Resultats de la cerca
Es mostren 2115 resultats
caixa clara
caixa clara
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió, de la família dels tambors, derivat del tambor de marxa militar, però que, en tenir el cilindre més curt (de 10 a 20 cm d’ample), produeix un so més agut i de timbre més clar; hom el fa sonar amb baquetes de fusta.
Els emprats en música lleugera o de jazz , porten, sota la membrana inferior, cinc o més cordes metàlliques repercussives, tesades amb un mecanisme regulable, que en ressonar produeixen una remor particular
emissió
Alliberament d’energia radiant en forma d’ones electromagnètiques a velocitat pràcticament equivalent a la de la llum i de longitud d’ona constant per a cada emissora, modulades en amplitud o en freqüència i destinades a la transmissió d’una informació (missatges telegràfics, so, imatge, dades, etc.)..
rascador

Rascador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió que consta de dues fustes de llargada i gruix indeterminats, amb solcs ben marcats en dues terceres parts d’una de llurs cares -la part restant, rebaixada, serveix d’agafador-, el so del qual es produeix en rascar l’una amb l’altra les parts solcades.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon rascat Sovint, a la part externa o oposada a la dels solcs, hi ha clavats alguns parells de sonalles o xapes d’ampolla amb les quals s’obté una sonoritat metàllica per sacseig mentre la fusta és rascada De construcció domèstica, s’utilitza per a acompanyar cançons o balls en grups instrumentals de música popular o rondalla
cos de recanvi

Cos de recanvi d’una trompa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, secció del tub independent del generador del so i amb forats per a fer les notes que, encaixat al cap o en altres seccions de l’instrument, reemplaça el cos principal o s’hi afegeix per tal de variar la llargada total de l’instrument.
En molts casos, els cossos de recanvi formen tot un joc que proporciona llargades diferents de l’instrument per a adaptar-lo a diverses afinacions Aquest procediment s’usà en molts instruments de vent-fusta del Barroc i el Classicisme per a ajustar-los als diferents diapasons de l’època o per a facilitar el transport a tons cromàtics
carola
Folklore
Dansa medieval col·lectiva consistent en una renglera oberta o tancada de balladors donant-se les mans que avancen o van voltant, sense saltar, al so d’una cançó del mateix nom, interpretada per un solista que alterna les estrofes d’una història amb la tornada, que reprenen els balladors.
flautes
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest, que passa a l’interior del tub ressonador.
Lingüística 2015
Lingüística i sociolingüística
En els tres grans territoris el 90,8% de la població entenia la llengua catalana, el 64,3% declarava saber-la parlar, el 70,5% manifestava saber-la llegir i el 46,1% afirmava que la sabia escriure © Fototecacat / Dmitry Shirmosoz / Dreamstimecom El 2015 es va disposar de les dades definitives del cens del 2011 sobre la situació sociolingüística del català, en concret, sobre la competència lingüística a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i, per primer cop, la Franja, encara que amb un tractament sensiblement diferent de la resta de territoris En termes generals, en els tres grans…
John Cage
Música
Compositor nord-americà.
Vida Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid De nou a Califòrnia, estudià composició amb R Buhling més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A Weiss i on H Cowell l’inicià en la música no occidental L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A Schönberg El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School Les seves primeres peces, com…
La Fura dels Baus

Espectacle multitudinari a l'avinguda de Maria Cristina de Barcelona per celebrar el Cap d'Any, a càrrec de la Fura dels Baus (2014)
© Barcelona.cat
Teatre
Grup teatral fundat a Barcelona el 1979.
Els seus espectacles, sovint situats fora de l’àmbit escènic tradicional, cerquen la provocació de l’espectador mitjançant el recurs a emocions elementals, com ara l’agressivitat, l’angoixa i la por, expressades amb una mímica primitivista de gran impacte Pel que fa a l’escenografia, utilitzen material heteròclit relacionat amb el món urbà i la iconografia futurista, i el tractament de la llum i del so emfatitza la contundència dels espectacles, entre els quals cal esmentar Accions 1984, Suz/O/Suz 1985, Tier Mon 1985, Noun 1990 i l’espectacle de la cerimònia d’inauguració dels…
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…