Resultats de la cerca

Fou almirall de la flota turca Basant-se en diversos mapes elaborats pels navegants i descobridors portuguesos i castellans un dels quals potser pertanyia al mateix Colom, el 1513 féu un mapa de l’Atlàntic sud en què figura la costa de l’Amèrica del Sud, amb força comentaris geogràfics Seguidor atent del progrés del descobriment del nou continent, el 1528 dibuixà un mapa sobre l’Atlàntic nord, en el qual consten les noves terres de l’Amèrica Central i del Nord El conjunt dels seus coneixements cartogràfics i de navegació els resumí el 1521 en el llibre Kitab-ī-Bahriye ‘Sobre la navegació’ que…

Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la…

S'inicià publicant poesies i contes a la revista Maravillas El reconeixement i la difusió de la seva obra, bàsicament poètica, prové sobretot de la seva dedicació al públic infantil Canciones para niños 1952, Pirulí, versos para párvulos 1955, Canguro para todo 1967, La oca loca 1968, premi internacional Andersen de literatura infantil i Cómo atar los bigotes del tigre 1969, El cuarto del bebé 1997, són alguns dels seus reculls La seva poesia més adreçada als adults participa igualment d’un estil directe i comunicatiu, així com d’un vessant imaginatiu Isla ignorada 1950,…

Era net de Gutierre de Cárdenas i senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix el 1520 rebé el títol de marquès d’Elx Amb el marquès de Los Vélez reduí els agermanats d’Elx, Crevillent i Oriola 1521 El 1535 intervingué en la presa de Tunis per Carles V Fou virrei de Navarra 1548-52 i lloctinent de València 1553-58 Davant els atacs dels corsaris barbarescs, feu fortificar diversos llocs costaners del sud del País Valencià, entre els quals Guardamar i, especialment, el castell de Santa Pola població que fundà dins el seu marquesat d’Elx, el 1527 No li sobrevisqué el seu fill, Bernardino de…

Fou professor de ciències socials a Breslau 1874, Estrasburg, Viena, Leipzig i Munic Fou membre de l’escola històrica i un dels creadors del Kathedersozialismus , una tercera via entre el socialisme materialista i el liberalisme Defensà el lliurecanvisme i la neutralitat de l’administració en la vida econòmica El seu camp d’estudi comprèn els judicis de valor en l’economia, l’origen del capitalisme i l’estudi del sindicalisme destaquen Die klassische Nationalökonomie ‘L’economia política clàssica’, 1888, Ethik und Volkswirtschaft in der Geschichte ‘Ètica i economia política en la…

Professor 1949 del Collège de France, director 1946 de la revista Annales, Sociétés, Économies, Civilisations , membre 1983 de l’Académie Française i doctor honoris causa per nombroses universitats d’Europa i Amèrica, és una de les primeres figures de la historiografia francesa del s XX Entre les seves obres cal subratllar, sobretot, La Méditerranée et le monde méditerranéen à l’époque de Philippe II dos volums, 1949 i 1973, títol ja clàssic i model d’una història estructural basada en la dialèctica espaitemps Civilisation materielle et capitalisme XV-XVIII siècles tres volums, 1967, 1977 i…

Fou deixeble de Pere Joan Nunyes L’any 1576 fou censor de la segona part dels Anales de Jerónimo Zurita, el qual succeí el 1581 en el càrrec de cronista d’Aragó Són obres seves Coronaciones de los sereníssimos reyes de Aragón con dos tratados del modo de tener cortes , escrita el 1585 i publicada a Saragossa el 1641 —un dels tractats és obra del cronista aragonès Jerónimo Martel—, Ad regum Aragonum veterumque comitum depictas effigies in regia Caesaraugustensi diputationis aula positas inscriptiones 1587, traduïda al castellà per Martín Carrillo i ampliada per Diego José Dormer…

Doctor en filosofia i en psicologia per la Universitat de Viena D’origen jueu, fou internat en un camp de concentració i el 1939 emigrà als EUA, on professà psicologia i psiquiatria a Chicago fins el 1973 Durant el període 1944-73 fou director de la Chicago Orthogenic School, centre de tractament d’infants autistes i amb greus desordres emocionals Les seves obres principals, en el camp de la psiquiatria infantil, i d’una orientació freudiana, són Symbolic Wounds ‘Ferides simbòliques’, 1954, Truants from Life ‘Absents de la vida’, 1955, Dialogues with Mothers ‘Diàlegs amb les…

Professor de les universitats de Seattle, Chicago, Washington, Harvard i Carnegie-Mellon Desenvolupà la teoria dels llocs centrals de W Christaller elaborant el que anomenà teoria de les activitats terciàries ha aplicat nombroses tècniques quantitatives en les anàlisis urbanes i en la renovació de l’ecologia humana a través de l’aplicació de l’anàlisi factorial Ha publicat Geography of market centers and retail distribution 1967, Urbanization and Counterurbanization 1976, The Human consequences of Urbanization 1974, Geographic perspectives on urban systems , amb FE Morton 1970 i…

Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora…