Resultats de la cerca

El primer esment de la parròquia de Vergós Guerrejat és de l’any 1235, en què consta que el rector de Clarà Solsonès era patró de l’església de Santa Maria Magdalena de Vergós Guerrejat i rebia el quart del delme de la parròquia, juntament amb el de Santa Fe i el del Sant Sepulcre L’any 1312 l’ardiaca de la Seu d’Urgell Galceran Sacosta, futur bisbe de Vic, va visitar la parròquia de Santa Maria Magdalena de Vergós Gareyat , dins el deganat de la vall de Lord També ho féu Guillem de Viver, canonge de Guissona, l’any 1315, en nom del mateix Galceran Sacosta La parròquia de Vergós, així mateix…

El castell de Vergós Guerrejat, al límit sud-est de l’actual municipi d’Estaràs, com molts altres del seu sector, formava part en els seus orígens del comtat de Berga La referència més antiga d’aquest castell és de l’inici del segle XII En el testament de Berenguer de Puigverd del 1103 es constata que aquest noble tenia les castlanies de Santa Fe, en nom de Berenguer Ricard, i la de Vergós, en nom d’Hug Arnau Des del començament del segle XII també es fa esment d’una família que havia adoptat el patronímic de Vergós Bertran i Ermessenda, senyors d’Altet, en el seu testament de l’any 1117,…

La capella de Sant Martí, unida al mas de les Caselles, és situada al terme d’Organyà En el Spill … del vescomtat de Castellbò, el mas de les Cazelles , habitat per Pere de les Cazelles, s’incloïa a la batllia de Nargó, en el quarter d’Organyà L’any 1860 és documentada dins del terme d’Organyà la masia de les Caselles, on, es diu, passà la nit el comte d’Espanya abans de ser assassinat L’any 1071 hi ha documentada la donació d’un alou, amb les seves cases i terres, situat “ in valle Kapudensi, in apendicio Sancte Marie Organiensi sive in apendicio Sancti Martini de Kastes …” Les afrontacions…

Situació Ruïnes de l’absis i inici de la nau d’aquesta església J Tous Les restes de l’antiga església de Sant Miquel són situades al Pla de Tolustre, a la part meridional de l’antic terme de Valldarques, entre cal Frare i la borda de Tolustre Aquestes ruïnes, conegudes amb el nom popular d’“església rònega”, es troben al mig dels camps de conreu, arran mateix d’un camí JAA-MLIC Mapa 34-12291 Situació 31TCG537646 Història No ha estat possible trobar notícies històriques sobre aquesta capella, en l’actualitat gairebé desapareguda del tot MLIC Església En resten unes set filades,…

Aquest castell, que inclou al seu recinte l’església de Sant Cugat de Ravós, és situat sobre un petit turó al marge dret del Terri Històricament, cal identificar el castell de Ravós amb el “castrum de Rogationibus” que depenia de l’ardiaca de Girona Aquest ardiaca sovint rebia el nom d’ardiaca de Ravós pel fet de posseir la senyoria d’aquest lloc i del seu castell Sembla que aquest castell ja és esmentat al segle XII És cert que el 1144 trobem documentat un “Arnaldus de Rogationibus levita” El 1296 hi ha un esment del “stallio et castllania de Rogacionibus” El 1316 és mencionat el castrum d…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Lluçà, però aviat s’independitzà i quedà inclosa en el petit terme del castell de Montorronell, on s’aixecava l’església de Sant Amanç i el mas Montorró que li donà nom Sempre degué ser una capella rural dependent de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès i vinculada al mas i al castell del petit terme de Montorró El terme del castell de Lluçà es documenta l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria, situada als peus del castell de Lluçà El castell de Montorronell es documenta a partir de l’any 1297,…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar major,…

El primer esment conegut de l’església de Sant Pere d’Alós és de l’any 1090, en què el comte Artau II amb la seva muller Eslonça i el seu germà Ot, amb el consentiment del seu cosí Tedball Guitard de Vallferrera, donaren al monestir de Gerri un excusatum a cada una de les viles comtals d’Àneu, entre les quals s’esmenta la vila d’Alós Sobirà i la vila d’Àlós Jussà amb tots els seus plets i serveis, i el receptum comtal del pa, carn i civada, i les esglésies de Sant Pere i Sant Lliser del lloc d’Alós Jussà, amb els delmes i les oblacions El 1105 s’esmenta de nou de l’església de…

Fill de Vidià de Puigverd Heretà del seu pare els castells de Barberà, Pera i Prenafeta Conca de Barberà, que li calgué defensar de les escomeses dels sarraïns, en particular el de Barberà, que edificà de nou i repoblà abans del 1147 Participà en la campanya d’Almeria 1147 amb deu cavallers propis i en la conquesta de Lleida 1149, on obtingué alguns castells És famós el plet que sostingué amb Ramon Berenguer IV pel fet de no voler reconèixer-li el vassallatge pels esmentats castells que tenia del seu pare i abans eren del seu oncle matern Arnau Pere Un tribunal arbitral reunit a…

Sarcòfag Segons una notícia publicada per Francesc Caula, l’any 1930, sabem que al cementiri de l’antiga església de Sant Esteve de Bianya —Sant Joan les Fonts—, hom trobà un fragment de sarcòfag de pedra Pel dibuix que en féu el mateix Caula, hom veu que corresponia a la meitat superior d’un sepulcre exempt, molt malmesa Malgrat això, cal assenyalar que hom hi pot distingir el cap, gran i rectangular, diferenciat de la resta del cos, una mica més ample Tot i que sigui impossible d’assegurar, probablement era part d’una tomba d’adult Francesc Caula relaciona aquest sarcòfag amb…