Resultats de la cerca
Es mostren 5380 resultats
Stefan Edberg
Tennis
Tennista suec.
Fou el número u del món segons el rànquing de l’ATP guanyador de la medalla d’or als Jocs Olímpics de Los Angeles del 1984 i medalla de bronze al Jocs Olímpics de Seül del 1988 en la modalitat de dobles Entre el 1984 i el 1992 ha guanyat nombrosos torneigs i títols, d’entre els quals cal destacar la Copa Davis 1984, 1985 i 1987 i, amb A Jarryd, els dobles de Roland Garros 1986, l' open d’Austràlia 1978, l' open d’USA 1987 i dues vegades el Masters En la modalitat individual guanyà el Masters 1989, l' open d’…
Francisco Rabal Valera

Francisco Rabal
© Fototeca.cat
Cinematografia
Actor cinematogràfic murcià.
D’una gran ductilitat dramàtica, interpretà nombrosos films, entre els quals destaquen Hay un camino a la derecha FRovira i Beleta, 1953, Nazarín 1958, Viridiana 1961 i Belle de jour 1966 de LBuñuel, Cabezas cortadas GRocha, 1970, La Colmena 1982 i Los santos inocentes 1984, premi d’interpretació del festival de Canes de MCamus, Átame PAlmodóvar, 1990, El hombre que perdió su sombra ATanner, 1991, premi d’interpretació al Festival de Mont-real, Goya en Burdeos CSaura, 1999, Lázaro de Tormes JLGarcía Sánchez, 2000, etc Treballà també a la televisió, on…
Josep Peres i Peres
Escultura
Escultor.
Conegut amb el pseudònim de Peresejó Fill d’un alcoià i d’una elxana, a pocs mesos anà a viure a la ciutat del seu pare, on obtingué de l’ajuntament una beca per a fer estudis d’art a Madrid i a València Deixeble de Coullaut Valera, visqué una etapa de formació a París, on conegué l’obra de Rodin, que l’entusiasmà De mentalitat eminentment clàssica grega, les seves obres principals són Eneas i Anquises, Leda i Júpiter, La mort de l’heroi, Avant, L’esclau i Eurítmia Guanyà medalla d’or a l’Exposición Nacional de Madrid 1950 Fou…
Anna Magnani
Cinematografia
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica italiana.
Debutà en cinema el 1934, amb La cieca di Sorrento, i la seva primera pellícula relativament important fou Teresa Venerdì 1941, però donà la seva dimensió artística amb motiu de la desclosa del neorealisme Roma, città aperta 1945, Il bandito 1946, L’amore 1947, L’onorevole Angelina 1947, premiada a Venècia, Bellissima 1951, Siamo donne 1953, Nella città l’inferno 1959 Rebé l’Oscar a la millor interpretació femenina per The Rose Tattoo 1955, i treballà a Le carrosse d’or 1952, Mamma Roma 1962 i The Secret of Santa Vittoria 1968 Personificà un tipus de dona popular —…
Gonçal Lloveras i Vallès
Literatura catalana
Medicina
Metge i escriptor.
Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de La Lletra d’Or Conferenciant i divulgador, per ràdio i per premsa, de temes mèdics i literaris, s’especialitzà en endocrinologia, que exercí sobretot a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Fou, així mateix, professor d’aquesta especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Entre 1990 i 1994 fou president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears Publicà Mals pensaments a favor de l’home 1962 i la biografia Agustí Pedro Pons 1964 Formà part de…
,
Cebrià Lloansí
Arquitectura
Història
Literatura
Política
Polític, escriptor i arquitecte.
Fou un dels fundadors de l’Associació de la Joventut Catalana 1922, i fundà i presidí la Societat d’Artistes Independents Rossellonesos 1936 Fou secretari de redacció de “Le Coq Catalan” 1927-39 i ha collaborat en diversos periòdics i en la revista “Tramontane” Ha publicat els reculls de poesia Lumière d’Olivier i Romances foraines , i és mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or Cofundador de la companyia teatral Les Tréteaux Membre del partit socialista des del 1936, ajudà els republicans durant la Guerra Civil Espanyola estigué en…
Josep Maria d’Ortodó i de Maymó
Historiografia
Industrial i historiador.
Fill d' Antoni d'Ortodó i Comas , es doctorà en enginyeria tèxtil el 1963 Ocupà càrrecs directius en empreses tèxtils Cofundador del Centre d’Estudis Colombins 1989, defensà en publicacions Catalunya, la nació descobridora d’Amèrica , 1992 Colom i el món català , 1993, en collaboració, conferències i articles la catalanitat de Cristòfol Colom i altres descobridors del Nou Món Ha rebut diverses distincions Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, 1952 Des del 1994 és membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i des del 2003 de la Reial Acadèmia…
Richard Widmark
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Caracteritzat per una gran sobrietat interpretativa, encarnà especialment papers d’home dur i cínic, el típic “dolent” de les pellícules De la seva filmografia destaquen Kiss of Death 1947, que li valgué un Globus d’Or el 1948, de H Hathaway Yellow Sky 1949, de WA Wellman Panic in the Streets 1950, d’Elia Kazan The Alamo 1960, de J Wayne Judgment at Nuremberg 1961, de S Kramer Cheyenne Autumn 1964, de J Ford The Moonshine War 1970, de R Quine When the Legends Die 1972, de S Millar Bear Island 1979, de D Sharp Hanky Panky 1982,…
Ramon Moix i Cusidó
Literatura catalana
Teatre
Escriptor.
Fou obrer i es formà de manera autodidàctica Collaborà a Quadern , Saba i Diario de Sabadell La seva poesia manifesta l’amor a la natura i al paisatge amb un panteisme contemplatiu d’ascendència maragalliana Publicà els reculls Primeres rimes 1934 i Natura i ànima 1951 Durant els anys seixanta fou premiat en diversos jocs florals i edità l’ Obra poètica 1967 —prologada per Joan Oliver—, en la qual inclogué alguns reculls inèdits, com L’edat d’or , Les melodies de la fosca i Bressol de ma infantesa És també autor de la novella La darrera nit 1982,…
,
pau de Caltabellotta
Història
Tractat concertat prop de la població siciliana de Caltabellotta (agost del 1302) entre Carles II de Nàpols i Carles de Valois, d’una banda, i el rei Frederic II de Sicília, de l’altra, sobre la possessió del regne de Sicília.
Frederic II rebia el títol de rei de Trinàcria, amb sobirania sobre l’illa de Sicília però en morir ell el reialme havia de passar als Anjou Carles II es comprometia a casar-lo amb la seva filla Elionor, a donar-li 100 000 unces d’or i a procurar-li del papa la investidura del regne de Jerusalem Xipre El tractat fou aprovat per Bonifaci VIII el 1303 En no complir-se les darreres condicions, Frederic II féu jurar el seu fill Pere com a successor 1322 Com a resultat de la pau, molts dels almogàvers que havien lluitat a Sicília passaren a l’Imperi Bizantí a les ordres…
