El sistema reproductor és el conjunt d’òrgans que tenen la finalitat bàsica de realitzar les funcions necessàries per a la formació de nous éssers humans, és a dir, per a la reproducció. En l’espècie humana, la funció reproductora es reparteix entre els dos sexes, ja que tant en les persones de sexe masculí com en les de sexe femení té lloc una part del procés reproductor, però per tal de completar-lo cal la unió d’ambdós. El procés d’unió dels dos sexes constitueix l’activitat sexual, que en l’ésser humà s’ha desenvolupat àmpliament amb objectius no reproductors.
Aquest capítol tracta del sistema reproductor de cadascun dels dos sexes separadament, sense entrar en el procés d’unió ni en el resultat que se’n deriva. En aquesta obra, aquests aspectes són tractats en d’altres capítols: la reproducció humana, en el volum 8, i la vida sexual, en el volum 9.
La part principal del sistema reproductor és l’aparell genital, constituït per un conjunt d’òrgans localitzats a la zona pèlvica, on es formen les cèl·lules reproductores, entren en contacte les corresponents d’ambdós sexes i es desenvolupa el nou ésser. Els òrgans fonamentals d’aquest aparell són les gònades, anomenades testicles en l’home i ovaris en la dona, on es formen les cèl·lules reproductores a partir de les quals es desenvoluparà un nou ésser. A més de la formació de cèl·lules reproductores, les gònades tenen una altra funció bàsica, que és la formació d’hormones sexuals, substàncies imprescindibles per al desenvolupament i el funcionament de l’aparell reproductor. A causa d’aquesta elaboració d’hormones, les gònades, a més d’ésser la part fonamental de l’aparell reproductor, es consideren també una part del sistema endocrí.
A més de les gònades, constitueixen l’aparell genital una sèrie d’òrgans, diferents en cada sexe. Així, en l’home aquests òrgans són fonamentalment els conductes deferents, la pròstata, la uretra i el penis. En la dona, els altres òrgans genitals bàsics són les trompes de Fal·lopi, l’úter, la vagina i la vulva.
A part els components de l’aparell genital, la principal estructura pròpia de l’aparell reproductor és la mama, un òrgan que es desenvolupa solament en el sexe femení i que té la funció fisiològica de subministrar la llet amb què la mare alimenta el fill durant els primers mesos de vida.
Tots els òrgans de l’aparell reproductor, especialment els més visibles, com la mama o el penis, han adquirit un valor simbòlic importantíssim, a més de la funció estrictament fisiològica que els correspon. En la nostra cultura, aquests òrgans són considerats la manifestació de la feminitat o la masculinitat, respectivament, i tradicionalment hom tendeix a ocultar-los. Cal destacar que hom mira d’ocultar molt més els trastorns d’aquests òrgans que els d’altres zones de l’organisme. Per aquesta raó, l’assistència mèdica de les malalties de l’aparell reproductor es pot endarrerir fins a un punt en què el trastorn ja és irreversible. Això constitueix un error greu, perquè justament aquests òrgans són un dels més accessibles de l’organisme, i les malalties que els afecten es poden diagnosticar i tractar en les primeres fases de desenvolupament. Algunes malalties molt greus, i gairebé sempre impossibles de guarir en d’altres òrgans, com és el càncer, poden guarir completament si són diagnosticades i tractades precoçment. Així, n’hi ha prou que tothom, homes i dones, efectuïn periòdicament un examen mèdic simple en les edats i amb la freqüència que s’indiquen en els articles corresponents.
Les especialitats mèdiques que es dediquen a l’estudi del sistema reproductor són bàsicament dues: l’andrologia, que s’ocupa del masculí, i la ginecologia, que s’ocupa del femení. En general, l’andrologia s’inclou mèdicament en l’àmbit de la urologia, perquè el sistema reproductor masculí i l’aparell urinari masculí tenen estructures comunes. Igualment, la ginecologia forma una única especialitat mèdica amb l’obstetrícia, perquè ambdues s’ocupen del sistema reproductor femení, per bé que la segona se centra en una determinada etapa de la vida de la dona, l’embaràs. En qualsevol cas, als centres mèdics importants, les especialitats esmentades, i fins i tot algunes subspecialitats, són practicades separadament.