne a la capella És autor de Trois danses sur des airs populaires de l’île de Majorque , per a piano 1901, que inclou Festa , Dansa trista i Dansa de Sant Joan En les harmonitzacions per a cor i en les seves obres hom troba…