Resultats de la cerca
Es mostren 25782 resultats
Estagell
Panoràmica d'Estagell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb la Fenolleda, a l’antiga frontera entre França i Catalunya, situat als contraforts occidentals del massís calcari de la Pena, a la confluència de l’Aglí amb la ribera de Maurí (pla d’Estagell).
El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra L’agricultura vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior Corberes del Rosselló Té dues grans cooperatives vinícoles La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya Hi domina la petita propietat A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres de marbre gris actualment…
tribunal arbitral de censos
Dret
Història del dret
Organisme jurisdiccional que creà la llei del 31 de desembre de 1945 sobre inscripció, divisió i redempció de censos a Catalunya, per tal de resoldre els problemes jurídics que provocava l’esmentada disposició en matèria de redempció i divisió de censos.
Hi havia un tribunal arbitral en cada capital de les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona el formaven un magistrat, un notari i un registrador de la propietat Les decisions d’aquests tribunals arbitrals de censos no es podien recórrer Els tribunals arbitrals de censos foren suprimits per la llei orgànica del poder judicial i les seves competències passaren als jutjats de primera instància
privilegi de vitualles
Història
Privilegi concedit el 1337 a Barcelona, per Pere III de Catalunya-Aragó, segons el qual era donat guiatge a tothom qui per terra o per mar portés articles d’alimentació a la ciutat, encara que el portador fos reu de delicte.
S'hi escudaren no solament personatges indesitjables, sinó també corsaris, espies o enemics en cas de guerra Pere III el concedí també a València el 1372, on fou anomenat privilegi de guiatge
dret d’entrades i eixides
Història
Contribució sobre el valor de les mercaderies autòctones i estrangeres exportades o importades recaptada a les fronteres terrestres i marítimes i administrada, com la resta de les generalitats, per les diputacions del general de Catalunya, d’Aragó i de València.
N'era exceptuada l’entrada del blat i d’algun altre producte alimentari essencial carn i vi, com també la sortida de draps, puix que ja havien pagat la bolla Reglamentat a partir de la cort general de Montsó de 1362-63 com a dret transitori, a l’igual del de la bolla, esdevingué aviat permanent La mitjana del dret era d’uns 2 diners per lliura, al segle XV, i passà a uns 4 diners per lliura als segles XVI i XVII, però experimentava reduccions o ampliacions per tal d’afavorir un corrent comercial o contrarestar un competidor La taxa sobre la moneda treta del país per particulars i l’exportació…
Institut d’Acció Social Universitària i Escolar
Sociologia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1933 per a dirigir i administrar les residències d’estudiants (Residència d'Estudiants, Residència Internacional de Senyoretes al Palau de Pedralbes —1933—, Residència per a Alumnes de l’Escola d’Infermeres —1933—).
Així mateix, s’encarregà dels serveis d’informació, estadística i publicacions edició d' Annals , el servei de bescanvi d’estudiants i el de proveïments i borses de treball Pertangué a l’Entr'aide Universitaire Internationale, de Ginebra Fou dirigit per Antoni MSbert
commoció dels Gorretes
Història
Revolta popular contra el govern de Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó ocorreguda al Principat arran de la declaració de guerra amb França i la subsegüent penetració francesa al Principat; fou dirigida pel duc de Noailles (maig de 1689).
Les causes, similars a les de la revolta del 1640, foren les molèsties i les exaccions que causava l’allotjament de tropes castellanes al Principat per lluitar contra la invasió La plana de Vic es negà a pagar els drets de la generalitat i Sant Andreu de Palomar no acceptà les tropes castellanes S’alçaren el pla del Llobregat, Vilafranca del Penedès, Igualada, Vilanova de Cubelles, etc El cap del moviment fou Antoni Soler, de Sant Boi de Llobregat Els revoltats blocaren Barcelona, però el moviment fracassà per manca de cooperació de Barcelona i de les principals ciutats catalanes tot i això,…
Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat
Història
Organisme constituït a Barcelona l’any 1938 a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.
Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització
campanya del Concert Econòmic
Política
Moviment econòmic i polític promogut el 1898 per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona, presidida per Sebastià Torres, per tal d’assolir per a Catalunya un concert econòmic amb l’Estat espanyol similar al del País Basc.
S'hi mostraren favorables les quatre diputacions catalanes, 318 ajuntaments del Principat i les principals entitats professionals, econòmiques i culturals L’oposició que hi féu el ministre de finances Villaverde ocasionà el Tancament de Caixes
tractat de Cazola
Història
Acord signat el 20 de març de 1179 entre AlfonsI de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella, a Cazola (o Cazala, que ha estat confosa amb Cazorla, Andalusia), probablement una població castellana prop de la vila aragonesa fronterera d’Ariza.
Els dos reis es repartien els territoris dominats encara pels musulmans al sud de la península Ibèrica les zones de València, Xàtiva i Dénia amb llurs pertinences eren reservades a la reconquesta catalanoaragonesa Alfons I renunciava, per part seva, als territoris dellà del port de Biar Alcoià i, per tant, al regne de Múrcia, en canvi de deseixir-se del vassallatge que hauria degut al rei castellà per València quan aquesta fos reconquerida Amb aquest tractat restava closa, en principi, l’expansió catalana a la Península
guerres amb Castella
Història
Conflictes armats entre Castella i Catalunya-Aragó que tingueren lloc del segle XIII al segle XV: la guerra dels Infants de la Cerda (1289-1304), la guerra dels Dos Peres (1356-75) i la guerra dels Infants d'Aragó (1429-45).