Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
Santa Agnès de Selma (Aiguamúrcia)
Art romànic
Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari
Santa Creu de Cabrils
Art romànic
El lloc de Cabrils, documentat des del 1037 amb la grafia de Cabrilis i el 1056 de Chabrils , formava part del terme del castell de Vilassar de Dalt i depenia també inicialment de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Tenia una església dedicada a la Santa Creu que el 1322 consta com a sufragània de Vilassar, però que devia tenir un origen molt més remot entorn d’aquesta església es va erigir un petit nucli de poblament conegut com la sagrera , que fou el nucli inicial de Cabrils El 1779 fou constituïda en parròquia independent No queda res de l’església primitiva, que fou totalment…
Sant Pere del Morrell (Sant Andreu de Llavaneres)
Art romànic
Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953
Torre Gombau (Barcelona)
Art romànic
De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi
Riells del Fai

Vista del poble de Riells de Fai (Bigues i Riells del Fai)
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Bigues i Riells del Fai (Vallès Oriental), situat a la vall de la riera de Tenes, entre els espadats dels cingles de Bertí i de Sant Miquel del Fai.
És esmentat ja el 971 el 1044 el bisbe de Barcelona Guislabert vengué la seva parròquia Sant Vicenç al monestir de Sant Miquel del Fai, que nomenava el rector La parròquia tenia 12 famílies el 1553, 24 el 1824 i 48 el 1848 Hi ha un petit nucli de poblament entorn de l’església i un barri vers Vall-de-ros Ha esdevingut lloc d’estiueig amb moltes torres i xalets L’església actual fou reedificada a partir del 1618 i renovada posteriorment Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil fou municipi independent Des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic
Pere Pasqual Ferreras i Escarràs
Música
Compositor català.
Quan tenia prop de quinze anys entrà en l’orde dels mercedaris de Barcelona Format musicalment amb Mateu Ferrer i Francesc Queralt, el 1814 fou nomenat mestre de música de l’escolania de l’església de la Mercè, que dirigí fins el 1835 i al capdavant de la qual desenvolupà una tasca notable La seva activitat compositiva fou força apreciada, sobretot una missa dedicada a la Mare de Déu de la Mercè de l’any 1832, de la qual es valorà el gran efecte i l’ajustament a l’estil de G Rossini Entre la seva producció cal destacar dos drames sacres El sacrificio de Isaac i El hijo pródigo
Federació d’Ateneus de Catalunya
Associació creada el 1983 que reuneix entitats socioculturals de Catalunya.
Té l’origen al Tercer Congrés d’Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus l’any 1983, convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El 1984 s’inscriví al Registre d’Associacions de la Generalitat de Catalunya i el 1985 tingué lloc la primera reunió de la junta directiva Té com a missió potenciar la tasca de les entitats culturals catalanes, el foment del treball en xarxa i la defensa dels drets de les entitats associades El 2020 tenia 178 entitats afiliades Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi 2014, el Premi Nacional de Cultura 2019 i la Medalla d’Honor de…
Foret
Química
Empresa química fundada el 1927 per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou de Barcelona.
Es dedicava preferentment a la fabricació d’aigua oxigenada i perborat de sodi El 1966 la multinacional nord-americana FMC Corporation s’emparà d’una part del capital 92% el 1986 Tingué plantes industrials a la Zona Franca barcelonina —sulfur de carboni—, tancada el 2009 a Huelva —àcid fosfòric—, tancada el 2010 a la Zaida els Monegres, venuda a JP Morgan el 2013 Vinaròs Baix Maestrat, tancada el 2001, i Zamudio País Basc El 1984 la xifra de vendes assolí els 24243 milions de pessetes i tenia un miler d’empleats L’any 2015 el grup aragonès Industrias Químicas del Ebro IQE comprà les fàbriques…
Xuanzong
Història
Nom imperial amb què és conegut Li Long-ji, sisè emperador xinès de la dinastia tang (712-756).
Conegut també com a Minghuang ‘emperador illuminat’, era net de l’emperadriu Wuhou Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet L’aliança entre turcs i àrabs 751 significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang La rebellió d’An Lushan 755 el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intellectuals confucians cap al…
Platja d’Aro
La cala Sa Cova de Platja d’Aro
© Fototeca.cat
Nucli
Important nucli turístic de la Costa Brava i actual cap del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), situat a la platja d’Aro, al N de la desembocadura del Ridaura, a la vall d’Aro.
Petit veïnat del terme de Castell d’Aro al començament del segle XX tenia 113 h, les possibilitats de la seva extensa platja i la seva situació central entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós afavoriren el seu gran desenvolupament a partir del boom turístic dels anys seixanta En l’actualitat té uns 32 establiments hotelers amb unes 3000 places, gran nombre d’apartaments 1600, tres càmpings 1948 places —que sovint han deformat enormement el paisatge—, restaurants i, a més, és un dels centres de diversió dancings, boites, nightclubs de tota la Costa Brava, freqüentat també per barcelonins Prop…