Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Estellés i Caballer
Música
Director de cor valencià.
Estudià música a la capella del Reial Collegi del Corpus Christi de València, on fou deixeble de S Gea Ordenat de sacerdot el 1949, es traslladà a Roma, on estudià a l’Institut Pontifici de Música Sacra i on obtingué la llicenciatura i magisteri en cant gregorià, que ensenyà a València a partir del 1952 El 1957 creà, organitzà i dirigí l’Escolania de la Basílica de Nostra Senyora dels Desemparats de la capital llevantina, càrrec que ocupà fins el 1978 Després d’un temps de parèntesi dedicat a la vida monàstica, tornà a dirigir la citada escolania a partir del 1979, fins a l’any de la seva mort
Josep Fuster i Martínez
Música
Clarinetista valencià.
Format amb V Romero i J Talens, continuà els seus estudis al Conservatori de València i al Conservatori de Música de Barcelona, on fou deixeble de J Panyella Ha estat solista de la Banda Municipal de Madrid L’any 1977 ingressà per oposició al Cos de Músiques Militars Des del 1993 és membre de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de la qual és assistent solista Forma part de diversos grups de cambra com el Quintet de Vent Harmonia 1986 i Barcelona 216 1987, especialitzats en música contemporània, amb els quals ha fet nombrosos enregistraments És coautor d’un disc de…
Josep Mauri i Esteve
Música
Compositor, director, violinista i pedagog valencià, descendent d’una família de músics valencians que s’establiren a Cuba a partir del 1856.
Des de molt jove actuà als teatres de Cuba i del Perú on treballaven els seus pares A l’Havana aprofundí els estudis de violí, piano i composició amb Manuel Úbeda Amb només quinze anys tocava com a violinista al Teatro Tacón, i aviat començà a compondre sarsueles i petites obres comicomusicals A partir del 1881 desenvolupà una important carrera com a concertista de violí que el dugué a Espanya i a països com Guatemala, Colòmbia, Puerto Rico, Nicaragua i Mèxic Tingué un gran interès en l’organització de bandes a Cuba, i creà alguns centres per a l’ensenyament musical, com el Conservatori Mauri…
Josep Moreno i Gans
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…
Josep Evangelista i Cabrera
Música
Compositor valencià.
Deixeble de V Asencio, compaginà els primers anys de la seva formació musical amb els estudis de física El 1970 es traslladà al Canadà i fixà la seva residència a Montreal Fou allí on decidí dedicar-se exclusivament a la música i estudià amb A Prévost i B Mather El seu interès es decantà progressivament cap a la música del sud-est asiàtic i estudià especialment el gamelan, conjunt orquestral característic de Java Indonèsia A partir del 1972 començà a impartir classes d’anàlisi de músiques d’arreu del món en diferents universitats canadenques Aquest coneixement de la música no occidental acabà…
Josep Valero i Peris
Música
Compositor, director, cantant i empresari valencià.
Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més tard està…
Josep Piqueras i Cavanilles
Música
Organista i compositor valencià.
A vuit anys ingressà com a escolà de cor a la collegiata de Gandia, on estudià amb P Martínez, un deixeble de F Andreví El 1853 obtingué la plaça d’organista a Beniopa i el 1854 retornà a Gandia, on ocupà el lloc d’organista a la collegiata on havia estudiat durant la seva infantesa En aquells moments Piqueras era considerat ja com un bon organista Quatre anys més tard 1858 li oferiren la plaça d’organista al Collegi del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà durant pocs mesos, perquè passà a la catedral valenciana, on fou tenor, segon organista i mestre de capella suplent El 1861 fou…
Josep Gumilla i Moragues
Historiografia catalana
Historiador i missioner jesuïta.
Fill d’una família humil de llauradors, ingressà a la Companyia de Jesús i s’embarcà per primera vegada cap a Amèrica a divuit anys com a missioner Durant trenta-vuit anys, i exceptuant un curt viatge a València, Madrid i Roma, romangué a les missions del riu Orinoco, de les quals fou nomenat superior Fou qualificador i consultor del Tribunal de la Inquisició de Cartagena d’Índies, examinador sinodal d’aquell bisbat, viceprovincial i, per acabar, procurador de la vastíssima província que comprenia les conques dels rius Orinoco, Meta i Casanare Exercint aquests càrrecs, fou un dels firmants,…
Josep Gramunt i Subiela
Historiografia catalana
Notari i bibliòfil.
Doctor en dret, membre de la Real Academia de la Historia de Madrid, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Societat Arqueològica Tarraconense i dels Patronats de Santes Creus i Poblet i fundador i director de l’Agrupació de Bibliòfils de Tarragona i de Stemmata El 1923 publicà a Tarragona la seva tesi doctoral, Derecho civil en el Principado de Andorra S’especialitzà en genealogia i heràldica nobiliària i en publicà diversos treballs, entre els quals destaquen Els llinatges catalans a Sicília 1931, editat en castellà el 1958, Genealogías de la Casa de Vallgornera 1942,…
Josep Ferrater i Móra
Historiografia catalana
Assagista i filòsof, creador del mètode integracionista.
Vida i obra Estudià comerç al Collegi de Santa Maria del Collell i després filosofia a la Universitat de Barcelona, on les figures de Joaquim Xirau i Jaume Serra i Húnter brillaven amb llum pròpia Allà es familiaritzà amb la fenomenologia i amb els corrents de filiació alemanya Durant la guerra civil de 1936 lluità en el bàndol republicà S’exilià, i després de viure a París, Cuba i Santiago de Xile s’installà als EUA Des del 1948 fins a la seva jubilació fou professor del Bryn Mawr College Pennsilvània Mentre era a Cuba rebé l’encàrrec de preparar un breu diccionari de filosofia El treball,…