Resultats de la cerca

Situació L’església parroquial de la Mare de Déu de la Purificació o de la Candelera es troba dins el petit nucli d’Olp, poble situat a l’extrem septentrional del municipi Mapa 33-10214 Situació 31TCG451996 Per a anar-hi, cal agafar la carretera comarcal 147 i, a pocs quilòmetres de Sort en direcció a Llessui, hi ha un desviament a mà esquerra que porta directament al poble d’Olp MLIR Història El lloc d’Olp és documentat amb tota seguretat des dels anys 981-985 No hi ha notícies d’època medieval de l’església parroquial d’Olp, que existia l’any 1391, dins del deganat de Senterada, quan el seu…

Situació Façana principal, sud-est, de l’edifici, on hi ha oberta la porta J Bolòs Casa forta o castell situat uns centenars de metres més avall de l’església de Sant Andreu del Coll, al vessant de la muntanya, a l’extrem oriental de la serra de Sant Miquel del Mont, al costat del coll que donà el nom a l’església i al castell Des de la fortificació, situada sobre uns camps, hi ha una molt bona panoràmica sobre la plana d’Olot Mapa 256M781 Situació 31TDG552722 Si seguim la carretera que va d’Olot a Ripoll, després dels primers revolts, passat el quilòmetre 88 antic quilòmetre 57, surt a mà…

Situació Vista de conjunt i detall de les ruïnes d’aquesta notable església on s’aprecia l’arrencada de les voltes i els arcs ultrapassats ECSA - J Ponsich dreta i A Roura esquerra L’església de Santa Maria del castell d’Oltrera, dins el conjunt extens de restes de la fortalesa, és situada a l’extrem de migdia del recinte superior, en el cimal del turó rocallós i acinglerat Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’itinerari per a arribar al castell i l’església és el mateix descrit en la monografia precedent PP Història Aquesta església no s’ha de confondre amb la…

Limitada al S pels turons de l’Artois, que la separen de la conca de París, constitueix l’extrem occidental de la plana del N d’Europa Administrativament correspon a una tercera part del departament francès del Nord, a la regió federal belga de Flandes i al sector continental de la Zelanda neerlandesa Hom distingeix la Flandes marítima o occidental i la Flandes interior o oriental La primera és una plana molt baixa, formada per una capa d’argiles d’origen marítim, dessecada per canals i molt fèrtil és la regió de pòlders D’una altura no superior a 5 m, gràcies als dics i a la muralla de dunes…

Situació i presentació S’estén a l’extrem de ponent de la comarca en contacte amb Castellar de la Ribera al N, amb Olius a llevant i amb Llobera al SE, i entronca amb la Segarra a migdia Sanaüja, i amb la Noguera Vilanova de l’Aguda i l’Alt Urgell Bassella a ponent Forma un planell inclinat de NE serra de Torregassa al SW, d’uns 900 a 500 m d’altitud vers el Segre, solcat per una sèrie de torrents riu de Madrona, riera de Sanaüja amb el seu afluent la riera de Sallent, etc, tributaris del Segre bé directament bé a través del Llobregós El terme, de poblament disseminat, comprèn els pobles de…

Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…

Comprèn quatre unitats diferents una factoria grega establerta a l’antic illot on avui hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries , que els mateixos grecs, quan ja havia estat fundada la ciutat de terra ferma, anomenaren Palaiapolis ‘ciutat vella’, dita avui pels arqueòlegs Paleàpolis d’Empúries , una ciutat grega al costat de la platja, avui gairebé totalment excavada, que ha estat anomenada modernament Neàpolis ‘ciutat nova’, un poblat indígena dels indigets, creat arredossat a Neàpolis i que sembla que s’anomenà Indikḗ, les ruïnes del qual no han estat localitzades, i una ciutat romana que…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, erigida damunt una penya a l’indret de la qual hi ha diversos jaciments d’època molt antiga, amb la pedra del sacrifici i altres, reutilitzats també en època medieval J Pagans-TAVISA L’església de Sant Feliu, o Sant Feliuet, es troba situada en un planell, a frec de cingle, davant per davant del castell i església de Sant Pere de Savassona, a llevant d’aquesta Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 45,4 —y 45,7 31 tdg 454457 Per anar-hi cal…

Situació i presentació Limita amb els termes de Gavà i Viladecans al sud, Sant Boi de Llobregat a l’est, Torrelles de Llobregat i un petit sector de Santa Coloma de Cervelló al nord i amb Begues a l’oest Comprèn les petites valls de les rieres de les Comes, de Querol i de Salom, que en aplegar-se formen la riera de Sant Climent El límit termenal amb els municipis veïns passa per la carena de les muntanyes que delimiten aquestes valls, des de la muntanya de Sant Ramon de les Golbes 309 m, a llevant, seguint cap a tramuntana per l’estret de Roques per on passa la carretera que ve de Sant Boi,…

És conegut per l’home des de l’antiguitat, atesa la seva ocurrència en forma nativa El sofre natural és constituït per una mescla de quatre isòtops naturals, estables, amb masses 32 95,0%, 33 0,76%, 34 4,22% i 36 0,14%, que determinen un pes atòmic de 32,06 Són coneguts, a més, sis radioisòtops artificials de l’element, un dels quals, 35 S, amb una vida mitjana de 87 dies, és emprat com a traçador El sofre és el setzè element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 6 × 10 -2 per cent en pes La seva presència ha estat detectada al Sol i als estels novae , a la Lluna i…