Resultats de la cerca

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Concepció Callao, i posteriorment al Conservatori, on guanyà el Premi Extraordinari de Música 1953 Prosseguí els seus estudis musicals a Siena i Roma —es formà en  lied  amb el mestre Giorgio Favaretto—, Stuttgart 1956 —on estudià amb Martha Haas moltes de les grans peces de Mozart— i Londres Guanyà el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de cant Actuà a les principals sales de concert d’Europa i interpretà també diverses òperes amb un gran èxit de públic i crítica Enregistrà la Missa de Stravinsky per a Harmonia Mundi amb la…

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del Festival de…

Fundat l’any 1927 i dissolt el 1974, tingué com a membres el violinista Jean Pasquier, el violista Pierre Pasquier i el violoncellista Étienne Pasquier Aquesta formació collaborà habitualment amb altres intèrprets, com la pianista Marguerite Long i el flautista Jean-Pierre Rampal El 1970 els fills de Pierre Pasquier, Bruno intèrpret de viola i Régis violí, formaren, juntament amb Roland Pidoux violoncel, el Nou Trio Pasquier, que començà les seves actuacions com a grup el 1972 i que el 1983 feu el primer enregistrament Considerada una de les agrupacions de cambra capdavanteres en el panorama…

L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i…

Inicià la seva carrera professional a Madrid, a l’Agencia de Conciertos Daniel Després d’una gira per l’Amèrica del Sud amb els principals intèrprets del moment, s’installà a Barcelona, on el 1931 fundà, juntament amb F Marshall, l’Associació de Cultura Musical, popularment coneguda per “La Cultural” Des d’aquesta entitat, l’única que organitzava concerts de música clàssica a Barcelona, Alfonso Sanz dugué a la Ciutat Comtal grans figures internacionals, com ara S Prokof’ev, S Rakhmaninov, N Milstein, el Trio Cortot-Thibaud-Casals, W Landowska, A Rubinstein, C Arrau i Y Menuhin,…

Pianista amateur de sòlida formació musical, estudià a l’École Normale Supérieure de París i, més tard, fou professor de filosofia a la Sorbona Tot i que intentà ignorar dràsticament la tradició filosòfica i musical alemanya que considerà indissociable del des astrós episodi nacionalsocialista, els grans eixos del seu pensament i la forma de crítica musical que exercí, a mig camí entre l’anàlisi i la divagació poètica, són netament deutors del pensament d’autors romàntics com ara F von Schlegel i ETA Hoffmann D’acord amb la fragilitat dels seus objectes de meditació, els seus…

Llicenciat en dret, estudià composició amb F Schreker 1912 i VAR Novák 1919 i musicologia a la Sorbona i la Universitat de Viena, centre on es doctorà el 1925, i fou deixeble de N Pirro i G Adler Director assistent de l’Òpera Estatal de Berlín 1926-27, més tard fou professor de musicologia a les universitats de Zagreb 1928-39 i Illinois 1955-63, i professor assistent a les de Pittsburgh 1964-65 i Califòrnia 1967 Fou membre corresponent de l’Acadèmia Iugoslava de les Ciències i tingué diversos càrrecs en la Societat Americana de Musicologia Destacà per les seves recerques sobre…

Estudià a Berlín 1838-39 i Leipzig 1840-45, i entre els seus mestres tingué músics tan destacats com F Mendelssohn i R Schumann El 1846 es traslladà a Viena, on seguí la seva formació musical En el seu cercle d’amistats hi havia importants erudits i músics de l’època, entre ells J Brahms i J Joachim Tot i la seva activitat de compositor, destacà sobretot com a musicòleg En un període decisiu per a la musicologia, Nottebohm i altres contemporanis com L Köchel i JAP Spitta donaren una nova orientació a les biografies, tot basant-les en fets documentats més que en reminiscències…

Començà a estudiar piano i violí a tres anys, i es formà com a director amb el seu pare, el també director d’orquestra i violinista F Slatkin, i amb JW Susskind Amplià els seus coneixements a la Universitat d’Indiana, a l’Aspern Music School i a la Juilliard School Debutà com a director el 1966 al capdavant de la Youth Symphony Orchestra, i l’any següent treballà com a assistent de JW Susskind en l’Orquestra Simfònica de Saint Louis, agrupació que dirigí del 1979 al 1996 Entre el 1977 i el 1979 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans, i en 1992-99 dirigí el…

Es formà amb F Reiner a l’Institut Curtis i entre el 1939 i el 1941 amplià els estudis musicals al Sarah Lawrence College de Nova York El 1945 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Nova York i quatre anys més tard anà a Dallas, on estigué al capdavant de l’orquestra simfònica d’aquesta ciutat Posteriorment dirigí les orquestres simfòniques de l’Air i de Chautauqua, aquesta darrera del 1953 al 1972, i en 1964-72 fou director de l’Escola de Música Eastman de Rochester També fou director associat de l'Orquestra Simfònica de Chicago 1958-64 A partir del 1976,…