Resultats de la cerca

Encara que el topònim Bóixols és consignat des de l’any 997, el castell de Bóixols és esmentat per primera vegada l’any 1076 “ infra terminos de kastro Boxols, in apenditio Sancti Vicenti, in locum que vocant Fozo ” En el seu testament tancat l’any 1110, Guillem Guitard de Caboet el deixà, juntament amb els castells d’Abella, Abisella i de Sant Romà, al seu fill Bernat Bóixols passà a formar part de la baronia d’Abella, que l’any 1831 es trobava en mans dels Sobirà i Còdol

D’ofici, era oliaire La seva zona principal d’actuació fou la Segarra i la conca mitjana del Segre Participà amb la seva columna uns 150 homes en l’assalt a la Seu d’Urgell agost del 1822 i es distingí en la defensa del seu poble natal, però no pogué defensar Balaguer Després d’aquesta derrota fou abandonat per gairebé tots els seus homes i acusat d’indisciplina per Eroles la Regència d’Urgell li instruí judici i l’empresonà alliberat pels francesos, no tingué cap actuació posterior

Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València

Es tracta de la parròquia del poble del Palau d’Anglesola, al nord-oest de Mollerussa És dedicada a sant Joan Baptista La parròquia del Palau d’Anglesola s’esmenta per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII, on es consigna el “ presbyter de Palacio ” L’any 1595 la parròquia del Palau s’integrà al nou bisbat de Solsona L’actual edifici parroquial és un nou temple dreçat al segle XVIII, d’estil neoclàssic, que ocupa segurament el mateix solar del vell edifici medieval

Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana fallida aquesta organització, tornà a la primera, de la qual era president en morir Collaborà, en català, als diaris Las Provincias i La Correspondencia de Valencia , en aquest darrer especialment durant l’època que fou òrgan d’Unió Valencianista Dirigí el setmanari Pàtria Nova 1915 Escriví alguns sainets, poemes i contes, i utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian

Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914

Fou professor de matemàtiques 1850 i secretari 1851 i director 1869 de l’Escola de Nàutica, de Barcelona També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona 1866 S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà 1864 en la comissió encarregada pel Collegi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria

Els bancs d’emissió són bancs amb la facultat d’emetre diners en l’economia La facultat d’emetre diners en l’actualitat es troba restringida gairebé exclusivament als bancs centrals dels països com bancs d’emissió L’emissió de diners és la creació de moneda perquè els agents que participen en l'economia és a dir, l’Estat, les empreses i les famílies puguin utilitzar-la en les seves transaccions En aquest capítol parlarem de quatre bancs catalans el de Barcelona, el de Reus, el de Tarragona i el Local de Tarragona

Fou catedràtic de mineralogia i zoologia de la facultat de filosofia i després de la de ciències de la Universitat de Barcelona 1847-60, i de matèria mèdica vegetal a la facultat de farmàcia de la mateixa universitat 1860-88 Autor de nombrosos treballs sobre fauna catalana, s’interessà també per la botànica i figurà entre els membres honoraris de la Sociedad Botánica Barcelonesa 1872-75 Fou un dels fundadors i redactors, juntament amb Bergnes de les Cases i d’altres, de la revista científica i literària La abeja 1862-70

Dirigí la Gaceta de Madrid  abans de la revolució del 1868 i fou redactor de La Época  en 1868-74 Del partit conservador, fou amic de Cánovas del Castillo, que el nomenà ministre de finances 1890, de gràcia i justícia 1891 i de governació 1895 El 1891 promogué, malgrat l’oposició parlamentària, una llei que prolongava el monopoli d’emissió del Banco de España fins el 1921 Publicà Historia de la administración pública en España 1851, Problemas relativos a las prisiones 1879, Estudio histórico-crítico de la Mesta 1898