L’antic terme de Lluçà és situat vora el barranc del mateix nom, al sud del poble de la Figuerosa i prop d’Altet. En aquest indret es formà a l’edat mitjana un petit nucli de poblament, l’església del qual és documentada l’any 1098 en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, on consta que era un dels temples subjectes a l’esmentada canònica. L’existència d’una església a Lluçà a la darreria del segle XI pot fer pressuposar que ja hi havia també un castell, tot i que no és documentat fins al segle XII. Així, la primera referència d’aquesta fortalesa data de l’any 1133, en què els esposos Gombau i Agnès deixaren en la seva acta testamentària a llur fill Pere un home propi que tenien in kastrum Luca.
Una nova referència del castell de Lluçà és ja molt més tardana. Data de l’any 1314, moment en què consta que n’eren senyors Gueraua, vídua de Pere d’Olivella, i llur fill Pericó. Posteriorment, l’any 1422, el rei Alfons IV vengué a la universitat de Tàrrega la jurisdicció del castell i lloc de Lluçà, entre d’altres.
No ha pervingut cap vestigi d’aquesta antiga fortalesa.