Resultats de la cerca
Es mostren 3942 resultats
ducat de Montalto
Història
Títol concedit al regne de Nàpols, el 1507, a Ferran d’Aragó (mort el 1542), fill il·legítim de Ferran I de Nàpols.
Li fou reconeguda la grandesa d’Espanya per Carles I Passà als Montcada, prínceps de Paternò, i als Álvarez de Toledo, marquesos de Vilafranca do Bierzo
comtat de Marmilla
Història
Títol concedit, al regne de Sicília, el 1422, a Guillem Ramon de Montcada i de Luna, senyor de la baronia d’Aitona.
ducat de Maraglia
Història
Títol concedit al regne de Sicília, el 1656, a Francesc de La Grua-Talamanca i Conte, fill del primer príncep de Carini.
El 1680, després de la mort del seu fill Vicenç de La Grua-Talamanca i La Valle, segon duc, el títol fou venut als Torallo
Aqueront
Mitologia
A la mitologia grega, riu gairebé estancat dels Inferns que les ànimes havien de travessar per a arribar al regne dels morts.
Un barquer, Caront, s’encarregava de passar-les Fou condemnat a romandre soterrat per haver collaborat amb els Gegants contra els Olímpics Les creences religioses a l’Imperi Romà el situaven a la vora del pol austral
marquesat del Vasto
Història
Títol concedit, el 1496, a Íñigo de Ávalos, sobre la terra del Vasto d’Ammone (el primer marquesat del regne de Nàpols).
La grandesa d’Espanya li fou confirmada el 1762 al dotzè titular Diego de Ávalos Cal destacar entre llurs posseïdors Alfonso d'Ávalos Passà als Sanchiz, marquesos de Valderas
dret castellà
Dret
Dret propi dels territoris de l’antiga corona de Castella.
Tenint en compte la perllongada etapa de formació i d’expansió del conjunt castellanolleonès i les diferents condicions en les quals s’hi incorporen els territoris i la població de les successives zones adquirides, hom s’explica la varietat d’influències i de corrents que anaren afaiçonant-ne el sistema jurídic De bell antuvi cal registrar el llegat visigòtic, representat per la vigència de l’antic Liber iudiciorum , als primers segles de la Reconquesta, en la zona més occidental Galícia, Portugal, Astúries i, sobretot, la regió lleonesa, on residia la cort, que es considerava com la…
Joan de Gazanyola i Bou
Historiografia catalana
Historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa originària de Pià, formà part de la burgesia honrada de la vila de Perpinyà Començà els estudis al collegi dels Oratoris de Pesenàs Baix Llenguadoc i els acabà a Perpinyà amb un any de dret El 1785, fou alumne de l’escola reial d’artilleria de Metz Lorena, on fou oficial arran de la detenció del rei Lluís XVI a Varennes Els esdeveniments que se seguiren i el jurament que s’exigia de l’exèrcit i que ell refusà, el decidiren a emigrar Ingressà al cos de la noblesa reial organitzat pel príncep de Condé i participà en noves campanyes amb…
Taormina
Ciutat
Ciutat de la província de Messina, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada sobre una terrassa marina del mont Tauro, domina la costa jònica amb un bell panorama que abraça del cap Sant'Andrea al cap Taormina Estació climàtica hivernal i balneària, ha esdevingut un dels punts turístics més concorreguts de la Mediterrània Ocupada pels sículs i pels grecs, l’antiga Tauroménion fou conquerida per Dionís el 393 aC Andròmac, pare de Timeu, hi recollí els pròfugs de Naxos 358 aC Possessió d’Agàtocles i dels cartaginesos 315 aC, formà part del regne de Hieró II i, a la mort d’aquest, passà als romans Considerada, a la fi del segle IX, capital de la Sicília bizantina…
Santa Eulària de Mallorca
Façana de l’església de Santa Eulària de Mallorca
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de Palma (Mallorca), situada al centre de la Vila Alta.
Té el seu origen en la primera organització eclesiàstica de l’illa, feta el 1236 per ordre de Gregori IX Hom utilitzà durant el s XIII una antiga mesquita el 1256 hi fou jurat l’infant Jaume com a successor del regne de Mallorca El 1302 li fou desmembrada la parròquia de Sant Nicolau L’edificació de l’església s’inicià als darrers anys del s XIII fou la més important de ciutat i l’única que adoptà el model de tres naus, considerat més solemne Té un deambulatori amb cinc capelles, tres de poligonals i dues de trapezoidals com a Castelló d’Empúries o a Sant Francesc de Mallorca Les…
el Pireu
Ciutat
Ciutat de Grècia Central i Eubea, Grècia, al nomós d’Àtica, a les riberes del golf Sarònic.
Centre portuari —el més important del país—, constitueix, en realitat, el port d’Atenes, ciutat amb la qual forma actualment un sol nucli homogeni de població Té indústries sucreres, destilleries, manufactura de tabacs, drassanes de construcció naval, factories metallúrgiques, químiques i tèxtils És seu metropolitana A l’antiguitat, assolí importància vers el 470 aC, quan Temístocles la cenyí amb les llargues muralles que la unien amb Atenes Sota Pèricles, Hipòdam de Milet traçà una nova ciutat a l’entorn del port i la dotà d’edificis esplèndids Poblada de gent marinera, es convertí en bastió…