Resultats de la cerca

Primer gran representant del mètode lingüístic comparatista comparatisme Sota l’influx del Romanticisme i en pla d’historiador, estudià l’antic noruec islandès, del qual escriví la primera gramàtica moderna El seu estudi de l’origen de l’antic noruec, Undersogelse om det gamle nordiske eller islandske sprogs oprindelse tesi doctoral publicada el 1818, és una gramàtica comparada indoeuropea en sentit modern, escrita abans que Rask conegués el sànscrit, que posà les bases de la fonètica i la morfologia comparades amb un mètode estricte

Cursà els estudis jurídics a la Universitat de Lleida El 1428 fou vicari general de la diòcesi de Vic El 1448 acabà la seva obra, iniciada anys abans, Comentaria super usaticis Barchinone , que és l’exposició i el comentari més complet escrit sobre aquesta matèria, on ofereix, fins i tot, dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns usatges Dedicà l’obra, impresa el 1505 per Joan Luschner, als consellers de Barcelona Hom li atribueix la redacció, el 1450, d’un nobiliari de Catalunya

Estudià pintura a Berlín 1884-85 i Munic 1888-89 Molt influïda per Klinger i Munch, la seva obra, lligada al realisme, s’inspira en temes de caràcter social i humà Destaquen les sèries de gravats Der Weberaufstand 1894-98 i Bauernkrieg 1903-08, una escultura dedicada al seu fill, mort a la guerra 1914-32, cementiri militar de Dixmunde, Flandes, i una sèrie de litografies sobre la mort 1934-36 Perseguida pels nazis, morí poques setmanes abans de la fi de la Segona Guerra Mundial

Fou prestidigitador abans de dedicar-se al cinema Descobrí molts trucs cinematogràfics sobre els quals després basà la seva obra, plena de fantasia Realitzà més de 4 000 pellícules, d’una durada d’entre 1 i 15 minuts, on presentava jocs de màgia, viatges extraordinaris, contes fantàstics, esdeveniments històrics, tot allò que podia fer meravellar el públic Entre els seus films cal destacar Le voyage dans la Lune 1902, Le royaume des fées 1903, Le voyage à travers l’impossible 1904, À la conquête du Pôle 1912

Estudià al politècnic de Delft, on es graduà l’any 1952, i treballà com a enginyer en la companyia Philips en la construcció d’un microscopi d’electrons D’ençà del 1956 fou investigador del CERN fins que es jubilà 1990 El 1984 rebé el premi Nobel de física, compartit amb Carlo Rubbia , pel desenvolupament de la tècnica de “refredament” d’antiprotons, que en permet una millor manipulació dels feixos Amb aquesta tècnica hom pogué també confirmar l’existència dels bosons W i Z, predits alguns anys abans

Fill de l’historiador Arnold Toynbee Escriví la seva primera novella a vint anys, The Savage Days 1937 Durant la Guerra Civil Espanyola, s’allistà a les Brigades Internacionals Membre de la revista literària “Horizon” dels anys quaranta, exercí la crítica literària fins a la fi de la seva vida Gran experimentador novellístic, la seva obra més popular és Tea with Mrs Goodman 1947 i és autor d’un volum autobiogràfic, Part of a Journey 1981, aparegut pocs dies abans de la seva mort

La seva història d’amor, narrada al Mahābhārata , fou immortalitzada en Abhijńa-śakuntala , famós drama en set actes de Kalidasa traduït al català per CAJordana, 1927, i per BVallespinosa, 1970, on apareix en les seves fases successives del casament amb Duṣyanta i les peripècies que ha de passar abans de reunir-s’hi novament després d’una separació forçosa De la seva unió nasqué Bhārata Obra encomiada per Goethe, ha inspirat força obres musicals el Singspiel Sakuntala de FSchubert 1820 i obres de FWeingartner, d’Alfano, etc

Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat Elegit abat agost del 1348 en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels empestats En la pesta moriren el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

Fill d’Elderic Entrà al servei de la comtessa Ermessenda abans del 1037 Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona Rebé de la comtessa diversos castells, entre els quals el castell nou de Barcelona Feu de pacificador entre la comtessa àvia i el seu net En la defensa dels drets de Ramon Berenguer I s’enemistà amb el magnat Mir Geribert, que el 1055 li incendià la casa de Barcelona