Resultats de la cerca

Segons Lluís Constans, l’any 1143 Guillem Adalbert era senyor del castell de Palau —que en època moderna ha rebut el nom de Palau-surroca— Més tard, segons Lluís d’Alós, un testament de l’any 1225 parla d’un Bernat de Palau “de Palacio” , fill de Berenguer S’ha conservat també la tomba del cavaller Bernat de Palau, casat amb Gueralda, el qual morí l’any 1287 i que fou sebollit a l’església parroquial de Santa Cecília de Terrades Així mateix, BerenguerIII, segons Armand de Fluvià de Palau, que fou conseller del rei, l’any 1359 obtingué del vescomte Dalmau de Rocabertí la…

Es tracta de l’església desapareguda que presidia la quadra de la Mussarra o la Montsarra, al lloc on avui hi ha la gran masia de la Mussarra, al límit amb el terme de Sant Martí Sarroca S’esmenta l’any 1143 en unes deixes que féu Vidià de Sant Vicenç, dins la parròquia de Sant Cugat de Muscarra , al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès El 1156 surt amb la forma Muszarra i el 1159 amb la grafia Almuzarra, topònim d’arrel àrab La quadra de la Mussarra, per donació de Guillem de Tarragona, passà el 1230 al patrimoni del monestir de Santes Creus i l’església agafà l’advocació de sant…

L’antiga torre de l’Arboç era situada on es va construir el dipòsit antic d’aigua, al punt més elevat del poble 165 m damunt el nivell de la mar La seva situació és confirmada en diverses capbrevacions de les rendes reials de l’Arboç als segles XV i XVI, per les confrontacions de diverses propietats terra campa i vinya i fins i tot un hort anomenat “Hort clos de la torra” i un camp “Camp Fou Vell” La primera notícia de la seva existència la dona un document del 21 març de 1211, en una donació que el rei Pere I fa a Santes Creus de nou quartans d’oli, en el qual s’esmenten…

Antiga casa senyorial o domus fortificada, dita inicialment casa d’Agell, després casa de Cabrera i finalment casa del Terme Surt documentada al segle XIV, quan els hereus o executors testamentaris de Bernat de Sant Vicenç, senyor del castell de Sant Vicenç o de Burriac, la van vendre a particulars el 1387 Pel fet que en els documents consta que abans es deia casa d’Agell, sembla que es pot identificar amb la villa rural d’Agell, documentada des del 990 Durant el segle XV i l’inici del XVI són senyors de la casa de Cabrera Arnau de Fontanals, militar i cirurgià del rei, Pere Joan…

L’origen del castell i la baronia de Sant Adrià es troba en una sèrie d’alous que el bisbe de Barcelona va comprar en aquest lloc aprofitant la baixada de preus provocada per la venda massiva de terres després de la ràtzia d’AI-mansor del 985 Poc després el bisbe hi devia fer bastir l’església i, més tard, el castell, formant així les edificacions bàsiques de la baronia El castell episcopal era un edifici antiquíssim que s’alçava davant la façana de l’església, al lloc que ara ocupa la plaça de la Vila En un principi era una fortalesa romànica, però en època gòtica va esdevenir mansió…

Llicenciat en matemàtiques 1965 i història 1971 per la Universidad Nacional Autónoma de México, on fou catedràtic de filosofia El 2004 es doctorà en ciències socials per la Universitat de Saragossa Ocupà nombrosos càrrecs acadèmics i d’institucions culturals, entre d’altres fou membre de l’Academia Mexicana de la Lengua 1986 Les seves obres reflecteixen un món que desapareix a causa del creixement exagerat de les ciutats, especialment en la seva primera novella  El tamaño del infierno 1974, premi Xavier Villaurrutia En aquest gènere publicà també  Un tal José Salomé 1975,…

Es formà al costat de Xavier Miserachs i Oriol Maspons , i començà a exercir professionalment l’any 1963 Inicialment manifestà un gran interès per la fotografia de dansa —gairebé sempre el flamenc— i amb posterioritat conreà també el retrat i el reportatge Collaborà assíduament en diversos mitjans de comunicació Feu nombroses exposicions i illustrà llibres, com ara Luces y sombras del flamenco 1973,  Guia secreta de Barcelona 1974, Els cementiris de Barcelona 1982 o L’eixample de Barcelona 1982 en collaboració amb Pilar Aymerich , amb qui també publicà Amigos 1992 Amb els també…

Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi…

L’acord del 16 d’octubre entre el partit conservador amb el 26,8% dels vots i l’extrema dreta populista FRP-Partit del Progrés, amb el 16,3% va convertir Erna Solberg en primera ministra després de les eleccions legislatives celebrades al setembre Tanmateix, les eleccions les va guanyar el partit laborista de l’exprimer ministre Jens Stoltenberg, amb el 30,8% dels vots El nou Govern, format per disset ministres conservadors i la presència, per primer cop, de set ministres d’extrema dreta, vol, entre altres coses, reduir l’impost de patrimoni, retallar les prestacions per desocupació, fer més…

En unes eleccions marcades per les denúncies de l’oposició i les crítiques de França i els Estats Units, que van destacar els nombrosos casos de frau, el president Paul Biya va ser reelegit per un sisè mandat de set anys Biya va obtenir, en la consulta celebrada el 9 d’octubre, el 78% dels vots, mentre que John Fru Ndi, del Front Social Democràtic FSD, el 10%, i Garga Haman Adji, de l’Aliança per la Democràcia i el Desenvolupament ADD, en va aconseguir el 3% La participació va arribar al 65% Al poder des del 1982, Biya es va beneficiar de la incapacitat de l’oposició per pactar un candidat…