Resultats de la cerca
Es mostren 2641 resultats
música de l’Uruguai
Música
Música desenvolupada a l’Uruguai.
Música culta La música culta europea arribà a l’Uruguai al segle XVI amb els primers missioners espanyols que s’hi van establir La capital, Montevideo, es fundà l’any 1726 i es convertí en el principal centre musical de l’Estat A la catedral treballaren prestigiosos organistes i compositors, com ara A Sáenz, JJ Sostoa i J Giuffra, i a l’arxiu de l’església de San Francisco es poden trobar obres d’autors europeus, sud-americans i també de músics actius a l’Uruguai des de l’època colonial fins al final del segle XIX En tot aquest corpus, format per 215 composicions, destaca la Misa para Día de…
música del Perú
Música
Música desenvolupada al Perú.
Mentre fou colònia espanyola 1526-1822, la música conreada pels estaments dominants del Perú fou únicament i exclusiva de tradició europea i impermeable a la influència autòctona, si s’exceptuen alguns textos en quítxua, com ara l’obra religiosa polifònica intitulada Hanacpachap 1631 La vida cultural estigué en general dominada per l’Església, que concebé la música com un instrument d’evangelització A Cuzco, la catedral i el seminari de San Antonio Abad 1598 posseïen la principal collecció de manuscrits musicals, i s’hi formà una notable escola de música polifònica A la ciutat fou mestre de…
Geografia General de Catalunya
Historiografia catalana
Obra monumental en sis volums dirigida per Francesc Carreras i Candi, i publicada entre el 1908 i el 1918 per l’editorial barcelonina Alberto Martín.
Desenvolupament enciclopèdic Un primer volum fou dedicat a aspectes generals del Principat descripció física, geologia, flora, espeleologia, etc Des del punt de vista històric destaquen les parts sobre “El comerç i la indústria de Catalunya”, elaborada per Frederic Rahola i Tremols, l’“Etnologia”, a càrrec de Salvador Sanpere i Miquel, i, sobretot, la “Descripció política-històrica-social”, escrita pel mateix Carreras i Candi i que, de fet, constitueix una autèntica història de Catalunya, ja que en més de 350 pàgines en dona una visió general des de la protohistòria fins al començament del s…
Reial Club Nàutic de Tarragona
Esports nàutics
Club nàutic de Tarragona.
Fou fundat el 1878 per iniciativa d’Antoni Escofet i es convertí en un dels clubs més antics de l’Estat espanyol El seu primer local social se situà al barri del Serrallo El 1917 s’inicià la construcció d’un nou edifici que una riuada del Francolí destruí el 1930 i que, després de la seva reconstrucció fou novament malmès, aquest cop per la Guerra Civil Es reconstruí a partir del 1945 i s’inaugurà un nou edifici el 1948 Presidents del Reial Club Nàutic de Tarragona Presidents Anys Antoni Escofet 1878-89 i 1928-30 Ricardo Nogués 1890-1914 Lluís Norregard 1915-16 Lluís Granada 1917…
Francesc Morillo, ardiaca i canonge de la Seu d'Urgell (1626-1629)
El dia 22 de juliol de l’any 1626, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Morillo Barcelona segle XVII, ardiaca i canonge de la seu d’Urgell diputat militar Alexandre Corts i de Soler, donzell de Perpinyà diputat reial Josep Corrià, ciutadà honrat de Lleida oïdor eclesiàstic Joan Pere de Reard i Ferret, canonge de la seu d’Elna oïdor militar Joaquim Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Jaume Manyalic, burgès de Besalú Poques dades esvaeixen la foscor que envolta les biografies dels consistorials d’aquesta etapa Francisco Morales…
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Pau d’Àger, comanador de l'orde de Sant Joan de Jerusalem (1659-1662)
El 22 de juliol de l’any 1659, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Pau d’Àger Tremp 1592 – Vallfogona de Riucorb 1672, comanador de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem diputat militar Àngel del Pas, donzell de Perpinyà diputat reial Lluís Lopico de Xixon, mossèn i ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Francesc Genís, canonge de la seu de Lleida oïdor militar Francisco Onofre de Pedrolo, donzell, cavaller de l’orde de Montesa oïdor reial Jaume Llobregat i Amill, ciutadà honrat de Barcelona Pau d’Àger era fill d’Onofre d’Àger…
Partit Democràtic Socialista Obrer
Partit polític
Partit fundat el 1882 per la fusió del col·lectiu català de El Obrero, òrgan de la Federació les Tres Classes de Vapor, i el Partido Socialista Obrero Español [PSOE], que a Barcelona tenia un nucli de seguidors (Toribio Reboyo i Francisco Mora).
Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura en resultà l’impuls del…
Caracas
Ciutat
Capital del districte federal de Caracas i de l’estat de Veneçuela, situada a la vall de Caracas de la Cordillera de la Costa.
La vella Caracas ocupa l’oest de la vall, i en la seva ràpida expansió a partir de 1945 s’ha annexat a altres centres urbans Al costat d’edificis alts i moderns, contrasten barris extensos de cases amb jardins Altres barriades d’habitatges mísers cobreixen els vessants de les muntanyes, resultat de la immigració en massa dels anys seixanta, atreta per la industrialització i altres fonts de treball El creixement més important de població ha estat assolit per la seva àrea metropolitana, que comprèn part del districte de Sucre Principal centre comercial del país i nucli industrial…
Arcavell
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.142 m d’altitud, al vessant de ponent del bony de Quíxol, més d’un quilòmetre a l’esquerra de la Valira.
L’antic terme és accidentat amb la serra d’Arcavell , que s’estén entre el pic de Caborreu 2 229 m i el turó del Pradal i és travessada al coll de Bolariu per la pista forestal d’Estamariu i pel coll d’Arcavell , pel camí de Bescaran a Arcavell Les cases s’esglaonen pel pendent, amb teulats de llicorella a doble vessant i parets de pedra L’església parroquial de Sant Andreu és d’una sola nau amb transsepte l’absis, semicircular, és cobert amb volta de quart d’esfera s’hi obren dues finestres de mig punt Al capdavall de la nau, sobrealçada, tocant a la façana, s’adossa el campanar de torre,…