Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
aire de l’espai mort
Biologia
Aire que hi ha a les vies respiratòries, és a dir, a la cavitat nasofaríngia, a la tràquea i als bronquis.
No es posa en contacte amb l’epiteli del pulmó ni intervé en els intercanvis gasosos
Arxiu General del Regne de Mallorca
Dipòsit de la documentació de l’antic Regne de Mallorca i d’altra de diversa procedència que hi ha estat ajuntada.
El decret de Nova Planta 1718 motivà la reunió dels arxius del regne i del municipi a la casa de la ciutat L’any 1838 foren reclamats per la diputació provincial per a la formació de l' Arxiu Regional de Mallorca, incorporat a l’estat el 1851 El 1955 fou installat a la Casa de Cultura Les sèries principals que conté són la cort de la governació la reial audiència el reial patrimoni desamortització consells generals i extraordinaris dels jurats de la universitat fins el 1718 i juntes de comerç Cal fer destacar el notable Llibre dels privilegis, amb belles miniatures, copiat per…
Armana Prouvençau
Publicació anual, en occità, fundada a Avinyó el 1855, i que, sota formes diverses, no ha cessat d’aparèixer fins avui.
Fou l’òrgan principal del Felibritge i es proposà d’iniciar el lector en la història del país i en la renaixença literària del provençal Mistral hi publicà nombrosos treballs, en prosa i en vers, i contribuí a donar-li l’estil peculiar, l’anomenada “prosa d’Armana”
palinspàstic | palinspàstica
Geologia
Dit d’un mapa, d’un tall, etc, on hom ha reconstruït la posició original dels sediments desplaçats per moviments tectònics.
desar
Posar en lloc segur (alguna cosa) per tal de tenir-la-hi guardada mentre hom no se n’ha de servir.
cancell
Construcció i obres públiques
Clos format darrere una porta d’entrada per dues parets laterals i una de transversal on hi ha una segona porta.
massa de Jeans
Astronomia
Massa mínima que ha de tenir un núvol de gas autogravitant per tal de poder col·lapsar sota la seva atracció gravitatòria.
Depèn de la temperatura del gas i de la seva densitat
Vallesià
Geologia
Unitat estratigràfica continental del Miocè superior proposada per a la fossa del Vallès, de la qual s’ha derivat el nom.
Jau sobre l’Astaracià i sota el Turolià Pis geològic creat per M Crusafont i J Truyols 1952 utilitzant les faunes analitzades de Can Llobateres Sabadell com a criteri de correlació estratigràfica La fauna vallesiana es caracteritza per la presència de l’èquid hipari Originari d’Amèrica, penetrà a Àsia a través d’un pont intercontinental aparegut a causa del descens del nivell del mar La migració de fauna que es produí, i la consegüent dispersió per Àsia i Europa, degué incrementar encara més la diversitat dels ecosistemes del Miocè, i motivà el contacte de dues comunitats faunístiques D’altra…
Història de la cultura catalana
Historiografia catalana
Enciclopèdia en deu volums editada el 1999 per Edicions 62. Ha estat dirigida per Pere Gabriel i assessorada per Josep Termes.
L’obra recupera la línia temàtica i l’essència dels treballs que configuraren l’obra, dirigida per Ferran Soldevila, Un segle de vida catalana 1814-1930 1961 En la declaració d’objectius, s’indica la voluntat de trobar una explicació globalitzadora de la cultura catalana al llarg de la història, i de constatar l’evolució i les relacions entre les diferents disciplines culturals Tots els volums contenen illustracions, que apareixen com a elements amb entitat pròpia, imprescindibles per a entendre l’evolució de la cultura catalana A més, cada volum conté una cronologia illustrada de fets…
pedaler
Música
Joc de tecles (teclat) tocades amb els peus o part d’un instrument on hi ha aquestes tecles disposades en sèrie.
El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir tecles molt…