Resultats de la cerca

Professor de filosofia i psicologia, des del 1969 treballà a la Universitat de Vincennes Des del 1964 intervingué activament en la creació de diversos grups de treball, entre els quals el Groupe d’Éducation Thérapeutique Les seves línies de treball se centraren primordialment en la inadaptació infantil, el fracàs escolar, la pedagogia institucional, la sexologia juvenil, etc Entre les seves publicacions cal fer esment de La pédagogie institutionnelle 1965, L’intélligence et ses formes 1973, L’animation non directive des groupes 1974, Lire 1973, Pour ou contre l’autorité 1973 i …

Deixà l’ofici familiar d’argenter, com el seu germà Marçal, i treballà en una empresa editorial de Barcelona Dirigí La Gorra de Cop  i altres publicacions És autor del drama Amor i gratitud 1868 i de comèdies en què es fa evident la dinàmica social del moment, com Sistema Raspail 1866 i La qüestió són quartos 1867, que tracta de les estafes d’un advocat Bibliografia Sunyer i Molné, M 2006 “El teatre costumista de Marçal i Modest Busquets”, dins Diversos autors Pensament i literatura a Reus al segle XIX Reus, Centre de Lectura, p 53-81

Dirigí vuit partits en les primeres quatre edicions de la Lliga 1928-32 i fou internacional El 1926 publicà el llibre Reglamento de Fútbol Asociación , amb totes les regles actualitzades segons la International Board El 1927 estigué uns quants mesos a Cuba organitzant un comitè d’àrbitres i xiulant partits i fou nomenat president del Collegi d’Àrbitres de Cuba Estigué sempre vinculat al Collegi Català d’Àrbitres, del qual fou president vitalici Professionalment fou joier Estudià l’Escola d’arts aplicades i oficis artístics Entre d’altres és autor d’uns llums decorats per l’abadia…

Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a Un Tros de Paper  i dirigí L’Embustero  1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics

Feu estudis d’art a Barcelona i treballà en el comerç familiar Escriví peces breus humorístiques, algunes publicades Errar el tiro , 1886, i Entre dos focs , 1887 i El marit de donya Pona , 1888, i, en collaboració amb el seu oncle Lluís Quer i Cugat, comèdies Comèdia fi de segle , estr 1897 i drames L’hostal de la coixa , 1897, d’ambientació rural, i Vents d’oratge , 1898, que se situa en les capes populars barcelonines Fou premiat en nombrosos certàmens poètics i publicà poemes en diverses revistes de Reus i en d’altres, com La Illustració Catalana

Campió universitari 1979, jugà dotze temporades amb Los Angeles Lakers Guanyà cinc títols de Lliga i obtingué el rècord d’assistències amb 9 921 El novembre del 1991 anuncià que era portador del virus de la SIDA, fet que no li impedí de participar en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 on, per primera vegada, l’equip nord-americà era format per la selecció de la NBA A Barcelona’92 guanyà la medalla d’or de basquetbol Magic Johnson fou el veritable artífex d’aquest equip “de somni” dream team del qual fou el capità

Fou doctor en dret civil i canònic i canonge de la seu de Barcelona Participà al certamen poètic dedicat a sant Ramon de Penyafort 1601 amb dues composicions en català, i al que se celebrà amb motiu de la beatificació de Teresa de Jesús, amb una glossa i un sonet en castellà 1614, sempre fora de concurs Se’n conserva també un poema liminar, Estança , que és una lloança de Manresa Però és conegut sobretot per un Tratado de las comedias en que se declara si son lícitas Barcelona 1618, on expressa de manera ponderada la seva oposició al gènere

De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon  i Le Coq Catalan

Autor d’una obra bàsicament documental, adoptà el realisme socialista i es posà al servei de la revolució cubana Fou fundador i director del Noticiario ICAIC Latinoamericano, creat l’any 1960 a l’Havana Els seus primers curtmetratges el convertiren en un dels millors muntadors Ciclón , 1963 Now 1964, Hanoi, martes 13 , 1967 Posteriorment rodà Los cuatro puentes 1974, El tiempo es el viento 1976, Octubre es de todos 1977, El gran salto al vacío 1979, El soñador del Kremlin 1983 i Concierto para la vida 1997, molts dels quals curtmetratges Ocupà càrrecs oficials i rebé nombrosos…

Fill del notari Joan d’Olesa, estudiava dret a Bolonya el 1421 i hi escriví un parell de poemes en català aprovençalat i una breu escorraguda on barrejà formes italianes, catalanes i castellanes Transcriví una versió castellana del romanç Gentil dona, gentil dona , que té l’interès de ser la primera manifestació escrita del Romancero castellà i la primera mostra de la seva influència als Països Catalans Bibliografia Aubrun, ChV 1983 “Le romance gentil dona gentil dona Une énigme littéraire” Iberoromania , 18 Massot i Muntaner, J 1961 “El romancero tradicional español en Mallorca…