Resultats de la cerca
Es mostren 2115 resultats
música de l’Àfrica negra
Música
Música desenvolupada a l’Àfrica negra, terme d’origen colonial francès que designa, en general, l’àrea del continent africà on no predomina la religió islàmica, i que es pot identificar aproximadament al sud del paral·lel situat a 10 graus de latitud nord.
El coneixement sobre l’Àfrica negra ha hagut de superar, de manera conscient o inconscient, els prejudicis colonials reflectits en els mètodes i les hipòtesis d’investigació, en els quals generalment eren implícits els conceptes de primitivisme, tosquedat, simplicitat i d’altres amb connotacions d’inferioritat associades a les cultures que la constituïen Fins a època recent, sobretot al voltant de la dècada dels seixanta, hom no pot dir que els estudis africans i, entre aquests, els de musicologia, hagin començat a deixar enrere aquest estadi superficial marcat per les idees preconcebudes i…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
Sonoblok
Cinematografia
Estudis de doblatge creats el 1969 per Joan Monclús i Querol, Vicente Sos Masgomery (tots dos tècnics de so), Josep Codina i Orts i Roser Nogueras i Sammell, en representació legal de Carles Nogueras i Roca; també hi participà des del primer moment Antoni Graciani i Roca.
S’establiren inicialment a Barcelona, com a estudi de gravació publicitària i de falques radiofòniques Ben aviat s’encarregaren d’abastir el material pertinent al grup Exín, del sector de les joguines, que promocionava els petits projectors Cine Exín Amb la contractació de Jordi Sangenís de director tècnic i Arseni Corsellas de director artístic es llançaren al doblatge, que iniciaren amb Valentino Valentino , 1977, Ken Russell, i comptaren, a més, amb directors com Glòria Roig A començament de la dècada del 1980, Josep Maria Padrós i J Sangenís compraren la totalitat de les accions i…
vareta
Música
Peça de fusta en forma de llistó encolada a l’interior de la taula harmònica en direcció no perpendicular a la de les cordes, amb la doble funció de reforçar-la i afavorir la transmissió d’algunes vibracions, millorant així l’equilibri del so de l’instrument.
El sistema de varetes desenvolupat pels guitarrers espanyols del segle XVIII evolucionà des dels models amb tres varetes convergents en direcció a la boca de F Sanguino i J Benedid fins a la disposició en forma d’estel d’A de Torres del 1854
preaccentuació
Electroacústica
Radiotècnia
Operació consistent a modificar deliberadament la corba de resposta d’un sistema d’enregistrament de so, de transmissió radiofònica en FM, etc, a fi d’aconseguir certs avantatges, com ara reducció de soroll, millor repartició de l’energia, reducció de la distorsió en els aguts, etc.
arpa eòlica
Música
Cordòfon simple del grup de les cítares, consistent en unes cordes, d’igual longitud però diferent gruix, estirades i disposades talment en un marc o una caixa que, a l’aire lliure, vibren per l’acció del vent i deixen sentir harmònics del seu so fonamental.
Era coneguda ja a l’edat mitjana, però sobretot tingué èxit a Alemanya a l’època romàntica
ch
Escriptura i paleografia
Dígraf català antic que representava el so velar sord [k] i que a vegades hom emprava en posició medial (archebisbe, eucharistia) i inicial (chor, Christ) en l’escriptura de mots d’origen grec i, especialment i d’una manera general, en posició final (bosch, amich) (h).
En la codificació ortogràfica moderna ha estat simplificat en c Dialectalment o incorrectament hom l’ha emprat també per a representar els sons palatals x ix i j g , tx i tj tg En català modern roman únicament en l’escriptura d’alguns cognoms
clavicordi
clavicordi
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post, en el qual el so és produït per la percussió d’unes plaquetes metàl·liques, dites tangents
, sobre les cordes encabides a l’interior d’una caixa rectangular i disposades perpendicularment al teclat que acciona les tangents.
El nombre de cordes és generalment inferior al de tecles Cada corda pot produir més d’una nota, segons el punt per on és atacada, perquè la tangent o peça extrema de l’element percussor no l’abandona mentre dura l’acció del dit damunt la tecla i, doncs, no la deixa vibrar en tota la seva longitud A causa de la seva sonoritat, molt suau i velada, el clavicordi fou destinat exclusivament a l’estudi i a les audicions íntimes, però fou apreciat per les seves possibilitats expressives, superiors a les del clavecí i a les de l’orgue Derivat del monocord, fou creat vers el s XIV al s XV, abastant…
L'espectacle teatral
El teatre com a expressió Som al segle V aC i ens trobem al teatre d’Atenes L’actor, que encarna un heroi del passat, acaba d’entrar en escena Porta un calçat, el coturn , proveït d’una sola molt alta i una màscara a la cara amb un mecanisme a la cavitat de la boca que li amplifica la veu Els espectadors estan asseguts als seients esglaonats de la tribuna És el teatre de l’antiga Grècia, entorn del qual es consoliden i es reforcen les qüestions d’àmbit collectiu I és igualment teatre l’espectacle burlesc i divertit representat pels actors d’una companyia de la commedia dell’arte , a l’inici…
Edgard Victor Achille Charles Varèse
Música
Compositor i director francès naturalitzat nord-americà.
Vida Contra la voluntat del seu pare, que volia que cursés matemàtiques i enginyeria, estudià música, primer amb A Roussel a la Schola Cantorum 1904 -centre que abandonà al cap de poc per desacord amb els ensenyaments de V d’Indy-, i després amb ChM Widor al Conservatori de París 1905, del qual fou expulsat El 1907 es traslladà a Berlín, on tingué com a mestre F Busoni i conegué, entre altres compositors, R Strauss i G Mahler Establert de nou a França el 1913, el 1915 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual visqué una bona part de la seva vida Fou el fundador d’algunes associacions de…