Resultats de la cerca
Es mostren 166099 resultats
Joan de Sant Climent
Literatura catalana
Naiper i poeta.
Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest…
Dídac Cisteller
Literatura catalana
Escriptor religiós i polemista.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642, i opuscles de polèmica…
Jean Rivier
Música
Compositor francès.
Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor neoclàssic,…
Victor Massé
Música
Director de cor i compositor francès.
El 1834 ingressà al Conservatori de París, on estudià amb PJG Zimmermann piano i F Halévy composició El 1844 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Le Rénégat de Tanger Tingué un èxit considerable amb tres òperes que estrenà a l’Òpera Còmica La chanteuse violée 1850, Galathée 1852 i Les noces de Jeannette 1853, una òpera lleugera en un acte que es mantingué durant molts anys en el repertori El 1860 fou contractat per l’Òpera de París amb el càrrec de director de cor Del 1866 al 1880 ensenyà composició al Conservatori de París El 1871 fou nomenat membre de l’Institut en…
Gaietà Mensa i Grau
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Fou membre del cor de la seu manresana del 1775 al 1777, i es formà en orgue amb Ramon Patzí i en violí amb Josep Capdevila L’any 1783 fou nomenat organista de la catedral de Solsona, de la qual obtingué la plaça de mestre de capella el 1793 El 1809 substituí Joan Patzí en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Manresa L’obra seva més antiga amb datació segura és del 1782 La producció musical d’aquest autor és formada per nombroses obres, conservades a l’arxiu de la seu de Manresa, sobretot villancicos , pertanyents al període solsoní La seva música gaudí d’una bona…
Jean de La Fontaine
Música
Poeta, dramaturg i llibretista francès.
Fou assidu dels cercles literaris i artístics de la França de Lluís XIV Tot i gaudir de la protecció de la noblesa, el reconeixement, sobretot pels Contes et nouvelles en vers 1666 i les Fables 1679, molt sovint utilitzades en composicions musicals, no li arribà fins després de la mort Escriví algunes obres amb acompanyament musical el ballet Les rieurs du beau Richard i el llibret Astrée 1691, amb música de Pascal Collasse JB Lully s’inspirà en el drama de La Fontaine Les amours de Psyché et de Cupidon 1659 per a la tragèdia ballet Psyché amb text de Molière, però en rebutjà un…
Pietro Vinci
Música
Compositor sicilià.
Després de viatjar per la Toscana i el nord d’Itàlia durant uns quants anys, el 1568 esdevingué mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore de Bèrgam, plaça que ocupà fins l’any 1580 Sembla que mantingué freqüents contactes amb un patró milanès, Antonio Lodonio, al qual dedicà molts dels seus llibres de madrigals Retornà a Sicília el 1581 per encarregar-se del magisteri de capella de la catedral de Nicosia El 1583 era al servei del virrei Marcantonio Colonna Es coneixen prop de 250 madrigals d’aquest compositor, la major part sobre textos de F Petrarca, així com…
Herbert Kegel
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de KH Schönberg i K Böhm, entre d’altres Del 1946 al 1949 dirigí l’orquestra del Volktheater de Rostock Posteriorment, i fins el 1977, assumí la direcció de l’Orquestra de la Ràdio de Leipzig, amb la qual oferí nombrosos concerts i realitzà diversos enregistraments fonogràfics Parallelament en dirigí el cor 1949 Durant el període 1975-78 exercí la docència a la Musikhochschule de Leipzig, i del 1977 al 1985 fou director de l’Orquestra Filharmònica de Dresden Alternà el repertori clàssic especialment Mozart, de qui…
Hank Mobley
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…
nitrosació
Química
Reacció mitjançant la qual un àtom d’hidrogen d’una molècula orgànica és substituït pel grup -NO; aquesta reacció és difícil, gairebé impossible d’efectuar directament.
El NO pot fixar-se sobre els metalls naixents produïts pels composts organomagnèsics, i donar, com a subproductes, derivats nitrosats orgànics Les substàncies més fàcils de nitrosar són els fenols, les amines secundàries i les imines Els agents de nitrosació més usuals són el peròxid de nitrogen dímer N 2 O 4 , l’àcid nitrós HNO 2 , els nitrits MNO 2 , els nitrits d’alquil i, sobretot, els d’amil C 5 H 1 1 -O-NO i les sals de nitrosil NOCl, NOBr El clorur de nitrosil NOCl dissolt en toluè absolut reacciona amb els composts organomagnèsics donant derivats nitrosats en el nucli C 6…