Resultats de la cerca
Es mostren 12695 resultats
Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana
Organització formada el 1978 per una vuitantena d’escoles —la majoria cooperatives de pares o de mestres— creades durant el règim franquista, a partir dels darrers anys de la dècada dels seixanta entorn de la institució Rosa Sensat.
Pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició d’escola activa d’abans de la Guerra Civil del 1936, foren un dels principals nuclis a l’origen dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, estesos posteriorment per tot l’Estat espanyol i que inspiraren la reforma del sistema educatiu dels anys noranta El 1979 demanaren a la Generalitat provisional d’ésser integrades a la xarxa d’escoles públiques, procés que tingué lloc del 1983 al 1988
son Ferrandell
Talaiot
Jaciment arqueològic
Emplaçament pretalaiòtic del municipi de Valldemossa (Mallorca) amb ceràmica campaniforme abundant.
Consisteix en un recinte tancat que ocupa 3 600 m 2 , on es localitzen cabanes i una conducció d’aigua de més de 70 m de llargada Fora del recinte també es construïren cabanes i una cisterna La vida del poblat s’inicià entorn del 2000 aC i fou abandonat abans del 1200 aC És el primer poblat pretalaiòtic a l’aire lliure localitzat a l’illa de Mallorca W Waldren en fou el descobridor i l’excavador Les excavacions foren iniciades el 1979
analfabetisme digital
Sociologia
Escassa habilitat i manca de competència digital demostrada per certs individus en l’ús i l’apropiació de les eines tecnològiques de computació i els serveis d’internet.
L’analfabetisme digital afecta un important sector de la població, especialment aquells individus nascuts abans de la dècada de 1960, que desconeix el potencial de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC Es considera analfabet digital un individu que no està gens familiaritzat amb l’ús de l’ordinador i d’internet i que ignora les possibilitats que li ofereixen les tecnologies El fet de ser analfabet digital pot limitar les oportunitats laborals, les relacions socials i l’accés a determinats continguts culturals
Torre de l’Espanyol
Art romànic
Aquesta torre donà origen i nom al poble Se’n té referència per primera vegada l’any 1175, en què el rei Alfons el Cast donà a Espanyol de Prades la torre d’Alboçalaz, antic nom de la fortificació Al principi del segle XIII, abans del 1210, l’indret s’integrà als dominis de la comanda templera d’Ascó El 1317 passà als hospitalers, que en foren senyors fins al segle XIX Al poble de la Torre de l’Espanyol no es conserven vestigis de la torre
blàstula
Biologia
Fase de desenvolupament embrionari compresa entre la fi del període de segmentació i l’inici de la gastrulació.
En els animals amb segmentació total, la blàstula és un agregat cellular esfèric amb una cavitat interior, el blastocel, plena de líquid blastocèlic S'origina en separar-se les cèllules de la mòrula deixant entre elles el blastocel Quan aquest ateny unes dimensions característiques, el germen es troba en estat de blàstula pròpiament dit Quan el blastocel tot just acaba de formar-se hom parla de blàstula primària o, en els mamífers, de blastocist, la qual, justament abans d’iniciar-se la gastrulació, esdevé blàstula secundària
cotilèdon

Cotilèdons: 1, en un embrió jove; 2, en un de madur; 3, en una plàntula; 4, en una planta jove
© fototeca.cat
Botànica
La primera fulla, o fulles, de l’embrió de les fanerògames.
En alguns casos funciona com a òrgan de digestió de les substàncies nutritives emmagatzemades en el teixit nutrici de la llavor, puix que esdevé fotosintetitzador un cop la planta ha germinat En altres casos, com en les lleguminoses, actua com a òrgan de reserva i és ple i atapeït de materials nutritius que ha absorbit abans de la maduració de la llavor El nombre de cotilèdons caracteritza alguns grups de plantes les monocotiledònies en tenen un, les dicotiledònies, dos, i les gimnospermes, un nombre variable
Alexandre II

Alexandre II
Vaticà
Cristianisme
Papa (1061-1073; Anselmo da Baggio).
Havia estat bisbe de Lucca abans de l’elecció papal Es voltà de bons consellers, com Pere Damià i Hildebrand, pensant en la reforma de l’Església, per a la qual envià diverses legacions arreu d’Europa Hagué d’enfrontar-se a l’antipapa Honori II Promogué les primeres croades —anomenades precroades— contra els àrabs a Sicília i en terres catalanes, per tal de prendre Barbastre 1064, aquesta sense gaire èxit, ja que la ciutat aragonesa tornà a mans de Mudàffar de Lleida l’any següent
Pedro Olea
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic basc.
Després d’uns inicis poc prometedors, realitzà l’inquietant film El bosque del lobo 1969 abans de reorientar la seva obra vers un classicisme correcte, encara que poc estimulant Tormento 1974, Pim, Pam, Pum fuego 1975, La Corea 1976, Un hombre llamado Flor de Otoño 1978, Akelarre 1984 i Bandera negra 1986, El día que nací yo 1991, El maestro de esgrima 1992, Morirás en Chafarinas 1995, Más allá del jardín 1996 i Tiempo de tormenta 2003 També ha participat en la pellícula collectiva Hay motivo 2004
Elmer Bernstein
Cinematografia
Música
Compositor cinematogràfic nord-americà.
Realitzà estudis de conservatori i treballà per al teatre i la televisió abans de lliurar-se a una prolífica carrera cinematogràfica que inicià amb Sudden Fear 1952, David Miller The Man with the Golden Arm 1955, Otto Preminger, The Ten Commandments 1956, Cecil B De Mille, The Magnificent Seven 1960, John Sturges, The Great Escape 1963, John Sturges, Thoroughly Modern Millie 1967, George Roy Hill —Oscar de l’Acadèmia—, The Shootist 1976, Don Siegel, The Blues Brothers 1980, John Landis, Heavy Metal 1981, Gerald Potterton, etc
,
Josep Comas i Masferrer
Política
Polític liberal.
Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905