Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
menstruació
Biologia
Fenomen fisiològic de la vida sexual femenina que es presenta en les dones sanes (i en les femelles d’alguns primats) des de la pubertat fins a la menopausa.
Consisteix en un fluix hemàtic procedent de la cavitat uterina, que surt pels òrgans genitals i que es reprodueix periòdicament Resultat de l’eliminació de la capa superficial funcional de l’endometri, aquesta hemorràgia que no forma coàguls perquè la sang no conté fibrinògens ni trombina no té lloc quan un òvul fecundat s’implanta en l’úter, i aleshores comença una gravidesa, seguida del part i de l’alletament La primera menstruació menarquia , condicionada per factors racials, ambientals i socials, es produeix a 12-14 anys, i finalitza amb la menopausa , a 45-50…
dictadura
Història
Política
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
Es caracteritza per la concentració legal o illegal de tots els poders polítics i llur exercici sobirà i absolut sota la forma d’un govern personal o collegiat Tot i que en el sentit més ampli del terme ja a Atenes i en altres ciutats hellèniques sorgí un règim dictatorial després de les reformes democràtiques de Soló tirania, és a Roma on sorgí el terme dictadura La dictadura romana era un artifici admès pel mateix sistema polític, mitjançant el qual hom suspenia el funcionament de les institucions polítiques ordinàries durant una greu crisi en l’estat La dictadura era instaurada per acord…
sobrefusió
Física
Estat d’una substància que resta líquida a una temperatura inferior a la del punt de fusió corresponent a les condicions en què es troba.
Es presenta en líquids molt purs que hom manté en repòs La inclusió d’una impuresa o d’un petit cristall de la substància o bé un moviment brusc produeixen la conversió quasi instantània de tot el líquid en sòlid
cúmel
Begudes destil·lades
Licor originari de Rússia que hom obté per maceració hidroalcohòlica de productes vegetals, entre els quals el comí és el més abundant, amb una destil·lació posterior.
És molt apreciat per les seves qualitats digestives
esfera
Matemàtiques
En un espai mètric de distància d, conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix p és igual a un nombre real positiu r.
El centre de l’esfera és p i el radi r , i es denota per S p r A ℝ n l’esfera de centre 0 i radi 1 es denota per S n –1 i rep el nom d’ esfera unitat
diabetis
Patologia humana
Nom genèric per a designar un grup de malalties caracteritzades per un excés de diüresi, encara que, habitualment, p ext, el terme es refereix a la diabetis mellitus.
Actualment hom admet la diagnosi de diabetis quan la glucèmia en dejú és igual o superior a 140 mg/dl, almenys en dues determinacions, o bé quan la corba de glucèmia dóna valors iguals o superiors a 200 mg/dl al cap de dues hores i en qualsevol altre punt Els símptomes generals de la diabetis solen ésser la secreció excessiva d’orina poliúria, la set polidípsia, l’amagriment i un excés de gana polifàgia Les diferents manifestacions de la malaltia s’acompanyen també de símptomes característics En el decurs de la diabetis poden aparèixer complicacions diverses la microangiopatia, o lesió dels…
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots…
miriàpodes

Miriàpode
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe de l’embrancament dels artròpodes mandibulats, de categoria taxonòmica posada en dubte, puix que, segons molts zoòlegs, és poc homogènia des del punt de vista morfològic.
Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs caudals El…
Colòmbia

Estat
Estat del NO de l’Amèrica del Sud, entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles, limita a l’W pel Panamà, a l’E per Veneçuela i el Brasil, i al S pel Perú i l’Equador; el territori insular és format, entre d’altres, per les illes de Sant Andrés, Providencia i Malpelo; la capital és Bogotà.
La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…
digressió
Part d’un discurs que es desvia o s’allunya de l’assumpte principal.