Resultats de la cerca
Es mostren 16143 resultats
Rodney Howard Hilton
Historiografia
Historiador britànic.
Professor d’història social de l’edat mitjana i moderna a la Universitat de Birmingham, és una de les figures més rellevants de la historiografia marxista britànica del s XX, tot i que el 1956 abandonà el Partit Comunista, en el qual havia militat des que era estudiant a Oxford Quatre anys abans, el 1952, havia cofundat la prestigiosa revista d’història “Past and Present” És autor d’importants contribucions sobre la vida dels camperols de l’edat mitjana i els lligams entre les transformacions socials i l’economia, com The English Peasantry in the Later Middle Ages…
James K.J. Thomson
Historiografia
Historiador britànic.
Especialitzat en història econòmica, es doctorà el 1976 amb un estudi sobre la indústria cotonera del Llenguadoc a la Universitat de Sussex, d’on és professor des del 1973 Més tard, s’interessà per la història de la indústria cotonera a Catalunya, i fruit de la seva recerca són els llibres La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII 1990 i A distinctive industrialization, cotton in Barcelona 1728-1832 1992, premiat per l’IEC el mateix any Ha estat professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, de la Universitat Lumière Lió 2 1996-97 i de…
batalla de Marató
Història
Militar
Batalla lliurada a la plana de Marató (dḗmos de la costa NE de l’Àtica) el més d’agost del 490 aC.
Els perses, volent castigar els atenesos perquè havien ajudat la rebellió de les ciutats jòniques, desembarcaren a la part nord de la plana, comandades per Datis i Artafernes Llurs oponents atenesos, seguint el consell de Milcíades, els atacaren, sense esperar els reforços espartans, i els obligaren a tornar-se a embarcar Els perses tingueren nombroses baixes i perderen grans efectius en l’operació La història antiga parla de Marató en termes d’elogi, i proposa la batalla com a model d’heroisme per part d’uns homes que defensaren la pàtria envaïda Tant fou llur valor i llur…
Albrecht Ritschl
Cristianisme
Teòleg evangèlic alemany.
Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…
José María Blázquez Martínez
Arqueologia
Arqueòleg.
Fou catedràtic d’història antiga de les universitats Complutense de Madrid i de Salamanca, i amplià estudis a Alemanya Des de la seva tasca docent i com a director de l’Institut Espanyol d’Arqueologia Rodrigo Caro del CSIC i de la revista Archivo Español de Arqueología , fou un renovador de la recerca arqueològica a l’Estat espanyol, i rebé nombroses distincions internacionals Membre de l’Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i corresponent de l’Accademia Nazionale dei Lincei de Roma i de l’Acadèmia de Bones Lletres, fou autor de nombrosos…
Ban Gu
Historiografia
Literatura xinesa
Historiador i poeta xinès.
Fill de Ban Biao i germà de Ban Zhao i de Ban Chao Fou acusat de deformar la història tradicional i fou empresonat El seu germà Ban Chao el pogué exculpar, i l’emperador li encarregà la redacció de Qianhan shu o Han shu ‘Història de la dinastia Han’ Més tard s’adherí al partit rebel de Dou Xian i l’acompanyà en la seva expedició a Mongòlia contra els siongnu Fou detingut i morí a la presó El Han shu és la primera de les vint-i-quatre històries dinàstiques o annals xinesos, segueix el model de Sima Qian i es refereix a la dinastia dels Han anteriors o occidentals 206…
Manuel Milian i Boix
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Eclesiàstic, arxiver i historiador.
Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas…
Albert Wellek
Música
Musicòleg i psicòleg alemany d’origen austríac.
Estudià composició i direcció al Conservatori de Praga i més tard feu història de la música, literatura i filosofia a Praga mateix i a Viena, ciutat aquesta darrera on fou alumne de G Adler, R Lach i E Wellesz El 1929 conegué l’eminent psicòleg Karl Bühler i llavors decidí iniciar els estudis de psicologia, disciplina que cursà a la universitat de la capital austríaca Del 1946 al 1972 dirigí l’Institut de Psicologia a la Universitat de Magúncia Wellek rebé una gran influència de Fèlix Krueger, representant destacat a Leipzig del corrent ganzheit und gestalt la totalitat i la…
Willi Schuh
Música
Musicòleg i crític suís.
Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien…
Patronat d’Estudis Osonencs
Historiografia catalana
Institució cultural fundada el 29 de març de 1952 a la Casa Prat de Vic per un grup d’amics interessats per la cultura (grup Montrodon), molt influïts per la diòcesi de Vic i liderats per Eduard Junyent i Subirà, que en fou el director (1952-78) fins a la seva mort.
Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions Ciències, Música…