Resultats de la cerca

La institució fou creada el 1789 arran de la Revolució, amb caràcter electiu, format per dotze membres i assistit per un procurador síndic, amb la finalitat d’administrar el districte Per una llei del Consolat, del 1800, les seves funcions foren reduïdes al repartiment d’imposts, i la designació dels seus membres fou confiada al prefecte el caràcter electiu fou recuperat el 1802, però la importància d’aquests consells restà molt reduïda Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells de districte a les sotsintendències sotsprefectures des de la instauració del règim civil, el…

És la unitat estructural dels àcids nucleics És format d’una base nitrogenada, un sucre de cinc àtoms de carboni i àcid fosfòric, els quals es poden alliberar per hidròlisi En els ribonucleòtids el sucre és la d -ribosa el grup fosfòric es troba esterificant qualsevol dels grups hidroxil lliures del sucre àcid adenílic És conegut també el 2´-3´-fosfat cíclic d’adenosina Mescles d’aquests àcids es formen per acció de la llum ultraviolada o escalfant mescles de nucleòsids i èsters polifosfòrics En els desoxiribonucleòtids el sucre és la 2´-desoxi- d -ribosa, i n'hi ha cinc, que corresponen…

La microinformàtica, ha sofert una evolució extraordinària, gairebé espectacular, en pocs anys De fet, el microordinador fou ideat com una versió simplificada i per a l’ús personal d’un usuari, en contraposició amb els grans ordinadors, propis de les grans installacions informàtiques i centres de càlcul i de gestió de gran capacitat Però la constant evolució dels microprocessadors, l’augment de la capacitat de memòria, l’aparició de programes cada cop més potents, l’ús de xarxes locals, etc, ha fet que actualment la microinformàtica constitueixi un veritable capítol…

Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans del gran kan de Pequín L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic Dinastia dels ilkans Hülegü 1256-1265 Abaqa 1265-1282 Ahmad 1282-1284 Argun 1284-1291 Gaykhatu 1291-1295…

Vinculat sempre al Club Natació Barcelona, fou campió d’Espanya de 100 m lliure quatre vegades 1958-61 i establí el rècord estatal de la prova 1960 Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Després es dedicà al waterpolo i es proclamà campió de Lliga 1966 amb el seu club i formà part de la selecció espanyola Rebé la placa d’honor 1965 de la federació espanyola i la medalla d’or 1966 Directiu del CN Barcelona des del 1971, presidí la comissió de waterpolo i el 1982 passà a ser-ne vicepresident Arquitecte de professió, s’encarregà de les obres de remodelació del CN Barcelona

S’inicià al Balaguer 1950-51, passà per la Unió Esportiva Lleida 1951-57 i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-61 Interior dret, disputà 78 partits amb el Barça Fou traspassat al València 1961-65, on jugà 59 partits a la primera divisió, i retornà al Lleida 1965-66 i al Juneda 1970-71 abans de retirar-se Guanyà la Lliga 1959, 1960, la Copa 1957, 1959 i la Copa de Fires 1958, 1960, 1962, 1963 Internacional B en dues ocasions, també formà part d’una selecció de Catalunya en dos partits, amb motiu de les noces d’or del Club Esportiu Europa i l’Associació Lisboeta

Membre del Club Alpí Núria-Masella Destacà a l’inici de la dècada de 1970 en proves de la Copa del Món i la Copa d’Europa, en què es classificà entre els primers llocs en diverses ocasions Disputà el Campionat del Món 1971 de la modalitat i fou l’única catalana que participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial Considerada l’esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d’Esquí Casada amb l’entrenador francès Roland Tissot, els seus fills Stéphane i…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya, compagina l’esquí de fons i el de muntanya En la primera modalitat, fou subcampió d’Espanya 2005 i segon classificat en la Copa Catalana 2008 Pel que fa a l’esquí de muntanya, formà part de selecció catalana 2004-09, i conquerí el Campionat d’Espanya de cursa vertical per equips 2004, 2005, 2007 Guanyà la cursa individual de la Copa del Món 2005 Obtingué una tercera plaça al Campionat d’Europa 2005 Guanyà el campionat espanyol de cursa de muntanya, el del món de cronoescalada o vertical race i el del món d’esquí de muntanya 2006

Collocador sorgit de les categories inferiors dels Bombers de Barcelona, arribà al primer equip i quan aquest es dissolgué fitxà per l’Andorra, on jugà una temporada El 1992 marxà a l’Unicaja d’Almeria, on estigué més de deu anys i aconseguí vuit títols de Lliga, cinc Copes del Rei i tres Supercopes d’Espanya La temporada 2004-05 fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou convocat 186 vegades per la selecció espanyola, de la qual fou capità, i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000, el Campionat del Món 1998, 2002 i el d’Europa 2003 Li fou concedida la medalla de plata al mèrit…

Formà part del Tiro Nacional de Barcelona, posteriorment Tir Esportiu de Barcelona L’any 1965 es proclamà triple campió d’Espanya en carrabina matx olímpic, tres posicions i estàndard A partir de llavors guanyà diversos Campionats d’Espanya, Catalunya i Barcelona en diferents modalitats, especialment en carrabina de tres posicions Participà en la prova de precisió de 50 m en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 En aquests últims Jocs, també disputà la prova de carrabina d’aire comprimit de 10 m Competí en diversos Campionats del Món i altres d’internacionals…