Resultats de la cerca
Es mostren 166097 resultats
prenol
Química
Alcohol natural, un dels terpens més simples.
És un oli clar, incolor que és bastant soluble en aigua i miscible amb els dissolvents orgànics més comuns És un intermediari clau per a la producció d’una àmplia gamma de productes químics aromàtics artificials i productes farmacèutics Té una olor afruitada i es produeix naturalment en cítrics, groselles, nabius, raïm, gerds, tomàquets, pa blanc, oli de llúpol, cafè, mores i fruita de la passió També designa qualsevol dels alcohols de fórmula general H–CH 2 CCH 3 =CHCH 2 n OH en la qual l’esquelet carbonat està format per una o més unitats d’isoprè el precursor biogenètic dels…
saurolofins
Paleontologia
Clade de dinosaures hadrosàurids.
Aquests animals es caracteritzen per presentar un gran desenvolupament de la cavitat nasal, en particular el fet que aquesta última es troba envoltada per una excavació depressió circumnarial que afecta principalment no exclusivament els ossos premaxillar i nasal Els saurolofins també es caracteritzen per no tenir cresta cranial o bé presentar una cresta cranial sòlida formada per contribucions variables dels ossos nasal i frontal Les restes d’aquests hadrosàrids es troben distribuïdes per Europa, Àsia, ambdues Amèriques, i possiblement l’Antàrtida El seu registre fòssil compren el Santonià…
punt de llibre
Arxivística i biblioteconomia
Senyal que hom posa entre les pàgines d’un llibre per retrobar el lloc on ha deixat la lectura.
Els punts de llibre són petits objectes normalment de cartolina, però també poden ser de plàstic, cuir, metall o altres materials que tenen la funció d’indicar la pàgina on s’ha aturat la lectura d’un llibre Existeixen des de l’època medieval, tot i que el seu ús estès no comença fins a final del segle XVIII, i al segle XIX es converteixen en un objecte totalment habitual cap al 1850 ja apareixen referències dels primers colleccionistes Els processos industrials els donaren nous usos, sobretot publicitaris, que s’han mantingut fins avui en dia
Aguilar de Campoo
Municipi
Municipi de la província de Palència, Castella i Lleó, al Campoo, al vessant meridional de la serralada Cantàbrica.
Terme drenat pel Pisuerga, on hom ha construït el pantà d’Aguilar de Campoo, d’una capacitat de 247 milions de m 3 i una superfície de 1 646 ha, que produeix energia i rega una àrea de cereals i fruiters Les pastures donen lloc a una rica ramaderia pedreres de marbre i guix, fàbriques de galetes i farina és el centre d’una subàrea comercial Conserva importants monuments artístics, com ara les restes de muralles medievals, la collegiata gòtica de San Miguel s XIV i l’abadia benedictina de Santa María la Real s XII-XIII
teatre postdramàtic
Teatre
Expressió encunyada pel crític alemany Hans-Thies Lehmann per categoritzar un seguit de manifestacions escèniques sorgides entre els anys seixanta del segle XX i el tombant del mil·lenni.
La característica principal del teatre postdramàtic és que el text deixa de ser un element preponderant del plantejament estètic per a englobar-se com un element més de l’entramat teatral En el seu treball Postdramatisches Theater 1999, Lehmann feia una anàlisi de les tendències estètiques innovadores sorgides al final del segle XX, entenent-les en la seva diversitat, però observant-hi un denominador comú en la rellevància de la consciència performativa per sobre del tradicional predomini textual El terme ha gaudit d’un gran èxit entre la crítica teatral posterior, alhora que ha…
Sant Joan de Ginclar
Aquesta església és la parròquia del petit poble de Ginclar, situat a la riba dreta del riu Bolzana L’actual edifici és del segle XVIII Fins al segle XIX tingué contigu el cementiri Aquesta disposició permet pensar que l’església té un origen alt medieval i que va presidir el naixement del vilatge Aquesta hipòtesi és reforçada pel fet que el lloc és conegut des del segle XIII, moment en què era una possessió de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, sens dubte arran d’una donació feta pels comtes de Besalú als segles X o XI
Castell d’Arenys de Lledó
Art romànic
El lloc d’Arenys fou ocupat pel rei Alfons I d’Aragó el 1132, però no es conquerí definitivament fins després del 1151 Els primers senyors d’Arenys foren els Cambrils, també senyors de Lledó L’any 1184, Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils infeudaren a Bernat Ballester i al seu oncle avi Domènec Ferrer d’Ulldemolins el castell de Lledó i el vilar d’Arenys L’any 1209 el rei Pere I va atorgar al bisbe de Tortosa els castells de Lledó i d’Arenys perquè els repoblés Avui el poble d’Arenys de Lledó no conserva cap resta del castell
Sant Pere del castell d’Ascó
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, era situada al castell d’Ascó per al servei de la comanda templera que allí s’establí Fou construïda arran de l’acord a què arribaren els templers i el bisbe de Tortosa el 1182, pel qual s’establí que els frares de l’orde tinguessin la seva capella al castell d’Ascó, amb els seus propis clergues Segons la visita que féu el 1535 al castell d’Ascó Joan d’Aragó, castellà d’Amposta, la capella del castell tenia aleshores un prior perpetu del qual tenia la collació el castellà d’Amposta
Sant Jaume de Torrueco (la Pobla de Roda)
Art romànic
El despoblat de Torrueco o Torroella es localitza vora Nocelles Vers l’any 988 el prevere Ennecó de Castellar donà al monestir d’Ovarra un alou a Terrocho Les referències més antigues de l’església són de l’any 1119, en què s’esmenta la caseria de Sant Jaume en una reclamació dels homes de Sant Quilis contra els del Solanà Formava part del domini jurisdiccional del priorat d’Ovarra El lloc fou adquirit de Sant Victorià de Sobrarb pel capítol de Roda l’any 1295 Encara resta al lloc la petita capella de Sant Jaume, en ruïnes
Sant Nazari
Art romànic
Aquesta església parroquial del poble homònim, esmentada des de l’any 899 “ecclesia S Nazarii inter salinas et stagnum” , formava part en aquesta data de les possessions d’Esteve i d’Anna neta del comte Berà I de Barcelona, confirmades en un precepte atorgat per Carles el Simple Prestava els seus serveis al lloc dit Solsa, detingut al segle XII per Arnau de Cabestany, pare del trobador Guillem Passat després al domini comtal, reial a partir del 1172, el terme fou adquirit el 1268 pels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem L’església fou totalment reconstruïda al segle XIX