Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi d’Alcanar, de 47,07 km 2 , ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia límit S del terme i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona La serra de Montsià espai catalogat en el Pla d’Espais d’Interès Natural és el relleu més important del terme i…

Situació Vista aèria del nucli de Siurana, amb el castell en primer terme, el primitiu recinte del qual és ben evident ECSA - J Todó El poble de Siurana de Prades és a l’extrem d’una serra Es envoltat de cingles gairebé per tots costats El castell és situat a l’est del poble, barrant l’únic pas planer que hi ha per a arribar a aquesta població Des de Siurana hi ha una molt bona panoràmica sobre gran part de la comarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF272696 En sortir de Cornudella, en direcció a Albarca, trobem, a mà dreta, una carretera que ens porta fins al poble de Siurana de Prades, tot…

Els antecedents de la prehistoria a la fi del del món visigòtic Els primers establiments humans a la zona de l’Ebre Dolmen proper al poblat Ibèric de Vilallong, al Matarranya, entre Calaceit i Cretes ECSA - Fotografia Cerdà A l’hora d’oferir una visió de conjunt sobre el poblament més antic de l’àrea estudiada en aquest marc històric, hem de tenir en compte, en primer lloc, els diferents aspectes que hi incideixen Un dels més importants és la configuració geogràfica d’aquest territori, determinada fonamentalment per la xarxa fluvial de l’Ebre en el seu curs final ï que enclou les comarques de…

Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en …

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

El model d’industrialització a l’anglesa, estrenat amb la fàbrica Bonaplata 1833-35, resultà insostenible a casa nostra La dependència respecte del carbó forà constituí, per a la indústria catalana, una rèmora excessiva Del 1860 al 1880, la primera tongada important de fàbriques “de riu” havia representat una rectificació parcial de la pauta energètica Dels anys 1880 al 1910, consumada la fallida com a “carboners” dels trens de Granollers a Sant Joan de les Abadesses i de Manresa a Berga, la segona tongada de fàbriques hidràuliques, més intensa que la primera, ratificà i accentuà aquella nova…

Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…

La geografia Cap de comarca, Cervera Hom designa amb el nom de Segarra les terres que formen l’altiplà central de Catalunya, és a dir, l’extens planell que es troba situat entre els darrers contraforts de muntanyam prepirinenc i les serres limitadores de la Depressió Central vers migjorn, per la qual cosa constitueix una ampla i llarga faixa d’intercomunicació entre les terres que estan acarades a la Mediterrània i les que van davallant cap al Segre i la fossa de l’Ebre Es presenta amb una configuració molt desigual i la delimitació ha ocasionat diversos parers i opinions contraposades la…

Situació i presentació És un dels municipis del Segre Mitjà i la vila de Ponts n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km 2 A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit actualment Terme de Ponts, tot i ésser d’Oliola Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre L’antic terme municipal de Ponts centra l’anomenada…

Situació i presentació El Llobregat i la riera de Rubí formen el límit de ponent amb els termes de Pallejà i Castellbisbal del Vallès Occidental, respectivament A tramuntana, el termenal amb Valldoreix del municipi de Sant Cugat del Vallès passa per la serra de Roques Blanques 198 m d’altitud, pel cim de Puig Madrona 341 m, pel puig del Rossinyol 253 m i per la serra d’en Rabassa fins a l’Alzinar 288 m, a llevant, que és partió, a més, del municipi de Molins de Rei La línia divisòria de termes passa després pel coll de Ca n’Amigonet i, a migdia, pel Pi del Balç 115 m, turonet espadat proper…