Resultats de la cerca
Es mostren 4180 resultats
recursos econòmics
Economia
Disponibilitats totals en béns produïts o recursos naturals, amb què compta un individu o una comunitat, susceptibles d’ésser utilitzats en activitats econòmiques diverses o en la satisfacció directa de necessitats humanes.
Aquest concepte, referit als mitjans materials, que comporta la problemàtica de la seva assignació, pot fer-se extensiu a les disponibilitats monetàries
palatí
Dret romà
A l’època imperial, nom que rebien els qui exercien alguna missió al palau, ja fos en l’administració de béns, redacció de constitucions i altres manaments, seguici de l’emperador, etc.
Hi eren compresos el qüestor de palau, el cambrer major, el canceller, el comte de les liberalitats, el dels interessos privats, el dels domèstics, tant dels cavallers com dels de peu, els comtes i ducs dels militars, mestres de les escrivanies d’epístoles, de libels, de manaments i de curs de memorials, el primicer dels notaris consistorials, etc, així com els subalterns de tots ells Els palatins de major categoria rebien els tractaments de spectabilis honorable i clarissimus els menys enlairats els de prefectissimus i egregius
recollida d’armament
Militar
Programa consistent en la retirada de la circulació d’armament lleuger duta a terme per la població civil en canvi d’alguna mena d’incentiu (béns de consum o productes de desenvolupament).
En tractar-se d’un procés de desarmament sobre la població civil, i no tant respecte a forces regulars forces armades o cossos policials i de seguretat, la seva finalitat se centra tant en la modificació del comportament objectiu de les persones com en el canvi en les percepcions subjectives respecte a les armes de foc Per aquest motiu, els programes de recollida d’armes depenen de múltiples variables, ja que també afecten les condicions socials, econòmiques i polítiques del moment en què s’executen aquests programes També constitueixen un incentiu per a promoure una seguretat i una…
transitari
Economia
Dit de la persona física o jurídica que s’ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s’exporten o s’importen, d’acord amb les necessitats dels seus clients.
excussió
Dret civil
Acció de dirigir-se contra els béns del deutor abans de procedir contra els del fiador a fi que aquest pagui la quantitat que aquells no abasten a satisfer (benefici d'excussió).
dret d’albina
Història del dret
Dret en virtut del qual la cort reial, un senyor feudal o el comú de les ciutats lliures podien confiscar els béns d’un estranger mort en el territori de llur jurisdicció.
efecte Mateu
Sociologia
Fenomen social segons el qual aquells qui més tenen (béns, riquesa o fama), veuen encara més incrementada les seves possessions, mentre que aquells que menys tenen, les veuen progressivament limitades i reduïdes.
Aquesta denominació sociològica està inspirada en una cita de l’evangeli de Mateu Mt 25, 14-30 En l’àmbit de l’educació s’utilitza per fer referència al fenomen àmpliament tractat per Pierre Bourdieu o Ivan Illich segons el qual aquells alumnes que inicien el seu procés educatiu amb un bon aprenentatge previ proporcionat per un entorn social i familiar propici capital cultural, incrementaran encara més les seves habilitats i assoliments, mentre que aquells alumnes que parteixen d’una posició de desavantatges, la veuran minvada
La vida comunitària d’Osona
Art romànic
Introducció A la comarca d’Osona la vida comunitària no fou gaire intensa pel que fa als ordes monàstics Per contra s’hi observa una forta influència del monestir de Santa Maria de Ripoll i més petita dels de Sant Joan de les Abadesses i de Sant Marçal de Montseny El primer, sobretot, féu que moltes de les persones que es decantaven a la vida monàstica s’adrecessin a Ripoll En canvi la vida comunitària canonical s’estengué per la comarca i així a més de la canònica catedralícia, hi hagué priorats de canonges augustinians i una gran influència de l’Estany també hi hagué algunes canòniques…
Montbrió del Camp
Montbrió del Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació S’estén entre les rieres de Riudecanyes, que el separa de Mont-roig del Camp W, i d’Alforja, que, encara que per dintre el terme de Montbrió, passa molt a prop de la partió amb Vinyols i els Arcs, i Riudoms E El terme limita, a més, amb Riudecanyes NW, Botarell N i Cambrils S L’altitud del terme oscilla entre els 100 i els 160 m per tant, es tracta d’una planura amb molt pocs trencats És travessat, a més, pel barranc de les Esclotes o de Segura i pel Torrent, dit abans d’entrar al municipi, barranc de l’Ànima Blanca L’únic nucli de població i cap de municipi és la vila…
Aiguaviva

Petit agrupament que centra el municipi d’Aiguaviva
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, estès a l’extrem SW del pla de Girona i pels turons que limiten aquest pla.
Situació i presentació Limita a l’W amb el terme de Bescanó, al N amb el de Vilablareix, a l’E amb el de Fornells de la Selva, i al S afronta amb els termes de Riudellots de la Selva i Vilobí d’Onyar també per l’W, ambdós de la comarca de la Selva Rega la part septentrional del terme el Güell i la resta el torrent de Masrocs i el rec de la Torre Una part del sector més accidentat és boscada, amb alzines, alzines sureres, pins i roures El poblament és disseminat i repartit entre el poble d’Aiguaviva, cap de municipi, les caseries de Güell, Masrocs, Puigtorrat, Migdia i les…