Resultats de la cerca

Segon comte de Darnius i cinquè de les Illes, i cavaller de Sant Joan de Jerusalem Fou coronel de cavalleria i prengué part en l’assalt de Barcelona el 1714 també participà en diverses missions diplomàtiques Membre d’una illustre família de la noblesa filipista catalana, fou nebot del bisbe de Girona, Miquel Joan de Taverner i de Rubí, i germà de l’abat de la collegiata de Sant Feliu de Girona, Francesc Taverner i d’Ardena, un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada 1700 i autor de la història dels comtats de Rosselló, Empúries i Peralada Oleguer de Taverner confegí un Mapa de los condados…

Vida i obra Traduí al català La belle dame sans merci d’Alain Chartier la versió, malgrat el canvi d’octosíllabs a decasíllabs, és fidel i reeixida, i palesa una gran compenetració amb el poema francès L’autor d’aquesta traducció s’ha identificat amb un cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem atestat els anys 1459 i 1461 com a comanador de Torres de Segre i lloctinent general del Gran Prior de l’Orde de Catalunya, personatge de vida atzarosa, que és recordat a la Glòria d’Amor del també hospitaler fra Bernat Hug de Rocabertí i que se suïcidà per amor a Violant Lluïsa de Mur…

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental…

Governador dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1386 en nom del nou vicari Bernat de Cornellà Reduïdes gairebé a Atenes les possessions catalanes i assetjada la ciutat des del 1385 pel florentí Rainer Acciajuoli, Pau envià un procurador, Guerau de Rodonelles, a Catalunya per tal que demanés al rei noves instruccions per a la defensa Joan I li feu prestar homenatge al vescomte de Rocabertí, novament nomenat vicari Mentrestant, el 15 de gener de 1387, Atenes havia caigut en poder dels florentins, tret de l’Acròpolis, on es mantenia Pau amb la guarnició Després de diverses i…

Això s’esdevingué amb Guillem de Gurb , que és el primer a aparèixer també esmentat com a Guillem I de Queralt mort en 1080/86 Fou pare de Bernat Guillem de Queralt , i aquest, de Berenguer I de Queralt mort després del 1135, que apareix amb el càrrec de senescal del comte de Barcelona La seva neta Sibilla de Queralt morta el 1198 es casà o almenys s’esposà primer 1164 amb Ramon Folc de Cardona, hereu del vescomte Ramon Folc III, i després amb Galceran de Sales, senyor de Pontons, amb el qual tingué Berenguer III de Queralt mort vers el 1227, el qual feu diverses donacions a…

Fill d’un seller, no volgué seguir la tradició familiar Fou aprenent de Domènec Rovira En 1660-61 i en 1671-72 treballà a la catedral de Barcelona i per a Sant Vicenç de Cardona el 1667 Amb el seu fill, féu el retaule de la capella de Sant Pacià a la seu barcelonina 1688-91 Treballà també per a Sant Vicenç de Rupià 1691, Alforja i Vilanova de Prades 1695 Fou un dels promotors del gremi d’escultors de Barcelona, al qual pertangué des de la seva fundació 1680, i en fou clavari El 1697 el seu fill Joan Roig i Gurri Barcelona ~1656 — 1706 féu la passantia i fou admès al gremi d’escultors amb un…

Educat a Roma i deixeble del primer filòleg llatí, LEli Estiló, estudià filosofia a Atenes amb l’acadèmic Antíoc Ascaló Seguí la carrera política fins al grau de pretor Constitueixen la seva primera obra, actualment perduda 81-67 aC, els cent cinquanta llibres de Saturae Menippeae , assaig de filosofia cínica, en vers, seguint Menip de Gadara Lluità al costat de Pompeu a Hispània 49 aC, però això no fou obstacle perquè Cèsar el nomenés director de la primera biblioteca pública de Roma l’any 47 aC, data de publicació dels seus 41 llibres igualment perduts De les coses humanes i divines i els…

Dalt d’un turó a llevant de Torrefeta es troba el poble de Bellvei, indret que fou conquerit al principi del segle XI El primer esment del terme i castell de Bellvei es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 És molt probable que en aquest moment el lloc ja disposés d’una església, la qual, sense que es pugui afirmar amb rotunditat, degué ser dedicada en origen a santa Fe, ja que en un testament del 1075 atorgat per Bernat, fill de Company, consta que aquest llegà a Sanctam Fidem de Belvezer un mancús En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona…

No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan Berenguer Saportella i a…

Fou doctor en ambdós drets, catedràtic de retòrica a la Universitat de Barcelona 1709-14 i des del 1717, a la de Cervera Fou membre fundador de l’ Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729, la qual presidí conjuntament amb Bernat Antoni de Boixadors Cap al 1732 obtingué la rectoria de la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona Compongué oracions introductòries a les sessions acadèmiques i s’encarregà sovint de censurar les intervencions d’altres membres, cosa que alguna vegada feu en català Pòstumament es publicà l’ Ars rhetoricae , que havia explicat als seus alumnes del…