Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Albert Meredith Davies
Música
Director d’orquestra i organista anglès.
Estudià orgue al Keble College d’Oxford i al Royal College of Music de Londres i posteriorment fou nomenat organista de les catedrals de Saint Alban 1947-49 i Hereford 1949-56, ciutat on dirigí el Three Choirs Festival el 1952 i el 1955 El 1954 inicià estudis de direcció orquestral a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma amb F Previtali Durant el període 1957-60 tornà a Anglaterra, on fou director del Cor i de l’Orquestra Simfònica de Birmingham El 1962 dirigí l’estrena del Rèquiem de guerra de Benjamin Britten a la catedral de Coventry Els anys seixanta dirigí l’English Opera…
Nikita Magaloff
Música
Pianista rus nacionalitzat suís.
La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les orquestres més…
Vladimir De Pachmann
Música
Pianista rus.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i entre el 1866 i el 1868 els amplià a Viena, on obtingué diversos premis al conservatori El 1869 debutà amb gran èxit de crítica, però de seguida es retirà per a continuar estudiant Posteriorment alternà l’estudi amb les actuacions en concerts celebrats a diverses capitals europees, i es convertí en un personatge extravagant per les seves contínues insatisfaccions com a intèrpret i pel seu perfeccionisme malaltís, que l’obligà a retirar-se per segona vegada dels escenaris Quan hi reaparegué, inicià una gira que el dugué a l’Amèrica del Nord durant…
Maria Tipo
Música
Pianista italiana.
La seva mare la inicià al piano i a quatre anys oferí el primer concert Més tard fou deixebla d’A Casella i G Agosti El 1949 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra, i el 1952, el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Des del 1949 es dedicà al concertisme amb actuacions arreu del món El seu repertori anava de M Clementi a D Scarlatti, passant per L van Beethoven, WA Mozart, R Schumann, M Ravel, C Debussy, F Chopin i J Brahms Actuà amb les principals orquestres europees, com la Filharmònica de Berlín, la de Viena i la Txeca i la Simfònica de Boston, i interpretà …
Jean-Yves Thibaudet
Música
Pianista francès.
Començà els estudis al Lycée Saint-Exupéry de Lió, i els continuà al conservatori d’aquesta ciutat i posteriorment al de París, on ingressà a dotze anys, encoratjat per la pianista Lucette Descaves A quinze anys fou primer premi de piano del Conservatori de París i entre els disset i els dinou aconseguí diversos guardons internacionals, entre els quals el Young Concert Artists Internationals a Nova York Ha actuat arreu del món amb les principals formacions nord-americanes i europees i amb directors com V Ashkenazy, R Chailly i J Levine La seva discografia comprèn les integrals de l’obra de…
Paul Wittgenstein
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold…
Martin Krause
Música
Pianista alemany.
Realitzà els primers estudis musicals amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on tingué com a mestre C Reinecke 1875-76 Entre el 1878 i el 1880 feu gires per Suïssa, Alemanya i Holanda que li comportaren un considerable prestigi Després de dos anys d’inactivitat a causa d’una depressió, el 1883 tocà davant F Liszt i es convertí en un deixeble apassionat del pianista i compositor hongarès El 1885 participà en la creació del Lisztverein, que s’inaugurà amb dos concerts històrics de Krause Dirigí l’esmentada associació fins el 1900, any en què…
Albert Martí i Galzeran
Música
Intèrpret de tenora català.
Deixeble de J Vicens l’avi Xaxu i de Salvador Sastre, s’inicià professionalment a la cobla local de l’Escala i amb Els Rossinyols L’any 1900 ingressà a La Principal de La Bisbal, on romangué vint-i-dos anys i palesà uns dots interpretatius excepcionals que li feren merèixer el qualificatiu d'"El rei de la tenora" L’any 1922 es traslladà a Barcelona per ocupar la plaça de tenora de la Banda Municipal, creada a partir de la reforma de Joan Lamote de Grignon Fou fundador i solista de la Cobla Barcelona fins que, en escindir-se l’any 1929, formà la Cobla Albert Martí-Barcelona, que actuà fins la…
Ignasi Salvans i Piera
Cinematografia
Cineasta amateur.
Vida Industrial de professió, pertanyia a una de les famílies amb més poder polític i econòmic de la Terrassa de la preguerra Amb el seu germà Joan encapçalà el primer grup de cineastes amateurs terrassencs, i alhora formà part dels inicis de la cinematografia amateur catalana Està considerat un excellent documentalista, i la seva filmografia en 16 mm, encara que curta, té un gran interès Els films del germans Salvans foren profusament exhibits arreu de Catalunya i defora i alguns obtingueren guardons de primer ordre Altres films 1933 Oriente curtmetratge documental 1934 Escenas de la costa…
Friedrich Ernst Daniel Schleiermacher
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i filòsof alemany.
Predicador a Berlín 1796-1802 i des del 1809, s’hi relacionà amb el grup romàntic i especialment amb F Schlegel Professor a Halle 1803-07 i a Berlín, és considerat com el teòleg del Romanticisme alemany, tant per la seva obra Der christliche Glaube nach den Grundsätzen der evangelischen Kirche ‘La fe cristiana segons els principis de l’Església evangèlica’, 1821-22, d’una gran influència sobre la moderna teologia protestant, com per la seva interpretació del fet religiós, palesa a Über die Religion ‘Sobre la religió’, 1799 i Monologen ‘Monòlegs’, 1800, on denuncià el racionalisme…