Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Camilo Boito
Arquitectura
Arquitecte i historiador italià.
Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…
Giulietta Masina

Giuletta Masina, a La strada (1954)
Cinematografia
Actriu cinematogràfica italiana.
Interpretà personatges sensibles i d’una certa candidesa, sobretot en films del seu marit Federico Fellini , amb qui es casà el 1943 La seva primera pellícula fou Senza pietà 1947, d’Alberto Lattuada, però és amb La strada 1954, de F Fellini, quan assoleix fama internacional El 1957 fou premiada a Canes i a Sant Sebastià per Le notti di Cabiria , també de Fellini Altres films seus són Fortunella 1958, Giulietta degli spiriti 1965, The Mad Woman of Chaillot 1969 i Ginger e Fred 1985 Intervingué també en sèries per a la televisió Entre el 1966 i el 1969 presentà el programa…
Greal
Segons una certa tradició, calze usat per Crist al Sant Sopar.
La llegenda, producte d’una fusió de l’evangeli apòcrif de Nicodem, la història de Josep d’Arimatea i llegendes cèltiques, produí als ss XII i XIII una sèrie de relats a l’entorn de la recerca del calze per diversos cavallers —entre els quals Perceval i Lancelot— i del seu descobriment, obra de Galaad, fill de Lancelot El cicle comprèn l’obra de Chrétien de Troyes i altres autors Perceval ou le conte du Graal , la de Robert de Boron Roman de l’Estoire dou Graal o Joseph d’Arimathie , llurs derivacions, entre les quals destaquen Lancelot i la seva continuació Queste du Saint-Graal…
CIAM
Arquitectura
Sigla dels Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna, entitat fundada el 1928 a La Sarraz (Suïssa), on tingué lloc el primer congrés.
Fou la principal plataforma de difusió i teorització del racionalisme i, en general, de la renovació de l’arquitectura al s XX Ultra el primer congrés, en celebrà nou més que tingueren lloc successivament a Frankfurt del Main 1929, on hom establí el CIRPAC i l’organització dels congressos, Brusselles 1930, al vaixell ‘Patris’ 1933, en substitució de Moscou, seu inicialment programada per al 1932, on fou redactada i aprovada la carta d’Atenes , París 1937, Bridgewater Anglaterra, 1947, Bèrgam 1949, Hoddesdon Anglaterra, 1951, Ais de Provença 1953 i Dubrovnik 1956, en el qual l’enfrontament…
Josep Quetglàs i Riusech
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, actualment adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual imparteix la docència i d’on és catedràtic Dedicat a la crítica i a l’estudi de l’arquitectura, ha publicat treballs monogràfics i reculls d’articles i escrits, entre els quals Escritos colegiales 1997, La Casa de Don Giovanni 1997, Pasado a limpio I i II 2000 i 2001, El horror vitrificado imagenes del Pabellón de Alemania 2001, Artículos de ocasión 2004 i Les Heures Claires 2004 Ha destacat com a estudiós de l’obra de Le Corbusier , i des del 2002…
Fernando Meirelles
Cinematografia
Director de cinema brasiler.
Els anys en què estudiava arquitectura s’introduí en el cinema amateur, i realitzà videos experimentals Posteriorment treballà en televisió i publicitat El 1990 fundà O2 Filmes, que es convertí en la productora de cinema publicitari més important del Brasil Debutà en el cinema amb Menino Maluquinho 2 A Aventura 1998, al qual seguiren Domésticas 2001 i Cidade de Deus 2003, film gairebé documental sobre els barris marginals a les grans ciutats brasileres basat en la novella homònima de P Lins i que obtingué una gran acollida internacional fou nominat a quatre Òscars Posteriorment…
Candido Cannavò
Periodisme
Periodista esportiu italià.
Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le…
Armand Llinarès
Lingüística i sociolingüística
Filòsof i filòleg lul·lista francès.
Llicenciat en lletres a la Universitat d’Alger, s’especialitzà en l’obra i el pensament de Ramon Llull Durant els anys cinquanta i seixanta publicà diversos estudis sobre els aspectes africans de la vida i l’obra de Llull Es doctorà a la Universitat de la Sorbona el 1963 amb una tesi sobre la filosofia lulliana, publicada amb el títol Raymond Llulle, philosophe de l’action 1964 traducció catalana del 1968 Posteriorment publicà nombrosos treballs sobre diversos aspectes del pensament lullià, i dugué a terme algunes traduccions i edicions de versions franceses medievals d’obres del beat …
Michael Asher
Art
Artista nord-americà.
El seu treball es caracteritzà per posar en qüestió les institucions per mitjà de la confrontació amb elements que interrompen l’espai, com murs que alteren l’arquitectura, o per mitjà del treball amb la llum Participà en la Documenta V de Kassel el 1972, i el 1977 en Skulptur de Münster L’any 1991 Le Nouveau Musée de Villeurbanne li encarregà un projecte específic per a aquesta institució, Renovation = Expulsion , en el qual posà en relació la institució cultural amb la reestructuració urbanística de l’àrea on és localitzada i amb el consegüent canvi de població, que no pot…
cabaret
Moulin-Rouge (1890), representació que féu el pintor francès Toulouse-Lautrec (1864-1901) de l’interior del popular cabaret de París
© Corel Professional Photos
Arts de l'espectacle (altres)
Local on són servides begudes i on són presentats espectacles: cantants, obres teatrals de to menor, humorístiques o satíriques, recitals poètics, varietats, etc.
Els primers cabarets d’aquestes característiques sorgiren a Montmartre París a la fi del s XIX Le Chat Noir, 1881 —abans el nom de cabaret designava a França simplement una taverna—, i tingueren gran difusió, especialment a les ciutats centreeuropees foren el centre de reunió d’artistes i escriptors d’avantguarda i sovint estatjaren exposicions d’arts plàstiques Entre els més coneguts cal esmentar Überbrettl 1901 i Schall und Rauch 1902 a Berlín Elf Scharfrichter i Simplizissimus 1902 a Múnic Max und Moritz 1914 a Viena Voltaire 1916 a Zuric Krivoje Zerkalo 1908 a Sant Petersburg…