Segons Lluís Constans, l’any 1143 Guillem Adalbert era senyor del castell de Palau —que en època moderna ha rebut el nom de Palau-surroca—. Més tard, segons Lluís d’Alós, un testament de l’any 1225 parla d’un Bernat de Palau (“de Palacio”), fill de Berenguer. S’ha conservat també la tomba del cavaller Bernat de Palau, casat amb Gueralda, el qual morí l’any 1287 i que fou sebollit a l’església parroquial de Santa Cecília de Terrades. Així mateix, Berenguer(III, segons Armand de Fluvià) de Palau, que fou conseller del rei, l’any 1359 obtingué del vescomte Dalmau de Rocabertí la jurisdicció del castell de Palau. L’any 1425, Joana de Palau, filla de Berenguer IV i de Francesca de Cartellà, es casà amb Joan Jofre de sa Roca (“de Ruppe”). La unió d’aquestes dues famílies sembla que és l’origen del nom actual del lloc (l’any 1458, hom troba: “Palau de Terradas nunch çarroca”). L’actual castell de Palau-surroca és una construcció bàsicament dels segles XIV i XV, bé que sofrí moltes transformacions al llarg dels segles XVIII i XIX.