Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
Susterris
Història
Comanda de l’orde de l’Hospital fundada a l’antiga església de Santa Maria de Susterris, dedicada més tard a sant Antoni Abat, del municipi de Talarn (Pallars Jussà).
L’església era situada, sota la vila de Talarn, prop de la Noguera Pallaresa, a l’indret de l' estret de Susterris o de Sant Antoni de Susterris , que dóna nom al pantà de Sant Antoni, i es troba actualment coberta per les aigües Existia ja el 1051, i el 1122 fou cedida a l’orde de l’Hospital, que ja hi tenia comunitat i priors el 1141 La llista dels seus comanadors és coneguda des del 1146, els quals des del s XIV tenien casa i residència a Talarn Era la principal comanda del Pallars, i per això es digué també comanda de Pallars , i passaren a dependre'n les altres…
Sibil·la I de Pallars
Història
Comtessa de Pallars Sobirà (1295-1327).
Filla del comte Arnau Roger I i Làscara de Ventimiglia Succeí el seu oncle Ramon Roger I, en complir-se les previsions establertes pel seu pare Molt jove i havent de pagar als marmessors 150 000 sous melgoresos, vengué el patrimoni al rei Jaume II, que l’hi retornà en feu honorat 1297 i l’ajudà contra les escomeses dels seus cosins els vescomtes de Coserans, que pretenien el comtat —desheretats el 1256— emparats pels comtes de Foix i els reis de França, que cobejaven la Vall d’Aran Mantingué la integritat territorial, malgrat invasions i atacs 1295-1311, ja resolt el conflicte de…
Castell de Lluçà (Tàrrega)
Art romànic
L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en…
Santa Maria de Juncosa
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Juncosa, situat a l’extrem meridional de la comarca, tot dominant una de les múltiples valls que neixen de la serra de la Llena El primer esment del lloc de Juncosa és de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva esposa Ermessèn van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou situat al terme de Castelldans, al lloc anomenat vall Juncosa El primer document referent a l’actual poble sembla que és la carta de poblament atorgada el 1181 per Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó a favor de Pere Ballester i Arsenda, amb el compromís d’establir…
Fragment de sarcòfag de Reus (?) a Vic
Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació…
Abū Ǧa‘far Aḥmad al-Muqtadir
Història
Rei de la taifa de Saragossa (1046-81), fill de Sulaymān, dels Banū Hūd.
El seu regnat es caracteritzà pel desig d’expansió territorial S'emparà de la petita taifa de Tortosa 1059 Després fou atacat a ponent per Ferran I de Lleó i més tard per Sanç II de Castella, i hagué de pagar-los paries, tot i que intentà de desentendre-se'n 1069 i 1065 Ajudat per Rodrigo Díaz, el futur Cid, i tropes castellanes, vencé Ramir I d’Aragó a Graus 1063 Recuperà Barbastre, defensat per Ermengol III d’Urgell, el qual morí en la lluita 1065 Les desavinences amb el seu germà Yūsuf al-Mudaffar, senyor de Lleida, el portaren a lluitar contra Muǧahid, rei de Dénia i de les Balears, a qui…
contrafagot

Contrafagot
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-fusta, de llengüeta doble, el membre més greu de la família del fagot.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble i tub cònic El tub fa més de 560 cm de llargada i està doblegat en tres per tal de reduir-ne les dimensions Tot i això, sobrepassa els 150 cm És proveït de claus i d’un tudell corbat on va muntada la llengüeta, i per tocar-lo es recolza en una pica S’utilitza principalment en la gran orquestra, i la seva música s’escriu normalment una octava més aguda del que en realitat sona Els primers models daten del segle XVIII, i consistien en fagots de grans dimensions, de més de dos metres de llarg El seu ús es generalitzà a…
Oriol Ripol Fortuny
Rugbi
Jugador de rugbi.
Format a les categories inferiors del Barcelona Universitari Club BUC, el 1996 debutà ja amb la selecció espanyola i amb la catalana, mentre era a Nova Zelanda estudiant Retornat a Catalunya, jugà un any al BUC 1997-98 i passà després a la UE Santboiana, amb la qual participà en la màxima categoria del rugbi espanyol 1998-99 Fitxà aleshores pel club gallès Bridgend RFC 1999-2000, pel Moraleja-Alcobendas Rugby 2000-01 i pel Rotherham Rugby de la segona divisió anglesa, amb el qual guanyà el campionat 2001-02 La temporada següent fitxà pel Northampton Saints, ja a la…
Anorgàsmia
Definició És anomenada anorgàsmia o disfunció orgàsmica la disfunció sexual femenina caracteritzada per una inhibició recurrent i persistent del desencadenament de l’orgasme, que es manifesta per un retard notori o per l’absència total d’aquest, després d’una fase d’excitació normal i sempre que es tingui una activitat sexual adequada Aquesta disfunció és coneguda popularment amb el nom de "frigidesa", encara que els especialistes insisteixen en el fet que cal evitar aquest terme, ja que suggereix que la dona afectada no solament té dificultats per a assolir l’orgasme —la tercera fase de la…
Saquera
Despoblat
Despoblat recent del municipi de Trevillac (Fenolleda), al centre d’un altiplà d’una altitud mitjana de 600 m.
És al sector oriental del terme, vora les restes del castell de Saquera , esmentat ja el 1023, juntament amb el veí castell de Palma, del terme de Campossí El 1420 era senyor d’aquests castells Bernat Berenguer de Perapertusa