Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Micció. Buidament de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…
Eventració
Patologia humana
És anomenada eventració la protrusió o la sortida d’un teixit o d’un sector d’algun òrgan de la cavitat abdominal, a través d’un orifici originat per una intervenció quirúrgica o, més estranyament, per un traumatisme Els òrgans desplaçats més sovint són l’epipló, una capa de teixit conjuntiu que sosté les vísceres abdominals a l’intestí prim i l’intestí gros En la majoria dels casos, els teixits herniats no es projecten cap enfora de l’organisme, ja que queden subjectats per la pell o d’altres estructures de la paret abdominal Tanmateix, però, quan l’orifici entra en contacte amb l’exterior…
Sistema reproductor
El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors Aquest capítol tracta del…
Les característiques morfològiques dels peixos
El concepte de «peix» La gran diversitat de peixos que existeix, l’enorme quantitat d’individus que en formen les poblacions, la multitud de diferents tipus biològics i d’adaptacions ecològiques que poden presentar, són qüestions notables i encara força desconegudes En alguns ambients marins, com ara l’escull corallí, viuen moltes espècies d’osteïctis i condrictis la fotografia, feta a la mar Roja, mostra un aspecte d’aquesta formació tropical, i permet d’observar la presència de representants de les famílies de perciformes que hi són més característiques, com els làbrids i els quetodòntids,…
rugosímetre
Tecnologia
Instrument que permet d’apreciar la rugositat d’una superfície, per mitjà del fregament d’un òrgan captador, el qual transmet les arrugues detectades a un amplificador i a un quadrant o rellotge.
caduc | caduca
Botànica
Dit de qualsevol òrgan que cau o desapareix més o menys aviat, com la fulla dels caducifolis o el calze de moltes flors, que es desprèn tot just comença la formació del fruit.
si carotidi
Anatomia animal
Eixamplament de la caròtide interna, en el seu origen, ric en terminacions nervioses, que constitueixen un òrgan sensible a les variacions de la pressió arterial, receptor del sistema regulador de la pressió vascular.
Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental
Òrgan tècnic col·legiat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encarregat de desenvolupar les competències en qüestions d’accés, avaluació i tria de la documentació generada per l’Administració a Catalunya.
Fou creada per decret el 2008, en substitució de la Comissió Nacional d’Avaluació i Tria de Documentació, creada el 1990 Té les funcions d’establir els criteris sobre l’aplicació de la normativa que regeix l’accés als documents públics, elaborar les taules d’avaluació i accés documental que determinen els criteris d’accés a les sèries documentals i fer constar el règim aplicable a l’accés als documents que s’hagin de conservar
glàndula
Biologia
Zoologia
Cèl·lula o conjunt de cèl·lules aïllades o agrupades en un òrgan determinat, amb la propietat de produir un líquid o uns quants de tipus generalment hormonal o enzimàtic que actuen fora d’elles.
Poden ésser endocrines o de secreció interna , si produeixen secrecions que van a parar al sistema circulatori de l’animal, i exocrines o de secreció externa , si produeixen secrecions que s’aboquen a l’aparell digestiu o al genitourinari o bé a l’exterior del cos de l’animal
efector
Biologia
Dit de la cèl·lula, teixit o òrgan que reacciona a l’estímul nerviós produint un treball mecànic o una substància, com és el cas dels músculs, òrgans elèctrics i lluminosos, cromatòfors, glàndules, etc.