Resultats de la cerca
Es mostren 3099 resultats
Pere Planella i Reixach
Teatre
Director teatral.
Biografia Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre, realitzà estudis amb Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom, i també al Centre Internacional CUIFERD de Nancy França i a diverses escoles de teatre a Nova York Ha participat en nombroses iniciatives teatrals membre fundador de les companyies Teatre Lliure 1976 i Zitzània Teatre 1982, fou professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual 1970-72 i, des del 1973, és professor d’interpretació a l’ Institut del Teatre , dins del qual ha estat cap d’aquesta especialitat 1996-99 i representa…
Carlo Maria Martini
Cristianisme
Cardenal italià.
Ingressà a la Companyia de Jesús l’any 1944 i estudià filosofia a Gallarate Milà i teologia a la facultat de teologia de Chieri Torí, on fou ordenat sacerdot el 1952 Es doctorà el 1958 a la Universitat Gregoriana Pontifícia amb la tesi Il problema storico della Risurrezione negli studi recenti Després d’exercir la docència a la facultat de Chieri, tornà a Roma i es doctorà en Escriptures a l’Institut Bíblic Pontifici, de la facultat d’Escriptures del qual fou degà Posteriorment fou rector de l’Institut Bíblic 1969-78 i, més endavant, rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana, de Roma…
Pere Martí i Bertran

Pere Martí i Bertran
Literatura catalana
Catedràtic de llengua catalana i literatura, crític literari i escriptor.
Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…
Banco de España

Façana principal de la seu del Banco de España a Madrid
© Banco de España
Organisme financer oficial i banc central de l’Estat espanyol, amb seu a Madrid.
La seu és a Madrid Fins el 1782 hom no aconseguí la fundació d’un banc oficial, el Banco de San Carlos, decretada per Carles III La inflació produïda per les guerres del 1793 al 1814 dugué la institució gairebé a la fallida El 1829 fou substituït pel Banco Español de San Fernando, que acabà en una situació semblant a la del seu antecessor La fusió amb el Banco de Isabel II fundat l’any 1844 per José de Salamanca originà el Nuevo Banco Español de San Fernando, en el qual l’estat incrementà el control atorgant-se el nomenament del governador i de dos sotsgovernadors, i li concedí…
Archivo Histórico Nacional
Dipòsit documental creat el 1866 a Madrid amb la reunió de diversos arxius de l’Estat espanyol i d’altres procedències civils o eclesiàstiques quan ja existia l’Archivo General de Simancas.
El 1850, els documents dels monestirs i convents desafectats i els de les propietats de l’estat foren recollits a la Real Academia de la Historia, de Madrid, i, poc temps després, fou organitzat un arxiu general a Alcalá de Henares L’Archivo Histórico Nacional reuní tots aquests fons, llevat de la part administrativa, deixada a Alcalá, on fou destruïda durant la Guerra Civil de 1936-39 Actualment conté, entre d’altres, els fons següents secretaria d’estat, casa reial, ambaixades, consells d’Aragó, d’Índies, d’Itàlia, Navarra i Portugal Formen altres seccions importants les universitats d’…
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan…
Col·legi d’Advocats de Barcelona
Biblioteca del Col·legi d’Advocats de Barcelona
© ECSA
Dret
Corporació professional a la qual han de pertànyer els llicenciats en dret per a exercir a la ciutat de Barcelona i a d’altres municipis propers, instituïda per una cèdula reial el 1833.
Des del 1921 té la seu al Palau Casades, al carrer de Mallorca de Barcelona Des del 1895, conjuntament amb l’ Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya , installada al mateix edifici, publica la Revista Jurídica de Catalunya i, des del 1983, El món jurídic A part les activitats professionals, com l’Escola de Pràctica Jurídica, té una Comissió de Cultura, que programa actes d’interès públic El càrrec de degà, de lliure elecció com tots els de la junta de govern, ha adquirit un prestigi ciutadà A mitjan segona dècada del segle XXI hi eren inscrits més de 24000 advocats Les seves…
La Mancomunitat de Catalunya. 1914-1925
L’èxit dels gairebé dotze anys de funcionament 1914-1925 de la mancomunitat de serveis –ampliats– de les quatre diputacions provincials en què, des del 1833, s’havia dividit l’antic Principat de Catalunya ha estat un èxit de llarga durada La institució creada, la Mancomunitat de Catalunya, i els presidents del seu consell de govern, Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, han esdevingut fites de la modernització de la societat catalana, i un model per a la regionalització de l’estat espanyol i de la Unió Europea La supressió de la Mancomunitat la decidí la dictadura…
Àlex Rigola

Àlex Rigola
© TNC
Teatre
Director i actor de teatre.
Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i, posteriorment, per tal d’explorar noves vies de creació escènica, es decantà cap a la direcció d’espectacles, activitat que li valgué el premi de la Crítica al millor director del 2000 El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka El procés 1997, Les Troianes 1998, La màquina d’aigua 1999, de D Mamet, i Un cop baix 2000, de R Dresser Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic , de Shakespeare, que obtingué el premi…
Albània 2014
Estat
Els avenços en el procés d’adhesió d’Albània a la Unió Europea –sollicitada el 2009– van continuar centrant gran part de l’atenció informativa Gràcies als importants progressos de les autoritats albaneses, especialment en la lluita contra el crim organitzat i la corrupció, al juny, la Comissió Europea va recomanar de nou que s’acceptés Albània com a país candidat per a l’adhesió i finalment tots els països de la UE van acceptar-ne la proposta, a diferència del que havia passat al mes de desembre del 2013, en què cinc països de la UE es van negar a atorgar aquest estatus Les relacions amb els…