Resultats de la cerca
Es mostren 4804 resultats
Robert Ezra Park
Sociologia
Sociòleg nord-americà, un dels fundadors de l’Escola de Sociologia de Chicago.
Es formà a la Universitat de Michigan i a la de Harvard Els seus inicis com a reporter influïren en la seva manera de concebre el sociòleg com una mena de superperiodista que escriu sobre les tendències de continuïtat i de canvi que se succeeixen en el llarg termini de les societats Es desplaçà posteriorment a Alemanya, on es posà sota la tutela de Georg Simmel i on finalitzà el seu doctorat el 1904 El 1914 entrà al departament de sociologia i antropologia de la Universitat de Chicago, on realitzà els seus treballs sobre comportaments collectius en la ciutat D’aquestes investigacions, en…
Luis de Sebastián y Carazo
Economia
Economista i sociòleg castellà.
Als setze anys entrà a la Companyia de Jesús Estudià filosofia, teologia, economia i ciències polítiques en diverses universitats de l’Estat espanyol, Alemanya, Suïssa, la Gran Bretanya i Itàlia Del 1968 al 1980 residí a El Salvador, on ensenyà a la Universidad Centroamericana UCA i participà de les tesis de la teologia de l’alliberament, juntament amb eclesiàstics salvadorencs com Oscar Romero i Ignacio Ellacuría En tornar a l’Estat espanyol 1980, abandonà la condició eclesiàstica i el 1982 inicià una carrera acadèmica com a professor a ESADE , on fou director del departament d’Economia 1999…
Léon Victor Auguste Bourgeois
Política
Polític francès.
Es llicencià en dret a la Universitat de París Exercí l’advocacia fins que entrà a l’Administració pública com a cap adjunt del departament de reclamacions públiques del ministeri d’obres públiques Posteriorment fou prefecte de diversos departaments —Marne, Reims, Tarn i Alta Garona— abans de ser nomenat comissari en cap de la policia de París 1887 L’any 1888 fou escollit diputat radical del departament del Marne i ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals, el de sotssecretari d’estat en el govern de Floquet 1888, ministre d’interior 1890, ministre d’educació 1890-92, 1898,…
Marjorie Mowlan
Política
Política britànica.
Més coneguda per Mo Mowlan, estudià ciències polítiques a la Universitat de Durham i posteriorment a l’Iowa University EUA, on realitzà una tesi doctoral sobre el sistema suís de referèndums El 1969 ingressà al Partit Laborista Treballà com a professora al Northern College L’any 1987 fou elegida diputada del Partit Laborista al parlament per la circumscripció de Redcar Formà part del gabinet laborista a l’ombra, com a ministra d’hisenda 1990-92 Encara a l’oposició, exercí de ministra d’afers ciutadans i de dones 1992-93 i de patrimoni nacional 1993-94 Del 1994 al 1997 fou secretària d’estat a…
Enrique Bolaños Geyer
Política
Empresari i polític nicaragüenc.
Enginyer industrial i empresari agrícola, fou president d’organitzacions empresarials llatinoamericanes Molt crític amb el govern sandinista, el qual l’arrestà durant un període breu de temps el 1982 i el 1989, fou vicepresident en el govern d’Arnoldo Alemán 1996-2001 i destacà com a coordinador dels ajuts internacionals per als damnificats de l’huracà Mitch 1998 En les eleccions presidencials del 2001 s’imposà al sandinista Daniel Ortega al capdavant d’una coalició que incloïa com a força principal el seu propi partit, el Partit Liberal Constitucionalista, i accedí a la presidència del país…
Inkatha Freedom Party
Política
Moviment polític sud-africà, fundat el 1975 per Mangosuthu Gatsha Buthelezi com a agrupació nacionalista zulú.
Tot i que inicialment propugnava reformes graduades per a posar fi a l’ apartheid , collaborà estretament amb el Partit Nacional, a partir del control del bantustan del KwaZulu Els grups paramilitars d’Inkatha, subvencionats pel govern, agrediren sovint els simpatitzants de l’ANC Els enfrontaments entre ambdues forces causaren milers de morts, en una guerra civil no declarada que durà fins el 1996 A partir del 1990 Inkatha admeté membres de totes les ètnies i races, però el seu principal marc d’actuació seguí essent el KwaZulu-Natal En les eleccions del 1994, l’IFP aconseguí el 10% dels vots…
Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries
Document aprovat pel Consell d’Europa el 1992 en reconeixement de les llengües definides com a regionals o minoritàries.
Reconeix aquestes llengües com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l’ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits La Carta Europea fou signada pel govern espanyol el mateix 1992 i l’instrument de ratificació fou dipositat al Consell d’Europa el 2001 En la declaració espanyola es fa constar que s’entenen per llengües regionals o minoritàries les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del…
José Canga Argüelles
Economia
Política
Polític i economista.
El 1798 entrà com a oficial al Despacho de Hacienda, on intervingué en nombrosos informes sobre política econòmica i exterior El 1804 s’establí a València com a comptador major de l’exèrcit i es casà amb Eulàlia Ventades A l’inici de la Guerra contra Napoleó, tingué un paper destacat en l’organització de la defensa de la ciutat fou membre de la Junta Suprema de València, per a la qual aconseguí emprèstits i arbitris nous Fou diputat per València a les Corts de Cadis, i la Junta Central el nomenà ministre de finances Amb la reacció absolutista del 1814 fou confinat a Peníscola El 1820, a l’…
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític castellà, germà de Joaquín Calvo Sotelo.
Fou advocat de l’estat i inicià la carrera política al costat d’Antoni Maura, que el nomenà governador civil de València 1921-22 Durant la Dictadura de Primo de Rivera ocupà els càrrecs de director general d’administració local 1923-25 i ministre de finances 1925-30, des dels quals redactà l’Estatut Municipal 1924, introduí el sistema de “pressuposts extraordinaris”, creà el monopoli de petrolis i, durant la crisi del 1929, intentà de mantenir la paritat internacional de la pesseta per la qual cosa fou combatut, entre altres, per Francesc Cambó Instaurada la república 1931, s’exilià a…
Diego Hurtado de Mendoza y Sandoval
Història
Tercer comte de la Corzana.
Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part,…