Resultats de la cerca
Es mostren 10059 resultats
cambra reverberant
Física
Recinte acústic tancat que afavoreix la reflexió de les ones sonores en totes les direccions.
Les superfícies que limiten la cambra, cobertes d’un material que presenta un índex de reflexió elevat a les ones acústiques, no són paralleles per tal que les múltiples reflexions de les ones es propaguin en direccions diferents, no hi hagi formació d’ones estacionàries i hom simuli un camp sonor d’incidència aleatòria Es caracteritza pel temps de reverberació, definit com l’interval necessari perquè el nivell acústic de la cambra es redueixi en 60 dB, un cop ha cessat d’emetre la font sonora El temps de reverberació depèn del volum i de la superfície de les parets de la cambra, i sol ésser…
finès
Lingüística i sociolingüística
Llengua finoúgrica del grup baltofinès, anomenada suomi pels seus parlants.
El parlen uns 5 000 000 d’individus, principalment a Finlàndia, però també a les zones veïnes de Noruega, Suècia i Rússia, als Estats Units i a Austràlia Els primers texts escrits en finès procedeixen de mitjan s XVI Ultra els trets baltofinesos comuns, són característiques del finès l’harmonia vocàlica conseqüent, la riquesa en diftongs i l’accent fix carregat sobre la primera síllaba La subordinació per mitjà de conjuncions és poc freqüent, perquè les accions subordinades són expressades preferentment per formes no personals del verb El finès crea amb gran facilitat mots composts, la qual…
Jevgenij Aleksejevič Preobraženskij
Economia
Economista teòric de la revolució russa.
Autor, amb Bukharin, de Bukvar’ Kommunizma ‘Abecé del comunisme’, 1919 Membre del comitè central del partit, en fou separat el 1921, perquè defensava les tesis de Trockij La seva obra més important és Novaja Ekonomija ‘La nova economia’, 1926, escrita dins el context del debat sobre la industrialització 1924-28 El problema que es plantejà Preobraženskij fou esbrinar quina llei econòmica presidia el desenvolupament de l’economia de transició a l’URSS, la qual cosa el portà a elaborar el concepte d’acumulació socialista primitiva Fou partidari de la construcció del socialisme per part de l’…
Peronella I de Bigorra
Història
Comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (d 1190-1251), filla de la comtessa Beatriu III de Bigorra i del comte Bernat IV, comte de Comenge.
Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que igualment la premorí La…
Pascual Bergadà Rechaule
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra D’ascendència noble, fou cavaller de l’orde de Montesa, del qual fou tresorer Firmava amb el nom Pascual Ruiz de Corella perquè una herència l’obligà a portar aquest cognom És autor d’una dotzena de poesies festives i encomiàstiques en castellà, algunes de les quals s’han perdut Collaborà en les festes centenàries de sant Vicent Ferrer amb el romanç heroic Breve descripción de la ingeniosa Naumaquia 1755 Escriví també la comèdia El amparo universal y patrona de Valencia , l’ Entremés nuevo de ciega i el sainet La crítica discreta y el crítico socarrón 1752, que restaren manuscrits…
,
Dèdal
Història
Heroi mític cretenc, de genealogia molt complexa, en el qual hom personificà el prototip d’artista universal.
Expatriat per l’areòpag atenès, es refugià a Creta, on fou acollit per Minos Segons la tradició, esculpí una vaca buida perquè Pasífae pogués tenir contacte carnal amb un brau El rei Minos li encomanà la construcció del famós Laberint Allí fou reclòs, juntament amb el seu fill Ícar , quan més tard s’enemistà amb Minos, però aconseguí d’escapar-se'n per mitjà d’unes ales artificials fetes de plomes i cera Arribat a Sicília, fou hoste del rei Cocal, per al qual desplegà tot el seu enginy en nombroses construccions i obres d’art Llegendes posteriors el fan arribar a indrets molt llunyans Cumes,…
Cartoral de Carlemany
Cartulari de la catedral de Girona.
El nom li fou donat al s XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany Actualment es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona La part més antiga 380 folis fou escrita al començament del s XIII Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels s XII i XIII La segona part, relligada posteriorment, fou escrita al s XVI i…
corriol
corriol petit
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere de petits ocells de la família dels caràdrids, de 20 cm de longitud com a màxim, de formes arrodonides i potes altes, que habiten especialment les platges o riberes de l’interior.
El corriol gros Ch hiaticula és de color bru i blanc amb una franja a les ales, i el bec i les potes són ataronjats És molt actiu i de vol ràpid El corriol petit Ch dubius és molt semblant a l’anterior però més petit, i se'n distingeix perquè no té el bec de color taronja ni la franja blanca a les ales El corriol camanegre Ch alexandrinus és de tons més pàllids, amb el bec i les potes negres, i vola molt de pressa Finalment, el corriol pit-roig Ch morinellus , el més gros de tots i que, en general, viu més lluny de l’aigua, té el plomatge blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de…
conjur
Esoterisme
Acció consistent en un signe o ritu, sovint acompanyat d’una fórmula parlada, amb què hom creu congraciar-se una potència invisible o allunyar-ne una altra.
El conjur es basa en la convicció que la valor suprema és la vitalitat Per això, en moltes religions només pot fer conjurs qui es troba en estat de màxima excitació vital trànsit Són signes de conjur els objectes “porta fortuna” o accions que desvien en d’altres un malefici gests o símbols fàllics, o, més en general, sexuals, com a màxima manifestació de vitalitat De vegades el conjur esdevé exorcisme Al poble d’Israel i a l’Església Catòlica, a causa de llur monoteisme, el conjur és una interpellació a Déu perquè aparti els mals esperits o qualsevol perill, o bé a una persona per fer-li dir…
Museu de l’Aigua de Salt

Sala del Museu de l'Aigua de Salt
© Museu de l'Aigua de Salt
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la cultura de l’aigua i a la importància de l’aigua en la història local de Salt (Gironès).
Inaugurat l’any 1983 al Mas Llorens, un edifici del nucli antic de la població, tancà portes el 2006 perquè les seves installacions havien quedat obsoletes Fou reobert el 2011 en un nou emplaçament, la nau Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros En el nou plantejament museogràfic predomina la imatge i els recursos visuals, amb un discurs expositiu que s’inicia amb una reflexió sobre l’aigua i els seus usos en el món Hi ha també una àrea dedicada a la vida i l’univers, i una altra al desenvolupament econòmic i social del territori vinculat al riu Ter i la sèquia Monar També s’hi tracta de…