Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
fira
Història
Reunió periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis.
Es diferenciava del mercat per tal com aquest tenia una celebració més assídua, generalment setmanal, i amb un àmbit d’influència reduït a una comarca A l’antiga Grècia i a Roma, aquestes reunions coincidien normalment amb solemnitats religioses Delfos, Delos, Olímpia, etc Durant el baix imperi Romà, la contracció de l’activitat econòmica i la ruralització de la vida feren desaparèixer aquesta mena de reunions A partir del s XI, amb la represa de l’activitat econòmica, les fires tornaren a adquirir una gran importància, vist que els intercanvis encara no eren prou generalitzats per a poder…
Ferran VII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1808 i 1814-33).
Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma Durant la seva infància, assistí a la fulgurant ascenció del favorit Godoy, amb qui mai no simpatitzà Convertit pels enemics d’aquell en un símbol d’alliberament, intervingué, ja més gran, en diverses conjures contra el poderós ministre el motí d'Aranjuez març del 1808 reeixí, i Carles IV hagué d’abdicar a favor de Ferran Napoleó, desitjós de convertir Espanya en un aliat dòcil, assumí l’arbitratge entre pare i fill Convocats ambdós a Baiona, l’emperador francès aconseguí que Ferran tornés la corona a Carles IV i que aquest abdiqués en…
Antonio Caldara
Música
Compositor italià.
Vida Fill d’un violinista venecià anomenat Giuseppe Caldara, fou un dels compositors d’òpera més importants de la seva generació Inicià els seus estudis musicals com a cantor de Sant Marc de Venècia, sota el mestratge de Giovanni Legrenzi El 1699, un cop acabat el seu aprenentatge i després d’haver treballat a la mateixa basílica, fou nomenat compositor oficial de la cort de Màntua, amb l’obligació de compondre tant música religiosa com operística Estigué al servei d’aquesta cort fins el 1707, any en què les grans despeses del duc Ferran Carles I Gonzaga en espectacles operístics i en altres…
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia catalana
Cronista, genealogista i polígraf aragonès.
Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a Salamanca, on conegué el…
Publi Ovidi Nasó
Literatura
Poeta llatí.
De família de cavallers, pogué lliurar-se intensament als estudis i feu un llarg viatge a Grècia per perfeccionar-se en la carrera jurídica però aviat freqüentà la companyia d’Horaci, de Tibul i de Properci i, agilíssim observador i artista, esdevingué poeta mundà a la moda freqüentà la cort d’August El 8 dC fou relegat per ordre de l’emperador a Tomis actual Constanţa, Romania, entre els getes la llengua dels quals aprengué, fins a escriure-hi un panegíric en honor d’August, a la costa occidental de la mar Negra, on es mantingué durant deu anys en contacte amb Roma i implorà,…
Sant Llorenç de Torrents o d’Alemanys (la Roca d’Albera)
Art romànic
Situació Les ruïnes d’aquesta església, també coneguda amb el nom de Sant Llorenç de Rocavella o de Galícia, es troben a prop del Mas Rancura Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 27” N - Long 2° 56’ 19,8” E El Mas Rancura és al peu de la carretera D-ll que uneix la Roca d’Albera amb Vilallonga dels Monts, a mà esquerra venint de la Roca Des d’aquest mas s’arriba a les ruïnes de l’església per un corriol perdedor PP Història El temple de Sant Llorenç de Torrents servia dos llocs alt-medievals documentats des del segle IX, Alemanys i Torrents d’Amunt i d’Avall La primera notícia d’ambdues viles…
Honorat Joan i Tristull
Filosofia
Historiografia catalana
Militar
Literatura catalana
Humanista.
Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…
, ,
ínterim d’Augsburg
Acord redactat pels teòlegs Julius von Pflug i Michael Helding, catòlics, i Johannes Agricola, protestant, el 1548 en nom de l’emperador Carles V i que concedia als protestants el matrimoni dels sacerdots i la comunió amb les dues espècies als laics.
Silenciava la qüestió controvertida dels béns eclesiàstics secularitzats De fet no l’acceptaren ni els catòlics ni els protestants, però provocà, tanmateix, la suspensió del Concili de Trento per part del papa
Les basíliques
Dret romà
Col·lecció legal que conté les compilacions de Justinià i les lleis posteriors, feta ordenar per Basili I el Macedoni, emperador de Bizanci, acabada en temps del seu fill Lleó VI el Filòsof i promulgada l’any 887 amb el nom de Basilikhá
.
L’obra, escrita en grec, segueix l’ordre de la compilació de Justinià i té el doble interès de presentar l’aplicació del dret romà en una època no gaire allunyada de Justinià i de fer conèixer el criteri dels antics juristes, afegit en forma de notes i escolis Alguns fragments figuren interpolats en les nombroses edicions vulgatae del Corpus Iuris Civilis i, sobretot als ss XVI-XIX, arribaren a gaudir de la consideració de dret comú
comtat de Vázquez
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI a Jaume de Pinós (mort a Viena el 1754), conseller seu d’estat i mariscal de camp dels exèrcits imperials, el qual fou soterrat a Brno juntament amb la seva primera muller, la marquesa de Perles.