Resultats de la cerca
Es mostren 11304 resultats
Franjo Marković
Literatura
Escriptor croat.
Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902
Emili Lluch i Arnal
Educació
Arqueologia
Mestre i arqueòleg.
Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i collaborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Publicà diversos estudis, entre els quals Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles , etc
Renat Noëll
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecari de la vila de Perpinyà d’ençà del 1966.
Ha publicat un Essai de bibliographie roussillonnaise de 1960-80 1983, de 1940-60 1969, de 1906-40 1973 i dels orígens al 1905 1976, així com diversos estudis a CERCA, en particular Les origines du papier en Espagne et son évolution en Roussillon 1962 i L’histoire des spectacles cinématographiques à Perpignan 1896-1914 1970
Santiago Mundi i Giró
Matemàtiques
Música
Matemàtic i músic.
Estudià ciències i farmàcia a Barcelona per a pagar-se els estudis actuà com a violinista i violista en diversos teatres El 1867 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Catedràtic de geometria analítica de la Universitat 1881, publicà unes Lecciones de geometría analítica 1883 i l’estudi Importancia matemática de la música 1900
Institució Mallorquina d’Ensenyança
Centre d’ensenyament, inspirat en la Institución Libre de Enseñanza de Madrid, fundat el 1880 a Palma per Alexandre Rosselló i dirigit per Mateu Obrador i Bennàsar.
Començà amb el nom d’Escola Mercantil, però amplià aviat el seu camp a l’ensenyament primari i secundari i als estudis de dret Publicà un butlletí 1884-86 i adoptà uns mètodes de gestió democràtics i una pedagogia activa, laica i mixta Dificultats econòmiques i la polèmica originada pels seus sistemes renovadors en provocaren la desaparició el 1887
Fundació Catalana
Economia
Institució creada a Barcelona l’any 1979 pels cinc bancs que constituïen el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.
La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions Fundació Enciclopèdia Catalana , Fundació Agrícola Catalana, Fundació Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i Fundació Catalana per a l’Estudi de les Malalties del Fetge
Diplomatari de l’Orient Català
Col·lecció de documents per a la història de l’expedició catalana a l’Orient i dels ducats d’Atenes i de Neopàtria, recollits i anotats per Antoni Rubió i Lluch a partir del 1914.
Comprèn uns 700 documents, del 1301 al 1409, la majoria en llatí o en català Aparegué el 1946 entre les edicions de l’Institut d’Estudis Catalans Jordi Rubió i Balaguer en tingué cura de la publicació a la mort del seu pare És una obra bàsica per a l’estudi de la dominació catalana a Grècia
Josep Estruch i Prim
Educació
Mestre.
Cursà estudis a l’escola Normal de Lleida Ocupà la plaça de mestre a Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès entre el 1918 i el 1931, localitat on promogué diverses activitats culturals, com la creació de la Societat Coral el Raïm 1919, afiliada a l’Associació Clavé Ep 1931 guanyà per oposició una plaça a l’escola Baixeres de Barcelona
Maria Voce

Maria Voce
Cristianisme
Advocada italiana, líder del moviment dels Focolars.
Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari
Tariq Ramadan
Islamisme
Teòleg musulmà suís de llengua francesa.
Net de Hassan al-Bana, fundador dels Germans Musulmans Es llicencià en filosofia i literatura francesa i es doctorà en estudis àrabs i islàmics per la Universitat de Ginebra És professor invitat a diverses universitats del món i presideix l’European Muslim Neetwork EMN a Brusselles És autor de Radical Reform Islamic Ethics and Liberation 2008