Resultats de la cerca
Es mostren 3081 resultats
Obra del Cançoner Popular de Catalunya
Música
Entitats culturals i cíviques
Institució dedicada a la recopilació sistemàtica de música tradicional en l’àmbit dels Països Catalans fundada el 1922 i activa fins el 1939.
Finançada per la Fundació Concepció Rabell i Cibils , de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert , fou articulada i dirigida per l’ Orfeó Català , amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya creat l’any 1915 per Tomàs Carreras i Artau, entre d’altres Des de la seva creació, reuní un gran nombre de collaboradors experts en música, literatura i folklore —Marià Aguiló, Antoni Noguera o Cosme Bauzà, per exemple—, amb la finalitat de recopilar, fer estudis comparatius i…
,
Castell d’Agramunt
Art romànic
La fortalesa d’Agramunt, avui desapareguda, ocupava el capdamunt d’un tossal conegut encara com a tossal del Castell, situat a la banda de ponent del nucli antic de la població El castell d’Agramunt fou bastit o reconstruït a mitjan segle XI, en el moment en què el comte Ermengol III conquerí la vila i el terme i els incorporà al comtat d’Urgell Aquest castell fou una possessió tradicional dels comtes d’Urgell, que el conservaren fins a la fi del comtat, a l’inici del segle XV La primera referència a aquesta fortalesa és de l’any 1051, en què el comte Ermengol III concedí el castell d’…
Vilatge dels Castellots (les Borges Blanques)
Art romànic
Situació Fonamentació del mur de la part sud-oest que protegia el desaparegut vilatge JI Rodríguez El vilatge dels Castellots és situat 1 km escàs al nord-oest del nucli actual de la Floresta Mapa 33-15 389 Situació 31TCG255985 S’arriba al tossal dels Castellots per la carretera LV-2012 És a 2 km de les Borges Blanques, després de passar la línia de ferrocarril de Lleida a Tarragona Història La història d’aquest indret és força confusa Segons J Lladonosa, el terme dels Castellots estava dividit en dues parts i tenia dos nuclis, un que corresponia a l’actual poble de la Floresta i un altre que…
Sant Climent de Reglella (Illa)
Art romànic
Situació Costat nord-est de l’església fortificada, sobrealçada al segle XIII, i al fons el Canigó ECSA - A Roura Aquesta església, en força mal estat, es dreça al nord del recinte fortificat de Reglella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix descrit en la monografia precedent Història Aquesta església fou en els seus orígens el temple d’un monestir o cella benedictí, esmentat per primera vegada en un precepte de l’any 844 atorgat a l’abat Cintrem-ne que l’havia fundat anys enrere “monasterium vel cellula S Clementis”…
Historia de Mallorca
Historiografia catalana
Obra composta per nou volums de diferent constitució i criteri de realització, editada per Gràfiques Miramar a Palma (1970-75).
Coordinada per Josep Mascaró i Passarius, en els dos primers volums un ventall ampli d’especialistes hi fan un exhaustiu repàs a tota la història de Mallorca, des de la prehistòria fins a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola l’any 1936 En aquesta anàlisi històrica, s’hi intercalen dos capítols dedicats a la geologia i geografia de l’illa com a determinants per a l’evolució històrica, i un altre de dedicat al dret foral, que, en certa manera, justifica l’existència d’uns elements socials, polítics i culturals comuns dignes de ser analitzats des del punt de vista històric Els volums tercer,…
Bibliografia general sobre l’escultura moderna
Bibliografia Ainaud de Lasarte, J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Ainaud, J Gudiol, J Verrié, F P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya Col Dolça Catalunya, vol I , Barcelona, Ed Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Alcolea Gil, S Escultura catalana del segle XIX Del…
La València musulmana
La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…
Albània
Geografia històrica
Nom donat pels historiadors antics (fins al segle VII dC) a la regió compresa entre la costa occidental de la mar Càspia, l’E de la Ibèria caucàsica i el N del riu Kura, als vessants orientals del Caucas; correspon a la part N de l’actual Azerbaidjan i a la part S del Daguestan.
Castell de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 De la carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord de l’Estany Gran, ens portarà fins a Casserres Poc abans d’arribar-hi, haurem deixat a mà dreta la pista que va cap al pont de…
Rocabertí

Armes dels Rocabertí
Llinatge de la noblesa catalana establert a l’Alt Empordà.
No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…