Resultats de la cerca

Fou descendent de la burgesia honrada de Perpinyà, cosí dels Renard de Saint-Malo Alcalde del seu municipi nadiu i membre del Consell del primer arrondissement del nou departament dels Pirineus Orientals, es dedicà a l’estudi històric, especialment a l’arqueològic, en el seu temps de lleure, sense deixar de banda, com era usual en l’escola romanticista local, alguns fets de folklore o de lingüística Els seus treballs són, malgrat tot, acurats, i gairebé tots foren publicats a Le Publicateur du département des Pyrénées-Orientales De fet, els inicis de l’arqueologia contemporània de la…

Després d’haver estudiat el fagot a Barcelona amb Joan Carbonell, s’introduí en el terreny de la música antiga de la mà d’Enric Gispert Del 1980 al 1983 visqué a Basilea, on prosseguí els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i a la Schola Cantorum A partir d’aquesta estada a Suïssa, començà a collaborar en grups dirigits per Nicolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe Posteriorment collaborà en formacions com Le Concert des Nations i Hespèrion XX o l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure Ha estat professor de fagot i de música de cambra en conservatoris…

Format en una família amb coneixements musicals, quan només tenia deu anys ja tocava en orquestres de Barcelona El 1886, arran de la reorganització de la Banda Municipal de Barcelona, entrà a formar-ne part com a primer flautista Alhora, des del 1893 tocà en l’orquestra de la Unió Artística Exercí la docència a l’Escola Municipal de Música de Barcelona -Banda i Escola eren entitats vinculades des del 1886- Fou també flauta solista de l’Orquestra del Liceu Quan Pau Casals organitzà l’orquestra que portà el seu nom, J Vila n’esdevingué primera flauta

Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913 S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes Una malaltia de caràcter…

Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé

Compaginà la seva vocació musical amb un negoci familiar de sastreria, després de ser descobert a Saragossa per L Perrick Estudià cant amb Ana Millitch i debutà l’any 1953 com a Valentin Faust al Gran Teatre del Liceu, on del 1956 al 1973 interpretà diversos personatges operístics Formà part del Grup d’Òpera de Cambra, amb la qual cantà Così fan tutte , El telèfon i Maria Egiziaca , entre d’altres També actuà al Teatro Calderón de Madrid, on interpretà Lucia di Lammermoor al costat de C Bergonzi El 1963, a Bilbao, feu Samsó i Dalila amb M Del Monaco A més, actuà en diverses ciutats de l’…

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud

Començà a competir en curses de muntanya i de velocitat en categoria júnior i s’especialitzà en resistència Disputà les millors proves estatals i internacionals de la categoria Guanyà la Pujada a l’Arrabassada amb una Norton 750 cc 1974, la Pujada a Montserrat amb una Ducati 1975, fou segon en el Trofeo Ciudad de La Línea 1975 i també al circuit Alcarreño 1976 Amb les motocicletes Ducati aconseguí grans resultats a les proves disputades al circuit de Montjuïc, on es proclamà tercer en el Campionat d’Europa de resistència a les 24 Hores 1976, campió d’Espanya de resistència 1979, campió de les…

Presidí el Club Gimnàstic de Tarragona en dues etapes 1911-15, 1929-30

Membre del Centre Excursionista de Tarragona, creà el Grup Alpí de la mateixa entitat 1982 Formà part de diferents expedicions a l’Himàlaia el Nun 1985, l’Annapurna I 1987 i el Shisha Pangma 1993 També participà en les expedicions amb esquís al Muztagata 1995 i l’Everest 1997, 2000