Resultats de la cerca
Es mostren 2921 resultats
Grup Borges
Economia
Empresa agroalimentària amb seu a Tàrrega (Urgell).
Dedicada a la producció i comercialització d’olis comestibles i fruita seca, ha mantingut ininterrompudament el caràcter familiar Fou fundada el 1896 com a Indústries Pont per Antoni Pont i Pont i Dolors Creus i Casanovas, a Tàrrega Fites de l’etapa inicial de l’empresa foren l’adquisició i la posada en funcionament d’un molí d’oli propi el 1914 posteriorment substituït per una premsa hidràulica, una esclofolladora industrial d’ametlles 1920 i una extractora i refinadora d’olis 1939, que permeté l’inici de la venda de l’oli a l’engròs El 1964 inaugurà una fàbrica d’envasament d’olis i el 1967…
PIMEC
Economia
Sigla de l’organització patronal Petita i Mitjana Empresa de Catalunya.
Representa les micro, petites i mitjanes empreses i autònoms de Catalunya Es constituí formalment el 1997 amb la integració de l’organització del mateix nom, creada el 1975 com a resultat de la unió de diverses organitzacions patronals ja existents, i Sefes, societat anònima provinent directament d’indústries particulars i circumscrita al Baix Llobregat Vinculada el 1987 a Foment del Treball Nacional, del qual s’acabà deslligant, estengué el seu àmbit d’actuació a tot Catalunya L’any 1994 PIMEC absorbí l’Associació Empresarial Independent Fins el 2003 el nom oficial de l’organització fou…
Joan Reventós i Carner
Joan Reventós i Carner
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Fill de Manuel Reventós i Bordoy i net de Jaume Carner i Romeu Es llicencià en dret a Barcelona 1950, i a la universitat milità en el moviment catalanista juntament amb Pere Figuera i Jordi Pujol, entre d’altres i intervingué en la Primera antologia poètica universitària 1949 Havia format part del Grup Torras i Bages i de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya Ingressà en el Moviment Socialista de Catalunya 1950 i n'esdevingué un dels líders, com, després, de la Convergència Socialista de Catalunya Fou professor —expulsat— de les facultats de dret i d’econòmiques Detingut per la seva…
Miquel Agustí

Portada de la primera edició del Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril, de Miquel Agustí
© JoMV
Agronomia
Literatura catalana
Agrònom i escriptor.
Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la casa i dels…
,
Ciència
Publicacions periòdiques
Revista mensual en català, publicada a Barcelona (1926-33) com a òrgan, primerament, de la Societat de Química de Catalunya i, després, de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques i de l’Associació de Directors d’Indústries Elèctriques i Mecàniques del IEAM.
Era adherida a la Federació Internacional de la Premsa Tècnica Fou dirigida per Ramon Peypoch i Pich, i entre els membres del consell directiu hi havia Leandre Cervera, Josep Grau i Cases, Enric Rebés i Castellà, Santiago Rubió i Tudurí i Josep de C Serra i Ràfols En foren redactors, entre altres, Pere Bosch i Gimpera, Rafael Campalans, Pius Font i Quer, Carles Pi i Sunyer i Pau Vila
campanya
Sèrie d’operacions en un període de l’any determinat per tal de dur a terme la collita d’un producte agrícola, l’elaboració de determinades matèries primeres (en general les derivades de l’agricultura), el proveïment d’aquestes matèries a determinades indústries, etc.
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
l’Alt Vinalopó

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, al límit amb Castella-la Manxa i Múrcia.
La geografia Cap de comarca, Villena És centrada per la depressió transversal a les serres prebètiques que recorre el riu Vinalopó, més important com a via de pas a la Meseta que pel seu cabal 0,44 m 3 per segon A la dreta del riu hi ha la Serrata, la serra de les Salines 1237 m i la serra de la Umbría 847 m al N del Vinalopó hi ha la serra de Sant Cristòfor o de San Cristóbal 779 m, on és assentada la ciutat de Villena, i a l’esquerra del riu, les penyes Roges 1042 m, la serra de l’Arguenya 1228 m, la serra de Beneixama 1004 m i la serra del Frare 1042 m Sovint les serres s’aïllen entre…
Sofia

Teatre Nacional Ivan Vazov, a Sofia
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de Bulgària.
Té un estatus d’ okrag independent 1038 km 2 i fa les funcions de capital de l’ okrag homònim 7385 km 2 304000 h est 1984 És situada al peu del massís del Vitosa, a l’alta vall de l’Iskār, i ocupa una situació estratègica a la cruïlla de les vies que uneixen l’Europa central i l’Europa oriental i mediterrània El seu creixement ha estat lent, i arrenca de la seva capitalitat de l’estat búlgar, el 1878, que fou preferida a la històrica metròpolis de Târnovo, malgrat la seva posició excèntrica respecte al país El 1880 només tenia 20000 h, i 154000 el 1920 L’època de màxim creixement correspon…
São Paulo
Divisió administrativa
Estat del Brasil, a la regió del Sud-est, limitat al N per l’estat de Minas Gerais, a l’E per aquest i el de Rio de Janeiro, al S per l’Atlàntic i l’estat de Paranà i a l’W per aquest i el de Mato Grosso (247 898 km2; 28 820 000 h [est 1984]).
La capital és São Paulo Tot el territori pertany a la regió fisiogràfica de l’escut brasiler Això no obstant, es pot dividir en dues regions naturals la del litoral i la de l’interior La regió litoral és una estreta franja entre la costa i les serres de Paranapiacaba, Queimada, do Mar i Mantequeira La regió interior és un altiplà compost per materials paleozoics, inclinat suaument cap al riu Paraná Hidrogràficament, els rius de l’interior pertanyen a la conca del Paraná Tietê, Grande i Paranapanema, excepte el Paraíba, que desemboca directament a l’Atlàntic i que és el camí natural entre São…