Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc de Vallformosa No degué passar de capella rural Fou domini del paborde de la seu de Manresa i del monestir de Sant Pere de la Portella, així com alguns particulars posseïren la quadra de Vallformosa El lloc és documentat des del 977 i l’església apareix esmentada el 1282 Degué dependre del paborde de Manresa, però el 1311 el patronat era exercit pel monestir de la Portella Al segle XIV la quadra de Vallformosa, no sabem si també l’església, era propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374 passà a…

Petita capella de planta rectangular, reconstruïda al segle XVI, amb coberta a dues vessants, sostinguda per un gran arc de pedra apuntat Té un petit campanaret d’espadanya i dues finestres neoromàniques fetes en la restauració del 1956, que va modificar també l’antiga coberta Es troba a un quilòmetre vers llevant de la parroquial de Samalús, enfilada sobre la carretera que va a Llinars, de la qual dista uns 200 m Consta que existia el 1308 quan el rector de Samalús, Guerau de Castellar, hi va fundar un benefici El seu origen, com ho indica la titular, deu ésser molt més antic Consta en…

El lloc de Millà és consignat per primera vegada l’any 1066, en la distribució de béns de la canònica de Sant Pere d’Àger que feren Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem Ramon Fins a mitjan segle XII no trobem una referència del castell de Millà La primera apareix en el testament de Ramon Berenguer d’Àger, del 1158, el qual concedí el castell de Millà a la seva filla Berenguera Per la documentació balx-medieval hom sap que el castell pertanyia al vescomtat d’Àger i que l’abadia de Sant Pere posseïa l’església parroquial, com ho palesa la butlla d’Alexandre III del 1162 L’estructura actual…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals…

Aprengué violí amb el seu pare, i a nou anys ja formava part d’un quartet Amb el patrocini del comte Eugen z Brvna pogué anar al Conservatori de Praga, on estudià amb FW Pixis i BD Weber Després d’algun èxit i de la finalització dels estudis tocà en l’orquestra del Teatre de la Ciutat després ho feu a Praga, Teplice i Horovice El 1826 anà a Viena, ciutat on ensenyà violí i establí amistat amb F Schubert El 1828 conegué N Paganini a Viena i quedà fortament impressionat Amb el temps adquirí una gran popularitat a Viena i a Bohèmia, on anava sovint El 1830 feu la coneixença de F…

Estudià a L’viv amb K Mikuli, i després ho feu a Viena, amb F Krenn i IJ Paderewski 1882-85, i a Leipzig, amb S Jadassohn Ensenyà a l’escola de L Marek, a L’viv, i posteriorment, al conservatori de la ciutat 1887-1914 També estigué al capdavant del Teatre de l’Òpera Del 1914 al 1918 dirigí una escola musical per a refugiats polonesos a Viena El 1919 s’establí a Varsòvia, on també impartí classes al conservatori 1920-28 El 1924 fundà la Societat de Compositors i Crítics Polonesos La seva música és de transició, explota les fórmules a l’ús i no aporta innovacions Receptiu a les…

Estudià al Conservatori de Leipzig amb H Grabner i L Weninger entre el 1928 i el 1932 i posteriorment ho feu a Viena amb E Wellesz Un cop acabada la seva formació, decidí enfocar la carrera musical cap a la composició i es traslladà a París, on entrà en contacte amb A Honegger i H Villa-Lobos, entre d’altres De retorn a Noruega, collaborà amb Ràdio Oslo, impartí classes i exercí de crític musical i de pianista Gran estudiós del folklore noruec, reuní i arranjà una bona collecció de melodies populars en Melodies de Hardanger El seu catàleg, ampli i variat, sofrí una notable…

Membre de la baixa noblesa, en 1209-11, com a conseqüència de la croada albigesa, perdé el castell de Miravalh, prop de Carcassona, que compartia amb dos germans seus Fou protegit pel comte Ramon VI de Tolosa i el vescomte Ramon Roger de Besiers, i visità les corts de Pere II d’Aragó i Alfons VIII de Castella Personatges com Ramon Vidal de Besalú i Matfred Ermangaut el consideraven l’encarnació ideal de l’amant cortès De les seves quaranta-vuit cançons conegudes, tan sols en queda la música de vint-i-dues, que transmet en la seva totalitat el Cançoner R París Bibl Nationale, fr 22543 Les…

Estudià amb Claude Champagne a l’Escola Vincent d’Indy de Mont-real, i més tard ho feu amb Gilles Tremblay i Clermont Pépin al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on el 1967 guanyà el primer premi de composició per Modulaire Treballà a Niça i, del 1968 al 1970, a París amb Pierre Schaeffer i altres membres del Groupe de Recherches Musicales GRM, que el 1971 li encarregà Arksalalartok El 1969 cofundà el Groupe International de Musique Electro-Acustique, que fins el 1973 feu concerts a Europa, el Canadà i l’Amèrica del Sud De nou al Quebec el 1971, es dedicà a l’ensenyament al Conservatori…

De petita estudià música amb el seu pare José Luis Malumbres, violinista, i després ho feu als conservatoris de Còrdova i Madrid Més endavant fou alumna de Fernando Remacha, amb qui estudià harmonia, contrapunt i composició Del 1980 al 1988 seguí cursos de piano contemporani amb Pedro Espinosa i de composició amb Carmelo Bernaola, Luis de Pablo, Luigi Nono, Agustín González García de Acilu i Albert Sardà El 1954 s’estrenà el Cuarteto para cuerda , i l’any següent, Tres canciones Castellanas , per a veus mixtes, interpretada per la Coral de Tudela La seva producció inclou obres…